Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
La poesia fa més bona la vida. La poesia és un regal en la vida.
A Espriu, a qui li ampre els mots, en el 25 aniversari de la seua mort.
Aquest apunt forma part de l'homenatge a Salvador Espriu proposat pel blog Antaviana.
La cantata de jazz basada en textos d'Espriu és de La locomotora negra. Un fragment de la representació al Palau de la Música ací i un altre de la representació al Teatre Principal d'Arenys, ací.
La foto, extreta de http://1.bp.blogspot.com/
