HOMENATGE BLOCAIRE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La poesia conté imatges. Les imatges, de vegades, contenen poesia... Toqueu LES PARAULES que les acompanyen a peu de foto per descobrir com la poesia s'envisca, se sua, es respira, una vegada l'has estimada, nyas! ja tens l'ànima perduda: ja has pres la gotada.

LA VIDA

L'AMOR

LA MORT?

L'ESPIRITUALITAT...

Per cert, se m'oblidava mostrar-vos la collita que hem fet enguany a ca nostra...

VOLUPTUOSITAT NATURAL

Visca la poesia! Visca Estellés!!!

ps. Totes les fotos són d'aquest estiu...

100 anys de Valor: I queixalets també!

Recorde vivament la primera vegada que vaig llegir en valencià a l’escola. Devia tenir jo sis anys, a punt de fer-ne set, perquè “donya Vicenta” era la meua mestra. Aquella classe era molt gran, o a mi m’ho semblava, i sèiem per grups de tres o quatre.

Jo ja sabia llegir, des de pàrvuls. Tinc el record fresc de lligar les vocals amb les consonants i la sensació que ja havia descobert el truc de tot allò i, de seguida, començar a llegir totes les paraules que trobava arreu.  M’agradava, pel que es veu, aprendre de memòria moltes coses que m’ensenyava la meua “uelita” Maria, sobretot oracions o poemetes religiosos, com aquell de “caminito, caminito, los que van a Nazaret, como el calor era tanto, el niño tenía sed...” i altres coses que m’ensenyava ma tia Teresa, tirallongues com aquella que fa “per allà vénen bous i vaques i gallines amb sabates i pollets amb caramutxets...” que encara recorde de cap a peus.

Jo vaig aprendre a llegir en castellà i com que a ma casa no el parlàvem per a mi llegir era estar aprenent paraules noves de manera constant. Per això, el record d’estar passant les planes d’un llibre amb els dibuixos d’un pardalet blau i lletra redona, amb paraules conegudes per a mi se’m va gravar profundament a la memòria, perquè podia llegir com pensava. “Puc llegir com pense!” és un pensament de descoberta gairebé màgica que m’ha acompanyat des d’aleshores.

Amb el meu germà, Eliseo, caçant llagostets

El meu tiet Enric Masià, que és rector i germà de ma mare, ha estat el proveïdor principal de pràcticament totes les lectures en valencià de la meua infantesa. Una col·lecció de les Rondalles Valencianes editades per Gregal van ser dels primers llibres que ell em va regalar per llegir i que no eren d’escola. I una de les rondalles que hi recull Valor, “I queixalets també”, ha passat a formar part dels meus records per impressió. Aquesta rondalla em feia molta, molta, però molta por:

“Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert”.

Només en llegir el començament, jo ja en tenia prou per començar a tremolar, com podeu imaginar.

Amb el meu tiet jo me n’anava a la fi del món. Vull dir que sempre em portava amunt i avall, a les acampades d’Escoltes, de Júniors, per tota l’Horta de València quan era rector a Roca-Cuiper _Godella, Foios, Meliana, Puçol_... El cas és que un dia em va dir si l’acompanyava a fer una visita, devia tenir jo huit anys, i de seguida, com era natural en mi _segons ma mare, jo era una corredora_ li vaig dir que sí. Jo, si anava amb el meu tiet arreava sense preguntar on anàvem i quan ja portàvem una bona estona de camí, i em semblava que allò estava més lluny de l’habitual li ho vaig preguntar. La sang se’m va glaçar quan em va dir... que anàvem a Penàguila!

Però jo, amb tot el meu amor propi, no vaig dir ni olives i vaig callar tot el camí. Les imatges de l’arribada a aquell poble no les oblidaré mai: era el reconeixement d’un lloc que fins a aquell moment només havia existit en la meua imaginació, però que era real, existia de veritat, on havien passat fets esgarrifosos i, tanmateix, era molt bonic, amb una serra verda i esponerosa, amb un perfil de cases antigues de poble, amb carrers costeruts, tot enllumenat del sol de l’estiu.

La meua estimada Ribera del Xúquer

No vaig veure el llavador. Tampoc sé si el poble de Penàguila és ben bé així, com jo el recorde. No hi he tornat, perquè no he tingut l’oportunitat, però crec que preferesc guardar-lo així en la memòria, com el vaig viure en aquell moment... o com el vaig imaginar.

En l’alquímia que ens fa ser, hi ha tot de records, sensacions, impressions, mesclats en quantitats variades, un pòsit que ens conforma i ens transforma. La meua, té poemes de memòria, el meu tiet, l’engronsadora del corral feta amb un cabàs i dues cordes, fanalets de meló d’Alger, xiulets de pinyols d’albercoc, paraules que llig com pense, la meua “uelita” i altres records preciosos, que són llavoretes que fruiten i no s’assequen mai, i que guarde com un tresor.

Amb la mare de la meua mare, Maria

Entre els meus records-llavor guarde, també, les rondalles d’Enric Valor i el poble de Penàguila. I el meu homenatge valorià és d’agraïment profund per l’amor a la terra i a la llengua que ens ha llegat, com fa un bon mestre.

Quim Monzó

Ací vos deixe alguns vídeos on podeu veure Quim Monzó en persona...


"LA MARE EM DEIA: "DE TANT LLEGIR NOVEL·LES ET QUEDARÀS IDIOTA!".





PERSONES HUMANES


Quim Monzó feia monòlegs a un programa de televisió. Un dia en va fer un en clau irònica sobre la monarquia i es va censurar, però com el programa era en directe i el monòleg ja s'havia emés van retirar el programa i ja no va seguir, malgrat que era un èxit d'audiència. Ací teniu el "polèmic" vídeo censurat l'any 1994 (ja en plena democràcia).





Podeu veure més vídeos de Quim Monzó AQUÍ

Treball de lectura

Ací teniu una fotografia del Montgó, un dels protagonistes del llibre que llegireu per a la segona avaluació: La mel i la fel, de Carme Miquel.

Més avall teniu la proposta del treball de lectura. Es tracta d'unes qüestions i una valoració personal de la novel·la. 

Heu de lliurar-me aquest treball al llarg de la setmana del 10 al 14 de gener, ambdós dies inclosos i me'l podeu donar en paper o enviar al correu electrònic oretoescola@gmail.com. 

A banda del treball dedicarem un parell de classes (la del divendres dia 7 i la del dilluns 14/dimarts 15 a comentar i valorar alguns aspectes del llibre, per tal de preparar, també, la visita de la seua autora, Carme Miquel, al nostre centre).


Vos recomane moltíssim que mireu els tres vídeos curtets que vos he deixat més avall, perquè entendreu aspectes importants del llibre gràcies a ells.Si teniu algun dubte sobre el treball podeu contactar amb mi pel correu, sense cap mena de problema.

Per al treball, m'he guiat de les propostes d'aprofitament didàctic de Carles Mulet per a l'editorial Tàndem i les he adaptades a vosaltres amb la idea que practiqueu el comentari de text també a partir de la lectura.

La fotografia és de Joan Soler

Treball La mel i la fel

Publish at Scribd or explore others:

Treball sobre la literatura a partir de 1939

Benvolguts i benvolgudes,

com ja sabeu, enguany coneixerem què va passar amb la nostra llengua i cultura a partir de la Guerra Civil. La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.

Ací vos deixe algunes qüestions (en vermell i numerades) perquè les respongueu tot ajudant-vos dels materials que teniu enllaçats. Podeu respondre'n una o dues màxim. L'important és que elaboreu una bona resposta i feu una bona feina de reflexió abans de redactar les preguntes de literatura que fan referència a aquest període històric.


El vostre esforç en aquesta activitat podrà ser valorat en fins a 1 PUNT per a la nota de l'avaluació.

Bona feina!

L'EXILI I L'EXILI INTERIOR

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra i de Xtec

"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.

Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

1. QÜESTIÓ: Explica el poema d'acord amb el que va passar relacionat amb l'exili i la censura. Què deuen significar els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló

"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

2. QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Relaciona les seues vivències amb l'època de la postguerra i la dictadura.

Elegies de Bierville, de Carles Riba

"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."

Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

3. QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política d'aquell moment (postguerra i dictadura) a l'Estat espanyol?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

4. QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que conta el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta? Raona-ho.

LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

5. QÜESTIÓ: Reflexiona sobre el tema, el títol i les parts del conte. Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples... El pots relacionar d'alguna manera amb la censura o l'exili?

L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)

6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?





Les imatges extretes de:

escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi

7. QÜESTIÓ: Mira qualsevol dels vídeos següents o escolta qualsevol dels programes de ràdio que tens més avall i comenta'ls de manera raonada. No oblides de relacionar-los amb la postguerra i l'exili pel que fa a la cultura vehiculada en català (i més concretament amb la literatura).

a) L'EXILI INTERIOR

B) L'ÈXODE REPUBLICÀ

C) PERE CALDERS, L'HOME DIBUIXAT

D) L'EXILI DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

E) DONES A L'EXILI

F) L'EXILI DE LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ

Rata de biblioteca

Imatge de l'escriptor Sam Savage

Aquesta expressió s'ha dit sovint de les persones a qui els agrada molt llegir o estudiar, una mica despectivament, si voleu. Fa uns dies, però, hem llegit un fragment d'un text sobre una autèntica rata de biblioteca. 

Heus ací una ressenya de la primera obra de l'escriptor Sam Savage:

______________________________________________________________________________

Firmin, aquest petit llibre ha estat una agradable sorpresa. Sam Savage ens explica la història autobiogràfica d'una rata de llibreria. La narració és en primera persona fet que sobta una mica al principi, però és que Firmin, la rata, ens explica les seves memòries i vivències en un món que li ofereix una finestra molt particular a la societat humana.

El llibre és fresc, original i ens farà riure més d'un cop, però la història en si és bastant trista. Hem de tenir en compte que Firmin és una rata que llegeix, i no qualsevol cosa (bé, al principi si) sinó que llegeix literatura de la bona. De fet, ell en explica la seva biografia amb referències bibliogràfiques contínuament i que van disminuint a mida que la rata es fa adulta. Coneix el món tal i com el descriuen els llibres i es va adonant que no és exactament com se l'imagina. A més, encara que li agradaria parlar amb els humans i discutir amb ells de literatura, té les evidents limitacions de ser una rata: no parla, és maldestre, no plora i ell es troba molt lleig. També té els problemes d'una rata a l'hora de buscar menjar i un lloc on viure. Tot i així aconsegueix tirar endavant una vida on la resta de rates l'eviten perquè és diferent.

El la vida de Firmin en realitat és una mica poètica des del punt de vista que en Firmin s'alimenta de llibres i sembla ser que és això que el fa ser com és. Però a més té una història familiar dramàtica, com totes les rates, i viu en un entorn deprimit del Boston dels anys seixanta on, a més, intenta fer amistat amb un llibreter que veu la fi de la seva llibreria i un escriptor que no toca de peus a terra. Aquests ingredients fan que Firmin experimente unes emocions humanes que ens entendreixen el cor però ens mostra, de tant en tant, el seu caràcter esquerp i malfiat de rata.

Firmin
Sam Savage
Editorial: labutxaca
Col·leció: Narrativa
Edició: setembre de 2009
ISBN: 978-84-92549-91-7
Pàgines: 208
Preu: 6,95 €

______________________________________________________________________________

Vos deixe un vídeo que parla de la història. Està en anglés i podeu escoltar-lo traduït, si voleu, ACÍ.



______________________________________________________________________________

IMPORTANT!!!

SI VOLEU COMPROVAR QUE ELS VOSTRES COMENTARIS FUNCIONEN, FEU-HO EN LES ENTRADES MÉS RECENTS (COM AQUESTA O L'ANTERIOR) PERQUÈ EN LES DEL CURS PASSAT JA NO ES PUBLIQUEN.

GRÀCIES PER PARTICIPAR!

Sant Jordi 2010 Diada del Llibre

Que passeu un bon dia acompanyats de bona literatura i bona companyia.

Ací vos deixe una presentació que vull dedicar especialment a Javier i Elena de segon de batxillerat d'arts que han estat seleccionats per als premis de redacció de la III Setmana pel Valencià de Petrer. Enhorabona!!!

Sant Jordi 2010 Diada del Llibre

View more presentations from FRANCESC THE BEST.

Qui promet en deute es met...

Benvolguts i benvolgudes alumnes,

ELS COMENTARIS DELS POEMES D'ESPRIU I DE MARTÍ I POL QUE HEM TREBALLAT (O TREBALLAREM) A CLASSE ELS DEIXARÉ ACÍ MATEIX ENTRE DEMÀ I EL DIVENDRES.

És que no havia caigut que els treballem dies distints amb els dos grups i clar, si a uns els done la solució i als altres els la faig suar... no té gràcia!

Al llarg del cap de setmana, així, us deixaré un guió orientador per a l'examen PAU del dia 10 de març.

Ara, abans d'anar a dormir, un conte d'un escriptor MAGNÍFIC: José Saramago.

Quim Monzó

Quim Monzó és un personatge peculiar. Un dels millors escriptors contemporanis en llengua catalana. Manel Ollé a Lletra en parla així de la seua capacitat autodidàctica en el món de la literatura i de la varietat d'oficis que ha dut a terme:

"Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha fet entre altres coses de dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor (Jude l'obscur, de Thomas Hardy, Cròniques marcianes, de Ray Bradbury, Nou històries, de J.D. Salinger...) i per sobre de tot d'escriptor. Monzó es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, que no ha volgut mai reeditar. Va ser a partir del recull de contes Uf, va dir ell (1978) que la seva obra emprendria la direcció de fer compatibles la llegibilitat i la força dissolvent de l'escriptura".

Actualment el Centre d'Arts Santa Mònica li dedica una exposició i el Cercle de lectors hi publica el llibre que teniu més amunt.

"Tots sabem que la ironia és una de les teves armes literàries, però.. sabrem com triomfar a la vida després de llegir el llibre?

No, evidentment. El títol del llibre no sé si s’entendrà. Avui en dia la gent no sempre entén la ironia; hi ha gent molt burra, francament. El títol és una paròdia dels manuals d’autoajuda. És clar que és un títol irònic: a la vida es triomfa sempre --sempre, fins i tot quan és una vida desgraciada-- perquè no en tens cap altra. Què vol dir triomfar a la vida? És una pregunta que podria durar hores. El triomf sempre té més a veure amb allò que l’altra gent pensa de tu que no pas amb el que tu creguis. El triomf potser és poder posar aquest títol. Suposo que triomfar a la vida és arribar al punt en què tot plegat se te’n foti tant que no anhelis cap somni inabastable".

(llig l'entrevista completa ací)

En aquest vídeo Quim Monzó fa un monòleg on exposa la seua original idea de "què és un exèrcit?" Correspon a l'etapa més televisiva de Quim Monzó en la qual, junt amb Miquel Calzada "Mikimoto" apareixia al programa Persones Humanes de TV3.



Quim Monzó té molts tics perquè pateix la síndrome de "Tourette". Ell mateix se'n riu, de la seua malaltia, però alhora no dubta d'ajudar (és el president de l'associació espanyola d'afectats) i d'explicar en què consisteix la malaltia, com podeu veure al vídeo:

Quim Monzó va ser l'encarregat d'obrir la Fira de Frankfurt de l'any 2007 quan la literatura catalana hi va ser la convidada d'honor amb un celebrat discurs que comença així: "Com que jo de discursos no en sé fer, els explicaré un conte..." (13 minuts).

Us recomane qualsevol dels seus reculls de contes i també els seus articles d'opinió.

Fotografies: Cercle.cat i TV3

Homenatge a Enric Valor

Demà, un grup de mestres ens reunirem a València per homenatjar Enric Valor. enguany que fa anys de la seua mort. Vicent Brotons, Professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Vicedegà de la Facultat d’Educació i Director de la Unitat d’Educació Multilingüe, pronunciarà una conferència titulada "El senyor Enric valor de Castalla, escriptor i ciutadà". Després, també presentarem la xarxa "Un entre tants" una experiència de cooperació entre docents per a l'ensenyament en valencià. Podeu llegir la resta del programa ací.

Ja sabeu de la importància de la seua obra. Baix teniu la portada d'un dels primers llibres per a l'ensenyament del valencià a castellanoparlants, de l'any 1966. Ara ens pot resultar curiosa, però és evident la seua voluntat de fer pedagogia de la llengua i d'arribar a tot el món de manera didàctica i científica.

«Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a
l’ús, al conreu, al respecte i a la difusió del valencià,
el nostre català.»

I les seus conegudes RONDALLES!

"Això va anar i era un llop i una rabosa, la cosa més amiga del món.

Campaven pel rebanc que fa l'ombria del Carrascal de Castalla, on més espessos estan els pins i els ginebres.

El llop era un animalot brau i feréstec, fill d'una família de la Serra de Salines, gros i de pèl estarrufat i aspre, i tenia un geniot com un castell; però, en el fons, era un veritable albercoc.

La rabosa era nascuda allí al mateix Carrascal, tenia un tipet esllanguit i de moda i una cua sedosa que valia un tresor de tan bonica. Però no tenia idea bona que l'acompanyara.

Un matí, s'estaven els dos esplugant-se tranquil·lament a dues o tres-centes passes del mas de la Font de la Carrasca, quan el llop, que estava ben satisfetot d'un robatori que havia fet la nit abans en un ramat d'ovelles, va dir a la rabosa:

–Comare rabosa, estic molt content de tu per l'ajuda que em donares ahir de distraure el gos del ramat de les ovelles. ¿I com te les vas apanyar per a fer aquells grunyits com si fores un conill que s'haguera agarrat en un llaç? Ha, ha!

–Ai, llop –féu ella, tan guilopa com sempre–. Molt m'ha costat de tenir estes habilitats, Però ben bé les extreme, i ben a gust, per aidar-te a viure; perquè ja saps quant que et vull, compare.

El llop prosseguí recordant el cas:

–Allò em va fer riure de calent… El gos tot era clapir i pegar saltirons i, a la fi, va escapar a córrer cap on t'estaves tu ben ajupida… Mentres tant, jo em vaig tirar serrat en mig del ramat i vaig agafar el corder del bascoll. Quan el gos se'n va adonar pels avalots del pastor, ja m'estava en la carena de la serra.

–Així em porte jo amb els amics, compare llop. Encara no saps bé tu a on ratlle!

El llop es va esperar al solet d'hivern que feia allí en el recer de davall la riba on es trobaven.

–He pensat –va dir llavors, tot i acatxant les orelles en un gest de bonhomia–, ja que t'has portat tant bé, que dec convidar-te.

–A què?

–A menjar mel. ¿T'agrada? Has de saber que en tinc un bon gerró… i açò no ho havia dit a ningú, perquè m'agrada molt i no saps quant m'ha costat de replegar.

–On la tens?

–Allà dalt, a la vora la Replana. ¿No hi ha allí, més avallet de la cadolla gran, un ginebre gros com una carrasca?

–Sí, sí; ja sé on dius.

–Doncs si apartes les branques del ginebre, que creix al peu mateix del tallat, trobaràs que tapa un ample badall de la penya. El badall té una porta de planxa, i allí dins està la cova on guarde jo totes les viandes i llepolies.

La rabosa ballava de goig per dins, puix era molt llépola, i ja se les prometia felices si l'albercoc del llop gosava a dir-li on tenia la clau. Així que va fer els ulls més innocents que va poder i esperà les explicacions del seu compare.

–A l'esquerra –prosseguia el llop– hi ha un gros cantal, i davall d'ell tinc la claueta, per no perdre-la si la porte damunt.

–Vaja, vaja! Sí que ho tens tot ben arreglat.

El llop estava orgullós d'aquelles lloances.

–Ah! i tinc allí unes coses més bones… Però, sobre tot, el gerró de la mel. Més de trenta bresques n'hi ha escorregudes.

Callaren tots dos: el llop, pensant en el convit que per agraïment devia fer a la rabosa i en l'esbalaïment que tindria ella de veure aquell gerró i aquell or fos que hi havia dins; i ella, discorrent com furtaria la mel al llop. Perquè era el que ella pensava:

–Si anem tots dos, ell, que té eixa bocota i eixes pototes, en dues sarpallotades i quatre llenguades, se la farà tota quasi quasi, i jo m'hauré de contentar de quatre llepadetes i encara hauré de donar-li les gràcies i restar-li agraïda i esclava… Res d'això: ara ja sé on la té i com trobar-ne la clau. Aniré jo primer, i allà veurem què deixe a este animalot."

...continuarà

"Comencilda, Secundina i Acabilda"

Foto: weib.caib.es

Figures retòriques

Us propose la següent ACTIVITAT:

Tot seguit teniu una sèrie de textos: poemes visuals i poemes objecte de Joan Brossa i altres textos com entrevistes, notícies, articles d'opinió (els quals trobareu enllaçats si punxeu sobre els títols corresponents).

Es tracta que expresseu el tema del text que trieu treballar (dels poemes també es pot expressar el tema) i que detecteu i comenteu una figura retòrica que trobeu al text triat.

Bona lectura i bona feina!

1) Poema pistola

2) "L'estranya misantropia de J. D. Salinger", Vilaweb.

3) Poema bombeta
4) "L'anomalia monolingüe", Sebastià Alzamora.

5) Dos
6) "828 metres de fatxenderia de nou ric", Ada Castells

7) "Internet fa quaranta anys", Vilaweb.

8) "L'horror de Srebrenica, catorze anys després", Vilaweb.

9) Contra l'atzar
10) "Cartes d'amor i criptes cibernètiques", Josep Porcar.

11) "El català, ferit de mort al País Valencià, l'Alguer i Catalunya del Nord", Vilaweb.

12) "Internet post-mortem", Joan Callarissa.

13) Hitchcock

14) "La culpa és seva (de vostè)", Iu Forn.

15) Desmuntatge
16) "No hi ha estima per la cultura, ni a la societat ni a les aules", Sam Abrams

17) Clau



18) Matrimoni

19) Miralls

20) "Un bon exemple suís", Sebastià Alzamora.