Hola!
Com vos havia dit, ací vos deixe unes mostres d'algunes de les companyies teatrals que des dels anys 70 fins ara ens ofereixen espectacles en la nostra llengua. Més endavant buscaré més referències dels autors de teatre que ens ha tocat estudiar: Manuel de Pedrolo i Josep Maria Benet i Jornet.
La millor manera de comprendre i saber com és el teatre actual (des dels 60 fins ara) és, justament, consumint-ne. No en tenim la possibilitat i això és una gran llàstima, però almenys la xarxa ens deixa fer-ne un tastet.
Com vos havia dit, ací vos deixe unes mostres d'algunes de les companyies teatrals que des dels anys 70 fins ara ens ofereixen espectacles en la nostra llengua. Més endavant buscaré més referències dels autors de teatre que ens ha tocat estudiar: Manuel de Pedrolo i Josep Maria Benet i Jornet.
La millor manera de comprendre i saber com és el teatre actual (des dels 60 fins ara) és, justament, consumint-ne. No en tenim la possibilitat i això és una gran llàstima, però almenys la xarxa ens deixa fer-ne un tastet.
DAGOLL-DAGOM, sol adaptar obres més antigues al llenguatge dramatúrgic del musical actual. És el cas de Mar i cel, "és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en versos decasíl·labs blancs."(adaptat de Viquipèdia)
Fixeu-vos en l'adaptació tan reeixida i en l'escenografia espectacular!!
Fixeu-vos en l'adaptació tan reeixida i en l'escenografia espectacular!!
Una altra cosa que fan els de la companyia Dagoll-dagom és crear muntatges teatrals a partir de textos d'escriptors no necessàriament dramaturgs. És el que fan, per exemple, a partir dels contes de terror d'Edgar Allan Poe. Punxeu-hi si voleu veure el personatge de Valdemar.
El TEATRE LLIURE també fa adaptacions de clàssics, com aquesta d'Alícia en terra de meravelles ara tan de moda en la versió del Tim Burton:
El TEATRE LLIURE també fa adaptacions de clàssics, com aquesta d'Alícia en terra de meravelles ara tan de moda en la versió del Tim Burton:
De vegades creen l'obra a partir de textos d'escriptors (poetes, narradors) o a partir dels nostres referents històrics més immediats:
Per acabar ELS COMEDIANTS són una companyia molt especial. "Formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni directors, enfront del teatre clàssic que es feia a Espanya.
La interdisciplinearitat és una de les seves característiques: més enllà d'una companyia de teatre, són una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.
Els seus espectacles són concebuts en la cúpula geodèsica de La Vinya, masia situada a Canet de Mar (Maresme), i han estat representants als cinc continents, des de Buenos Aires a Tòquio, passant per Nova York, Pequín, Madrid o París, i actuant tant en grans ciutats com en petits pobles. En els darrers 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiració pròpia com per encàrrec. Sovint han simultanejat la representació de diferents muntatges, tenint més d'un en el cartell en diferents moments. També han realitzat programes per a la televisió i han interpretat el film Karnabal (1985), de Carles Mira.
Ací els podeu veure a un certamen de teatre de carrer, l'Artscena:
La interdisciplinearitat és una de les seves característiques: més enllà d'una companyia de teatre, són una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.
Els seus espectacles són concebuts en la cúpula geodèsica de La Vinya, masia situada a Canet de Mar (Maresme), i han estat representants als cinc continents, des de Buenos Aires a Tòquio, passant per Nova York, Pequín, Madrid o París, i actuant tant en grans ciutats com en petits pobles. En els darrers 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiració pròpia com per encàrrec. Sovint han simultanejat la representació de diferents muntatges, tenint més d'un en el cartell en diferents moments. També han realitzat programes per a la televisió i han interpretat el film Karnabal (1985), de Carles Mira.
Ací els podeu veure a un certamen de teatre de carrer, l'Artscena:
Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelació amb el públic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies que celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Comediants han realitzat espectacles per a esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a l'Exposició Universal de Sevilla 1992, l'Expo de Lisboa'98, la Expo de Hannover'00, o el Fòrum de Barcelona 2004.
El muntatge que va concebre per a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 va causar un gran impacte per la seva espectacularitat i originalitat, i va crear una nova tendència imitada, des de llavors, en la majoria de cerimònies de grans esdeveniments. El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.
El director d'escena és, des dels seus inicis, Joan Font."
(adaptat de Viquipèdia)
El muntatge que va concebre per a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 va causar un gran impacte per la seva espectacularitat i originalitat, i va crear una nova tendència imitada, des de llavors, en la majoria de cerimònies de grans esdeveniments. El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.
El director d'escena és, des dels seus inicis, Joan Font."
(adaptat de Viquipèdia)