I també vos deixe una visió del futur, ja no tan llunyà. Les darreres investigacions amb vidre asseguren que això serà possible en un període d'anys raonable. Un fort contrast amb el present que vivim, no penseu? Em pregunte quants d'aquests avanços depenen únicament de la ciència i de l'esforç humà i quants altres d'interessos menys altruistes... De qualsevol manera, és bonic pensar que això serà possible alguna dia. Una meravella, si arribara a tots, no ho penseu així?
Ara que hem començat a comentar alguns aspectes com varietat lingüística, llengua, dialecte, estàndard, etc. vos passe un documental (In languages we live) SUPERINTERESSANTÍSSIM que parla d'algunes de les
(aproximadament) llengües que es parlen al món. No dubteu a fer comentaris sobre un tema tan interessant i que sentim tan proper. Podeu contestar alguna de les qüestions que teniu tot seguit.
QÜESTIONS: Què és el que més us ha sorprés del que explica? Coneixeu algun cas semblant a algun dels que s'explica? Us resulta fàcil o difícil aprendre llengües? Com penseu que podríem millorar l'aprenentatge de llengües?
PART 1
PART 2
PART 3
PART 4
PART 5
PART 6
PART 7
ESPERE LES VOSTRES APORTACIONS QUE SEGUR QUE SERAN MOLT INTERESSANTS!
Els conceptes de camp semàntic i hiperònim (hipònims), de vegades ens pot semblar que no estan tan clars com voldríem. La veritat és que enfoquen la classificació del lèxic des de dos punts de vista diferents.
És qüestió de practicar una mica i aclarir conceptes. Espere que aquesta informació i aquestes activitats us ajuden.
La semàntica denomina hiperònim (del grecυπερνύμιον, que literalment vol dir 'nom de més') a aquell terme general que es pot fer servir per referir-se a la realitat anomenada per un terme més particular.
Semànticament, un hiperònim no posseeix cap tret semàntic, sema, que no comparteixi amb el seu hipònim, mentre que aquest sí que posseeix trets semàntics que el diferencien d'aquell. Per exemple, cotxe és hiperònim de descapotable, ja què posseeix els semes [+vehicle], [+amb motor] i [+petita mida], que comparteix amb aquest, mentre que descapotable posseeix a més a més el tret [+sense capota], que el diferencia de cotxe.
La classificació en hiperònims i hipònims permet fer mapes semàntics o diccionaris ideològics, entre altres, ja que es poden agrupar aquelles paraules que tracten sobre un tema comú. Els hiperònims tenen un caràcter més abstracte que els seus hipònims i les categories principals solen correspondre als grans universals de l'ontologia o a les classes aristòteliques (mentre que els hipònims correspondrien a l'espècie). En l'aprenentatge, els hiperònims s'assoleixen per inducció o estudi, ja que no sempre tenen un correlat en el món que permeti captar-los per l'experiència, sinó que sorgeixen en generalitzar les característiques dels hipònims.
Camp semàntic
Un camp semàntic és l'agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema. Així, per exemple dins el camp semàntic de l'amor aniria l'afecte i l'amistat però també la confiança o el matrimoni, ja que són termes que poden tenir relació amb aquell. Els camps semàntics tenen sempre un component subjectiu, perquè es basen en la connotació i no sols en la sinonímia o en relacions lèxiques.
L'estructuralisme va intentar fitar els camps semàntics assignant una sèrie de trets als mots, de manera que les paraules relacionades diferien en unes característiques però tenien unes altres en comú per pertànyer al mateix grup. Aquesta classificació és senzilla amb determinats conceptes, però no pot aplicar-se a tots, més abstractes. El camp semàntic d'un mateix terme varia segons la llengua i segons la cultura que l'empra.
I també vos deixe amb un resum de moltes hores, ara fet en vídeo per Simon Christen, un expert fotògraf i dissenyador, sobre la badia de San Francisco. La mar, els núvols, tot es confon.Vos recomane la seua web amb fotografia escepcional i algun muntatge molt bo.
Tot seguit teniu una sèrie de textos: poemes visuals i poemes objecte de Joan Brossa i altres textos com entrevistes, notícies, articles d'opinió (els quals trobareu enllaçats si punxeu sobre els títols corresponents).
Es tracta que expresseu el tema del text que trieu treballar (dels poemes també es pot expressar el tema) i que detecteu i comenteu una figura retòrica que trobeu al text triat.
Ahir vam estar reflexionant al voltant de l'adequació dels texts a diferents aspectes com l'àmbit d'ús, el codi... com els gèneres i la finalitat comunicativa del text, és a dir, allò que es pretén que copse el lector era allò que més informació ens donava sobre el text i ens aprofitava, d'altra banda, molt i molt per a fer una bona anàlisi. Però també vam poder reflexionar sobre com, de vegades, les fronteres entre els gèneres són dèbils, els àmbits d'ús comparteixen texts diversos i el canal oral i escrit... ja no són el que eren!!
Sobre l'oral i l'escrit, sobre allò espontani (sense oblidar l'oral preparat) i allò elaborat amb mestria artesanal, els temps, la realitat i els parlants obliguen al canvi de les definicions tradicionals. Tanmateix, més coses estan canviant. Us deixe un vídeo per a la reflexió:
Com ens afecta aquesta "revolució de la informació" als diferents aspectes de la nostra vida? Pel que fa a les relacions socials? A la formació acadèmica? En l'oci (música, audiovisual, art)? En com manipulem el llenguatge? La creativitat? La possibilitat de compartir? En la imatge que donem? En la imatge que volem donar...?
Joan Fuster va escriure: "En els temps de la cibernètica l'important és saber parar una màquina".
Per practicar la qüestió dialectològica abans de l'examen, aneu ACÍ i feu l'activitat que vaig proposar als vostres companys l'any passat per ara. Cal que veieu el programa Caçadors de paraules i tracteu de reconéixer quines varietats diatòpiques del català parlen els diferents protagonistes.
Aprofite per recordar-vos com serà l'examen i què és el que cal que repasseu. L'examen és com el proposat a les PAU (podeu consultar-lo al dossier que teniu fotocopiat) i consisteix a treballar un text des del punt de vista de la comprensió (tema i parts del text, resum, algun aspecte de les propietats textuals dels que hem vist a classe); des del punt de vista de l'anàlisi lingüística (pronoms, relatius, sinònims, antònims, ús de les cometes...) i, a més, hi haurà una pregunta d'expressió i reflexió crítica a partir dels aspectes de literatura que hem explicat.
hui els donyets cibernàutics ens han impedit fer la classe en les millors condicions possibles...
Per això us deixe allò que no vam poder veure, els enllaços a les cançons que il·lustren cada dialecte que hem pogut escoltar a mitges i de manera poc clara i alguns enllaços interessants. Espere que aquesta informació us siga profitosa per tal de preparar la qüestió de les PAU que fa referència a la variació diatòpica (varietat geogràfica) del català.
La qüestió és la següent: "identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text".
Català oriental rossellonés Joan Pau Giné Català oriental central Els pets Català oriental balear Antònia Font Català oriental alguerés Franca Masu Català nord-occidental Gra fort Català nord-occidental de transició Agraviats Català occidental valencià central Ovidi Twins Català occidental valencià apitxat Els Pavesos Català occidental valencià meridional Pinka
Demà us deixaré activitats perquè practiqueu els registres i els dialectes, i també allò més important que cal que recordeu per a l'examen, que ja s'acosta.
A partir dels textos i dels vídeos, respon alguna de les qüestions formulades. Raona, sempre, les teues respostes.
"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col·lectiu i no volgut". La rotunditat bel·ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col·lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".
Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:
Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.
Cal que insistim, com qui pidola, si voleu, davant de cent portes barrades.
QÜESTIÓ (només per al batxillerat humanístic): Explica el poema d'acord amb allò que saps sobre l'exili i la censura. Què signifiquen per a tu els versos del 5 al 9?
"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".
QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà? Elegies de Bierville, de Carles Riba
"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."
Elegia segona
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.
Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?
Si vols deixar comentaris al blog, no oblides signar amb el teu nom i cognoms.
