Moltes vegades els valencianoparlants ens sentim insegurs a l'hora d'usar el valencià en públic i no sabem ben bé si això és adequat, si és educat, si és correcte... fins i tot, de vegades, ens sorprenem preguntant-nos a nosaltres mateixos SI ÉS LEGAL!!
No és normal que cap parlant de cap llengua al món es pregunte si expressar-se en la seua pròpia llengua és legal. Si nosaltres ho fem, malauradament encara, és perquè la nostra societat conserva un pòsit important de prejudicis lingüístics, darrere dels quals s'amaga la creença que unes llengües són millors que altres.
Molt bé, d'acord. Tanmateix, què faig si em fan sentir malament per parlar en valencià?
Si punxeu sobre la imatge trobareu una guia amb moltes recomanacions útils sobre l'ús social del valencià. Una lectura molt interessant.
No és normal que cap parlant de cap llengua al món es pregunte si expressar-se en la seua pròpia llengua és legal. Si nosaltres ho fem, malauradament encara, és perquè la nostra societat conserva un pòsit important de prejudicis lingüístics, darrere dels quals s'amaga la creença que unes llengües són millors que altres.
Molt bé, d'acord. Tanmateix, què faig si em fan sentir malament per parlar en valencià?
Si punxeu sobre la imatge trobareu una guia amb moltes recomanacions útils sobre l'ús social del valencià. Una lectura molt interessant.
4 comentaris:
Bona nit oreto!
Ahir vaig llegir aqestes recomanacions, i m'ho vaig descarregar, però no hem deixava ficar cap comentari.. a vore si hui puc...
Doncs res, aci vam estar comparant ma mare i jo aquestos suggeriments amb la vida quotidiana, i intentarem defendre el nostre català el millor possible, però com bé diu el text, el fet que ens dirigim a les persones en castellà, és un costum que costa llevar-se. :)
1b7. MReme 2A
Sí, costa molt. A mi em va costar molt. Però la veritat és que quan ho fas descobreixes que hi ha molta gent que s'interessa per tu i que et respecta i vol aprendre (igual que a nosaltres ens agrada aprendre també...) i no et falta al respecte, sinó tot el contrari. I aleshores el fet de parlar es coverteix en un enriquiment mutu que va més enllà de la pura comunicació.
Besets a les dos!
Home jo vec molt bé que una persona parle en valencià sempre que vulga, i on vulga, sempre que, si l'altra persona no l'enten, que tracte de dirle el mateix en castellà.
El que no m'agrada es donar asignatures com historia o geografia en valencià, perque n'hi ha paraules tècniques quevarien molt del valencià al castellà, i després el més probable és que quan tingues que parlar amb algú, no sapigues com dir el que vols. Aixó si, si que m'agrada el valencià i si que vec bé que asignatures com gimnasia, si que es donen en valencià.
Habré quedat molt malament dient asto?
No dona, en absolut! Tu sempre parles molt educadament!
El que passa és que això de les paraules tècniques és més una percepció subjectiva (fruit d'anys d'una educació pràcticament tota en castellà) que una realitat... Fet i fet, i amb dades, les paraules que menys canvien entre les diferents llengües són les tècniques, perquè justament els termes científics tendeixen a "fabricar-se" com a cultismes i en el cas de les llengües romàniques (francés, italià, portugués, català-valencià, castellà) es poa molt del llatí. Això depén de la llengua en què t'hi relaciones habitualment. Si el que es busca és una certa "qualitat" en la comunicació científica, segons l'exemple que poses, Maria, dels termes tècnics, la llengua vehicular hauria de ser l'anglés, que és la número 1 en les innovacions de la ciència. Tanmateix, en nivells de secundària i batxillerat, i de l'ús al carrer, que és el que diu el document, no parlem del mateix.
Properament us parlaré de la "transferència lingüística", tota una metodologia innovadora en l'aprenentatge i intercomprensió de les llengües a Europa.
Gràcies Maria per tocar l'aspecte dels termes científics, és molt important per tal de prestigiar una llengua!! Besets!
Publica un comentari a l'entrada