ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

1 de novembre del 2010

Treball sobre la literatura a partir de 1939

Benvolguts i benvolgudes,

com ja sabeu, enguany coneixerem què va passar amb la nostra llengua i cultura a partir de la Guerra Civil. La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.

Ací vos deixe algunes qüestions (en vermell i numerades) perquè les respongueu tot ajudant-vos dels materials que teniu enllaçats. Podeu respondre'n una o dues màxim. L'important és que elaboreu una bona resposta i feu una bona feina de reflexió abans de redactar les preguntes de literatura que fan referència a aquest període històric.


El vostre esforç en aquesta activitat podrà ser valorat en fins a 1 PUNT per a la nota de l'avaluació.

Bona feina!


L'EXILI I L'EXILI INTERIOR

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra
i de Xtec



"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.


Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

1. QÜESTIÓ: Explica el poema d'acord amb el que va passar relacionat amb l'exili i la censura. Què deuen significar els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló
"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

2. QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Relaciona les seues vivències amb l'època de la postguerra i la dictadura.
Edu3.cat


Elegies de Bierville, de Carles Riba

"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."


Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

3. QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política d'aquell moment (postguerra i dictadura) a l'Estat espanyol?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.


CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

4. QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que conta el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta? Raona-ho.





LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70




Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

5. QÜESTIÓ: Reflexiona sobre el tema, el títol i les parts del conte. Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples... El pots relacionar d'alguna manera amb la censura o l'exili?


L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.


Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?



—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)



6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?





Les imatges extretes de:
escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi


7. QÜESTIÓ: Mira qualsevol dels vídeos següents o escolta qualsevol dels programes de ràdio que tens més avall i comenta'ls de manera raonada. No oblides de relacionar-los amb la postguerra i l'exili pel que fa a la cultura vehiculada en català (i més concretament amb la literatura).

a) L'EXILI INTERIOR

Edu3.cat

B) L'ÈXODE REPUBLICÀ

Edu3.cat

C) PERE CALDERS, L'HOME DIBUIXAT

Edu3.cat

D) L'EXILI DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

Edu3.cat

E) DONES A L'EXILI

Edu3.cat

F) L'EXILI DE LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ

Edu3.cat

17 comentaris:

Departament Llengües ha dit...

Oreto una activitat molt interessant amb el teu permís l'enllaçaré i recomanaré als meus alumnes.
Alicia

Anònim ha dit...

RESPOSTA QÜESTIO 1:
Després de la Guerra Civil van ocòrrer una sèrie de circumstàncies que van condicionar la narrativa,a més molts escritors van tindre que exiliarse. Es va produir una censura amb la publicació de llibres per part de l'Estat del moment. No es podien publicar noveles a més que els "superior" ho permitien. Si no publicabes allò que a ells lis pareixia "correcte" el llibre no eixia al mercat. Per això entre 1939 y 1959 soles es publicaren 9 novel.les.
Aquest poema de Martí i Pol mostra l'estat d'impotència que vivien els autors d'aquesta època.
Del vers 5 al 9 explica que per a que lis escoltaren havien de dir el que els gobernants d'aquesta dictadura volien escoltar, però Martí i Pol afirma en els dos últims versos que ningú callarà els seus pensaments.

IRENE POVEDA VALIENTE
2n BATX. B (Paco Mollà)

Anònim ha dit...

QÜESTIÓ 5:
Pel títol, una vegada llegit el text, podem raonar que es refereix amb "domèstic" a aquelles coses que son de casa, que ens ensenyen i formen part de nosaltres i de la nostra educació.
Pel que fa amb el text, tracta de l'època de la Guerra Civil. El xic va trobar l'arbre i quan s'ho va dir a la policia, el capità no ho creia, però fins i tot, va avisar al xiquet que seria un secret d'ells dos i no ho podria comentar a ningú més, pel compte que li treia.
Aquí podem veure reflectida la situació d'aquella època, on sols servia la paraula de qui manava, i tothom havia de sotmetre's a ell, i no podien contraposar les seues paraules. Per això podem relacionar el conte amb la censura de l'època, com per exemple,que no es podia parlar valencià ni català als llocs públics, cosa que va fer que la narrativa i poesia catalana de l'època no es conreara i a la fi, deixara de formar part de la societat durant algun temps.

Anònim ha dit...

La qüestió cinc pertany a Esperanza Corraliza Vicedo, 2n bat.
Gràcies.

ORETO ha dit...

Irene, molt bona resposta! Aquest poema de Martí i Pol descriu perfectament aquesta repressió que va fer la dictadura sobre allò que ideològicament no li era favorable (incloses les obres literàries). Per això en lloc de "l'estat del moment" seria més precís dir "la dictadura franquista" (perquè l'estat seria tot l'Estat espanyol).
D'altra banda, els dos versos últims els encertes, però el 5 i el 6 no del tot. Una pista: "l'insigne llinatge de vençuts" fa referència als republicans, en general, i a les persones de cultura catalana, més concretament. Altra pista: aquests dos versos prenen tot el seu significat si els lliges relacionant-los amb els dos anteriors.
De tota manera, enhorabona, ho has fet molt bé!

ORETO ha dit...

Esperanza, ho has clavat! Fantàstica resposta. Aprofite que ho has expressat molt bé per matisar un parell de qüestions. La primera és que el text no se situa en l'època franquista, però com molt bé has dit, l'autor fa que pensem en aquesta època dibuixant-nos un policia absolutament inflexible i manipulador. Així que, fixa't, els escriptors només amb l'ambient que creen, sense especificar el lloc ni l'espai ens poden transportar al lloc precís on ells desitgen. Són, per això, com una mena de mags de la paraula. D'altra banda, volia fer-te notar com la perversió del policia arriba més lluny encara del "qui mana té la raó" que molt bé has descrit. A més fa creure l'home que està fent bé, que actuant malament està fent un favor a la Pàtria. Així, el policia, diposita tota la responsabilitat en l'home, que en realitat és al víctima. Si algun dia el policia fóra denunciat sempre podria dir que l'home va mentor... Així és com estaven moltes cultures que no eren la castellana (identificada amb l'espanyola en aquell moment). Qui parlava (o escrivia) en català era la víctima, perquè era reprimit, però encara el feien sentir com a botxí, perquè li deien que parlava (o escrivia) català per mala educació i per ofendre els altres espanyols. T'adones de quina maniobra tan enrevessada? Esperanza, de categoria!

Anònim ha dit...

Gran treball Oreto. Et felicite per l'esforç d'aquest blog per als teus alumnes. Un beset molt fort.

Lola

Anònim ha dit...

RESPOSTA QÜESTIÓ 4:
El poema de Joan Oliver, “Carronades D’exili”, ens conta el viatge de fugina cap a França.

Una nit de lluna plena, Joan va partir de Catalunya sense fer ningun soroll.
La seua estimada el va acompanyar. Joan amb pena va deixar la guerra pero avançs de pasar la ratlla va besar la terra i la va acostar a la cara amb l'espatlla.
Ell deia que a Catalunya havia deixat mitja part de la seua vida perque sempre havia viscut allí i que l’altra se l’havia enportat.
Ara vivia a França i deía que demà podia ser més lluny pero que ell de l’anyorança vivurà.
Joan descriu la sea terra del Vallès, per a ell com el Vallès no hi ha res. Dona a coneixer els seus sentiments amb una esperanza desfta i una patria tan petita que ella la somnia tota completa.

Es un ritme lent i sí s’adiu amb el ritme del poema i amb els sentiments de l’autor peque
es un ritme trist i Joan deixa la seua terra i de vegades l’anyora i per a ell no hi havia res millor.

SARA TORRES NAVARRO
2n BATX. B (Paco Mollà)

Anònim ha dit...

Vaig a comentar el text titulat per a tots nosaltres, que el va escriure Martí i Pol quan va ser l'enfront del qual va significar la Dictadura.
Expressa que en aquesta època ningú era res perquè no manaven i el seu boto no comptava res però que si a sobre de no tenir gens de poder es callaven i no deien res tot era encara pitjor.
En el segon paràgraf justfica que eren frívols per donar-se a notar.
I en l'últim ens anima a lluitar pel que veritablement ens interessa

ORETO ha dit...

Sara, excel·lent glossa del poema de Joan Oliver. Felicitacions.

ORETO ha dit...

Judith, t'aproximes molt al significat del poema de Martí i Pol.Tanmateix t'he de fer unes matisacions. No és que "ningú fóra res perquè no manaven i el seu vot no valia", sinó que tot allò que no estiguera expressat en castellà i que no fóra de la ideologia de la dictadura era silenciat, reprimit, anihilat. No hi havia vot que valguera, ni tan sols el d'alguns catòlics com Salvador Espriu es respectava. Senzillament el vot no existia.
A partir del vers tres, això de la frivolitat no queda massa clar... Al meu parer fa una mica d'ironia, és a dir, diu el contrari del que vol expressar. A veure si em pots dir el significat d'aquests versos, per tal de millorar una mica el nivell del teu comentari:
"Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts."
Salutacions!

ORETO ha dit...

Alícia, encantada que us aprofite!

ORETO ha dit...

Lola, el plaer ha estat per mi tindre una alumna com tu.

Anònim ha dit...

Resposta a la primera qüestió que correspón al poema de Martí i Pol “Per a tots nosaltres”:
Com que l’època a la que correspón aquest poema fa referència als anys posteriors a la Guerra Civil, cal dir que Martí i Pol expressa el que sent, com si fora ràbia, ja que en aquest moment la censura va ser un punt molt important tant per als lectors com per als escriptors, que causà tan sols nou publicacions de novel•les entre 1939 i 1959. Açó a més d’altres problemes que van aparèixer com l’abolició del partits polítics van causar l’exili tant interior com exterior de molts escriptors i intel•lectuals. Del que l’autor tracta de convèncer-nos i a més transmetre’ns és de que en aquell moment no hauríen de callar, i haber de dir el que pensaben a pesar de que no els escoltàren ja que pertanyíen a un estatus inferior, i com bé és diu als versos 5 i 6 tots tenim dret a la paraula igualment que els que pertanyen a un estatus superior i que també han sigut derrotats. Fins i tot als dos últims versos continua animant a expressar lliurement el que cadascú creu.

Pertany a Ana Berenguer de 2n de Batxillerat B.

ORETO ha dit...

Ana (batxillerat B) ho has expressat molt bé. I has aprofitat la resposta a una altra companya per clarificar aquells punts del poema que no quedaven massa clars. De categoria!

Perquè hi haja diàleg hem d'expressar el que pensem, amb respecte. "Si nosaltres callem, qui parlarà?"

Salutacions!

Anònim ha dit...

RESPOSTA QÜESTIÓ 5.

Al conte, quan la mestressa de casa va a la policia i li conta que hi ha nascut un arbre dins del terra del seu menjador em pareix exagerat la resposta del policia quant diu que seria un escàndol perquè el revolucionaries podrien declarar-nos la guerra, i que es millor que es quede en silenci i l’estat s’ho agrairà, a banda d’ això es un possible que nasca un arbre com del dia a la nit en un menjador, y la mestressa la mestressa es queda satisfeta quan el rei li envia una carta li ho agraeix.
De alguna manera esta relacionat amb la censura i l’exili, ja que en aquells temps qualsevol escàndol era castigat severament.



Lidia V. | ·2n Bat A.

ORETO ha dit...

Estimada Lídia Vicent, moltes gràcies per participar. A veure si demà en classe tenim un moment per comentar la teua resposta.