Ací teniu una fotografia del Montgó, un dels protagonistes del llibre que llegireu per a la segona avaluació: La mel i la fel, de Carme Miquel.
Més avall teniu la proposta del treball de lectura. Es tracta d'unes qüestions i una valoració personal de la novel·la.
Heu de lliurar-me aquest treball al llarg de la setmana del 10 al 14 de gener, ambdós dies inclosos i me'l podeu donar en paper o enviar al correu electrònic oretoescola@gmail.com.
A banda del treball dedicarem un parell de classes (la del divendres dia 7 i la del dilluns 14/dimarts 15 a comentar i valorar alguns aspectes del llibre, per tal de preparar, també, la visita de la seua autora, Carme Miquel, al nostre centre).
Vos recomane moltíssim que mireu els tres vídeos curtets que vos he deixat més avall, perquè entendreu aspectes importants del llibre gràcies a ells.Si teniu algun dubte sobre el treball podeu contactar amb mi pel correu, sense cap mena de problema.
Per al treball, m'he guiat de les propostes d'aprofitament didàctic de Carles Mulet per a l'editorial Tàndem i les he adaptades a vosaltres amb la idea que practiqueu el comentari de text també a partir de la lectura.
Ací us deixe un enllaç a l'estructura i els continguts de les noves proves d'accés a la universitat, on podreu trobar també alguns models d'examen.
Visiteu el blog Cruïlla si voleu veure'n un resum. És un blog que us recomane per a tot el curs.
Pel que fa a la nostra prova d'avaluació amb el batxillerat de lletres, demà vos repartiré els resums corregits i ho faré al llarg del matí. També estaré disponible al centre (demà de 8 a 15h) i al correu electrònic (tot el dia de demà) per a qualsevol dubte que tingueu.
Aprofite per deixar-vos alguna informació sobre Enric Valor que també us pot ajudar per a l'examen.
Molta sort i molts ànims.
El dia 13 de gener de l'any 2000 va morir Enric Valor, considerat un dels patriarques de les lletres valencianes. Enric Valor havia nascut a la Foia de Castalla al 1911. De ben jove ja professava devoció per la dèria de llegir i escriure, i feia petits retrats dels paratges naturals del seu entorn quotidià. Usava de manera normal el valencià com a mitjà d'expressió oral, cosa que li feu adonà de l'evident anomalia de parlar en una llengua i veure com aquesta era bandejada de l'ensenyament i del món escrit. Això li va fer prendre partit per escriure en català i en va fer bandera de la seua obra i pensament.
Tot i que la seva gran passió eren les lletres (tenia una impressionant biblioteca familiar), hagué de cursar estudis de comerç, degut a les necessitats econòmiques familiars. Entrà en contacte amb la CNT, on s'hi afilià i hi va dur a terme un intesa activitat. Més tard, evolucionarà cap a postulats marxistes i, al 1930 (ja al Partit Comunista) denuncia el sentiment d'opressió nacional del seu poble. Durant l'etapa de la República, a més de col•laborar en els diaris locals, s'inicià com a escriptor, a l'hora que participà en els primers intents de vertebrar un moviment valencianista. Va combinar de manera lúcida l'activisme compromès (col•laboracions a La República de les Lletres, El Luchador,El Tio Cuc) amb excel•lents aportacions literàries com L'ambició d'Aleix.
La seva particular biblioteca fou saquejada durant la guerra (en la qual combaté en les milícies republicanes), continuà la seva voraç afició per la lectura a l'Ateneu Mercantil de València, on entrarà en contacte, per mitjà de les tertúlies de l'època, amb personatges com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Col•laborà amb Lo Rat Penat, tot impartint classes de gramàtica valenciana, cosa que l'esperonà per aprofundir-hi en l'estudi i, de forma autodidacta, va esdevenir-ne un autèntic mestre. Es va convertir en una autoritat lingüística de primer ordre, amb rigorosos estudis sobre la llengua, a l'hora que explotava la seva vessant com a novel•lista, sobretot recollint contes i llegendes populars, com les conegudes Rondalles valencianes. El compromís amb la llengua i el país el varen dur a la presó i fou sovint censurat i marginat.
Amb l'adveniment de la democràcia, va obtenir mica en mica el degut reconeixement públic per les autoritats i el poble, tot i que resultà un personatge incòmode pel poder, bandejat i humiliat sovint per les institucions valencianes. Es convertí en un referent per al moviment valencianista, el què el va portar a la creació d'Acció Cultural del País Valencià i a la presidència del Bloc de Progrés Jaume I.
Valor fou un home senzill, amb barret i corbata, que va marcar una època en la nostra història recent. Les seves aportacions a la recuperació del lèxic i fraseologia varen ser cabdals. El seu compromís i consciència crítica el dugueren a defensar de manera pública i notòria, la unitat de la llengua catalana davant els intents secessionistes i la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ell creia que tot ciutadà valencià estava moralment obligat a contribuir a l'ús, cura, respecte i difusió de la seva llengua, el valencià, el català de tots/es. I ell així ho feu al llarg de la seva vida, amb un compromís inexpugnable amb la lletra, la llengua i el país.
Text extret de bonrotllo.cat
Podeu trobar més informació d'Enric Valor i Vives als següents enllaços:
com ja sabeu, enguany coneixerem què va passar amb la nostra llengua i cultura a partir de la Guerra Civil. La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.
Ací vos deixe algunes qüestions (en vermell i numerades) perquè les respongueu tot ajudant-vos dels materials que teniu enllaçats. Podeu respondre'n una o dues màxim. L'important és que elaboreu una bona resposta i feu una bona feina de reflexió abans de redactar les preguntes de literatura que fan referència a aquest període històric.
El vostre esforç en aquesta activitat podrà ser valorat en fins a 1 PUNT per a la nota de l'avaluació.
Bona feina!
L'EXILI I L'EXILI INTERIOR
Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra i de Xtec
"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".
Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:
Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.
Cal que insistim, com qui pidola, si voleu, davant de cent portes barrades.
1. QÜESTIÓ: Explica el poema d'acord amb el que va passar relacionat amb l'exili i la censura. Què deuen significar els versos del 5 al 9?
"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".
2. QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Relaciona les seues vivències amb l'època de la postguerra i la dictadura. Elegies de Bierville, de Carles Riba
"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."
Elegia segona
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
3. QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política d'aquell moment (postguerra i dictadura) a l'Estat espanyol?
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.
Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
4. QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que conta el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta? Raona-ho.
LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70
Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.
Ací teniu un dels seus contes.
5. QÜESTIÓ: Reflexiona sobre el tema, el títol i les parts del conte. Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples... El pots relacionar d'alguna manera amb la censura o l'exili?
L'ARBRE DOMÈSTIC
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat. L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: —No pot ésser. —Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans. —Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: —Què és d'interès nacional, això? —I tant! —Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?
6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?
7. QÜESTIÓ: Mira qualsevol dels vídeos següents o escolta qualsevol dels programes de ràdio que tens més avall i comenta'ls de manera raonada. No oblides de relacionar-los amb la postguerra i l'exili pel que fa a la cultura vehiculada en català (i més concretament amb la literatura).
Els conceptes de camp semàntic i hiperònim (hipònims), de vegades ens pot semblar que no estan tan clars com voldríem. La veritat és que enfoquen la classificació del lèxic des de dos punts de vista diferents.
És qüestió de practicar una mica i aclarir conceptes. Espere que aquesta informació i aquestes activitats us ajuden.
La semàntica denomina hiperònim (del grecυπερνύμιον, que literalment vol dir 'nom de més') a aquell terme general que es pot fer servir per referir-se a la realitat anomenada per un terme més particular.
Semànticament, un hiperònim no posseeix cap tret semàntic, sema, que no comparteixi amb el seu hipònim, mentre que aquest sí que posseeix trets semàntics que el diferencien d'aquell. Per exemple, cotxe és hiperònim de descapotable, ja què posseeix els semes [+vehicle], [+amb motor] i [+petita mida], que comparteix amb aquest, mentre que descapotable posseeix a més a més el tret [+sense capota], que el diferencia de cotxe.
La classificació en hiperònims i hipònims permet fer mapes semàntics o diccionaris ideològics, entre altres, ja que es poden agrupar aquelles paraules que tracten sobre un tema comú. Els hiperònims tenen un caràcter més abstracte que els seus hipònims i les categories principals solen correspondre als grans universals de l'ontologia o a les classes aristòteliques (mentre que els hipònims correspondrien a l'espècie). En l'aprenentatge, els hiperònims s'assoleixen per inducció o estudi, ja que no sempre tenen un correlat en el món que permeti captar-los per l'experiència, sinó que sorgeixen en generalitzar les característiques dels hipònims.
Camp semàntic
Un camp semàntic és l'agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema. Així, per exemple dins el camp semàntic de l'amor aniria l'afecte i l'amistat però també la confiança o el matrimoni, ja que són termes que poden tenir relació amb aquell. Els camps semàntics tenen sempre un component subjectiu, perquè es basen en la connotació i no sols en la sinonímia o en relacions lèxiques.
L'estructuralisme va intentar fitar els camps semàntics assignant una sèrie de trets als mots, de manera que les paraules relacionades diferien en unes característiques però tenien unes altres en comú per pertànyer al mateix grup. Aquesta classificació és senzilla amb determinats conceptes, però no pot aplicar-se a tots, més abstractes. El camp semàntic d'un mateix terme varia segons la llengua i segons la cultura que l'empra.
Aquesta expressió s'ha dit sovint de les persones a qui els agrada molt llegir o estudiar, una mica despectivament, si voleu. Fa uns dies, però, hem llegit un fragment d'un text sobre una autèntica rata de biblioteca.
Heus ací una ressenya de la primera obra de l'escriptor Sam Savage:
Firmin, aquest petit llibre ha estat una agradable sorpresa. Sam Savage ens explica la història autobiogràfica d'una rata de llibreria. La narració és en primera persona fet que sobta una mica al principi, però és que Firmin, la rata, ens explica les seves memòries i vivències en un món que li ofereix una finestra molt particular a la societat humana.
El llibre és fresc, original i ens farà riure més d'un cop, però la història en si és bastant trista. Hem de tenir en compte que Firmin és una rata que llegeix, i no qualsevol cosa (bé, al principi si) sinó que llegeix literatura de la bona. De fet, ell en explica la seva biografia amb referències bibliogràfiques contínuament i que van disminuint a mida que la rata es fa adulta. Coneix el món tal i com el descriuen els llibres i es va adonant que no és exactament com se l'imagina. A més, encara que li agradaria parlar amb els humans i discutir amb ells de literatura, té les evidents limitacions de ser una rata: no parla, és maldestre, no plora i ell es troba molt lleig. També té els problemes d'una rata a l'hora de buscar menjar i un lloc on viure. Tot i així aconsegueix tirar endavant una vida on la resta de rates l'eviten perquè és diferent.
El la vida de Firmin en realitat és una mica poètica des del punt de vista que en Firmin s'alimenta de llibres i sembla ser que és això que el fa ser com és. Però a més té una història familiar dramàtica, com totes les rates, i viu en un entorn deprimit del Boston dels anys seixanta on, a més, intenta fer amistat amb un llibreter que veu la fi de la seva llibreria i un escriptor que no toca de peus a terra. Aquests ingredients fan que Firmin experimente unes emocions humanes que ens entendreixen el cor però ens mostra, de tant en tant, el seu caràcter esquerp i malfiat de rata.
Firmin
Sam Savage
Editorial: labutxaca
Col·leció: Narrativa
Edició: setembre de 2009
ISBN: 978-84-92549-91-7
Pàgines: 208
Preu: 6,95 €
SI VOLEU COMPROVAR QUE ELS VOSTRES COMENTARIS FUNCIONEN, FEU-HO EN LES ENTRADES MÉS RECENTS (COM AQUESTA O L'ANTERIOR) PERQUÈ EN LES DEL CURS PASSAT JA NO ES PUBLIQUEN.
I també vos deixe amb un resum de moltes hores, ara fet en vídeo per Simon Christen, un expert fotògraf i dissenyador, sobre la badia de San Francisco. La mar, els núvols, tot es confon.Vos recomane la seua web amb fotografia escepcional i algun muntatge molt bo.
Espere i desitge que els alumnes que han fet les proves d'accés a la universitat al setembre hagen quedat ben contents.
Benvinguts i benvingudes els alumnes de segon de batxillerat d'enguany, a qui va dedicat especialment el blog. Espere que tingueu un curs "ple de ventures i de coneixences". Amb il·lusió, dedicació i esforç tot és més fàcil.
Doncs vinga, comencem amb forces, que el temps passa volant.
a tots i totes els alumnes de segon de batxillerat, que han treballar molt per arribar on volien. I els qui no han pogut fer el selectiu ara recordeu que l'important és arribar. Molts ànims.
Ací us deixe algunes imatges del lliurament de les orles i els diplomes als millors expedients que va tindre lloc dissabte passat al Teatre Cervantes de Petrer.
Estic molt agraïda per les paraules que em dedicàreu i pel detall del diploma i de la fotografia.
El "lip dub" el podríem traduir com "doblatge de llavis". Consisteix a fer el "playback" d'una cançó i gravar un vídeo no-professional, però que quede guapet. Ací vos deixe el de la Universitat de Vic, ara en versió completa.
Doncs res, ja ho sabeu, això és el que vos espera quan arribeu a la universitat... ;-D
Ací teniu el que heu de repassar per a l'examen de dijous 20 de maig (batxillerat A) . En aquesta ocasió teniu una ajudeta perquè vos dic com seran les qüestions B del tercer apartat de l'examen. També vos deixe alguns enllaços fets per altres companys professors per si voleu repassar algun punt concret.
1. Comprensió del text
a. Descriure el tema i les parts bàsiques del text. b. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.EL RESUM
AQUESTES DUES PRIMERES SÓN FIXES
c. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. d. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica (català oriental/català occidental) especificant els trets corresponents que apareixen al text. e. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. f. Identificar les veus del discurs. g. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
2. Anàlisi lingüística del text
a. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores.FONET b. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).VERBS c. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques en una oració, mecanismes gramaticals de referència (funció d'un pronom i a què fa referència, si el que és relatiu o conjunció i assenyalar-ne l'antecedent, explicar la dixi en el text o assenyalar els connectors del text i dir de quin tipus són).FEBLES i RELATIUS d. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.LÈXIC
3. Expressió i reflexió crítica
a. Qüestions de literatura
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. 13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual. 14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
b. La segona qüestió
1. Reflexiona sobre les adaptacions d'obres literàries al cinema o al teatre.
2. Elabora una opinió personal sobre les idees del text.
Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text. Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt) b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt) c) (0’5 punts) d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text. Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent. b) (1 punt) c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica. Puntuació: 4 punts
a) (2 punts) b) (2 punts)
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
Gràcies a la feina feta pels professors Alícia Alcaraz, Josep Alandete i Robert Escolano de qui vos he enllaçat materials.
Ací teniu un lloc on practicar lectura i dictats dels del vostre ordinador. En teniu de nivell mitjà i superior.
També podeu seguir un CURS COMPLET online, aquest més enfocat a preparar els exàmens de la JQCV. Podeu preparar-vos ara o guardar-ne l'adreça a "Adreces d'interés" per a practicar en l'estiu.
Com vos havia dit, ací vos deixe unes mostres d'algunes de les companyies teatrals que des dels anys 70 fins ara ens ofereixen espectacles en la nostra llengua. Més endavant buscaré més referències dels autors de teatre que ens ha tocat estudiar: Manuel de Pedrolo i Josep Maria Benet i Jornet.
La millor manera de comprendre i saber com és el teatre actual (des dels 60 fins ara) és, justament, consumint-ne. No en tenim la possibilitat i això és una gran llàstima, però almenys la xarxa ens deixa fer-ne un tastet.
DAGOLL-DAGOM, sol adaptar obres més antigues al llenguatge dramatúrgic del musical actual. És el cas de Mar i cel, "és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en versos decasíl·labs blancs."(adaptat de Viquipèdia)
Fixeu-vos en l'adaptació tan reeixida i en l'escenografia espectacular!!
Una altra cosa que fan els de la companyia Dagoll-dagom és crear muntatges teatrals a partir de textos d'escriptors no necessàriament dramaturgs. És el que fan, per exemple, a partir dels contes de terror d'Edgar Allan Poe. Punxeu-hi si voleu veure el personatge de Valdemar.
El TEATRE LLIUREtambé fa adaptacions de clàssics, com aquesta d'Alícia en terra de meravelles ara tan de moda en la versió del Tim Burton:
De vegades creen l'obra a partir de textos d'escriptors (poetes, narradors) o a partir dels nostres referents històrics més immediats:
Per acabar ELS COMEDIANTS són una companyia molt especial. "Formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni directors, enfront del teatre clàssic que es feia a Espanya.
La interdisciplinearitat és una de les seves característiques: més enllà d'una companyia de teatre, són una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.
Els seus espectacles són concebuts en la cúpula geodèsica de La Vinya, masia situada a Canet de Mar (Maresme), i han estat representants als cinc continents, des de Buenos Aires a Tòquio, passant per Nova York, Pequín, Madrid o París, i actuant tant en grans ciutats com en petits pobles. En els darrers 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiració pròpia com per encàrrec. Sovint han simultanejat la representació de diferents muntatges, tenint més d'un en el cartell en diferents moments. També han realitzat programes per a la televisió i han interpretat el film Karnabal (1985), de Carles Mira.
Ací els podeu veure a un certamen de teatre de carrer, l'Artscena:
Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelació amb el públic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies que celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Comediants han realitzat espectacles per a esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a l'Exposició Universal de Sevilla 1992, l'Expo de Lisboa'98, la Expo de Hannover'00, o el Fòrum de Barcelona 2004.
El muntatge que va concebre per a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 va causar un gran impacte per la seva espectacularitat i originalitat, i va crear una nova tendència imitada, des de llavors, en la majoria de cerimònies de grans esdeveniments. El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.
El director d'escena és, des dels seus inicis, Joan Font." (adaptat de Viquipèdia)