Us deixe alguns vídeos que m'agraden perquè són diferents... Espere que a vosaltres també us diguen alguna cosa. Us enllace a més informació dels grups o cantants.
ANNA ROIG I L'OMBRA DE TON CHIEN, La capseta de records
M'agrada perquè és naïf, delicat, teatral, infantil, dolcet... però amb un punt inquietant. Us recomane el seu primer disc, titulat com el grup.
ESTANISLAU VERDET, Som tots uns desgraciats
Aquest vídeo ja el vaig posar al blog l'any passat, però és que trobe que tant la lletra, com la música, com la idea per al clip són sensacionals i totalment "hand made"; Pau Vallvé (que així li diuen en veritat a Estanislau Verdet) s'ho munta tot amb el seu ordinador, a la seua habitació! I a més és una mica friqui (vegeu el seu blog sobre el lletgisme)
DÍDAC ROCHER Nus
Un descobriment que m'ha fet una bona amiga. Dídac Rocher em sembla tan elegant, amb aquesta veu tan fonda i tendra alhora. Música minimalista i veu potent, una bona combinació per a mi.
HOLD YOUR HORSES!! 70 milions
Un grup que desconeixia. Però el vídeo m'ha semblat molt bo i el volia compartir amb vosaltres. Qui s'atreveix a endevinar les obres d'art que s'hi parodien?
Ací teniu el que heu de repassar per a l'examen de dimecres que ve. La pròxima classe resoldrem dubtes.
1. Comprensió del text
a. Descriure el tema i les parts bàsiques del text. b. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. c. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. d. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. e. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. f. Identificar les veus del discurs. g. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
2. Anàlisi lingüística del text
a. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores. b. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). c. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques en una oració, mecanismes gramaticals de referència (funció d'un pronom i a què fa referència, si el que és relatiu o conjunció i assenyalar-ne l'antecedent). d. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
3. Expressió i reflexió crítica
a. Qüestions de literatura
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. 6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. 8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. 11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70. 12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo. 15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
b. La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per adonar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text. Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt) b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt) c) (0’5 punts) d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text. Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent. b) (1 punt) c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica. Puntuació: 4 punts
a) (2 punts) b) (2 punts)
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
és en realitat Sinera una petita pàtria basada en el record i en el desig, no en la realitat; és a dir, és essencialment una transposició poètica dels meus records d’infància.
Sinera és una petita pàtria que el poeta crea a partir dels records de la seva infantesa, abolida com ha estat la seva pàtria real després de la derrota de la República el 1939. A partir d’aquest moment ja no hi haurà cap altre espai geogràfic ni mental per a Espriu, llevat del que creen els seus versos a la percaça del temps perdut
Cementiri de Sinera, 1946
Llibre de Sinera, 1962
SEPHARAD...
estima el combat i la lluita perpetus, la presentalla sempre renovada del carnatge dels morts.
L’estiu de 1936, Espriu ja s’havia llicenciat en dret i havia fet tots els exàmens d’història antiga i havia completat l’escolaritat en llengües clàssiques. Res no feia suposar que les coses començarien a capgirar-se. (...) El 18 de juliol els generals s’aixecaven a l’Àfrica; vint-i-quatre hores després el seu món feliç s’esfondraria. El 19 de juliol la seua casa serà assaltada, destruït l’oratori i cremada la biblioteca familiar. A causa del disgust, el seu pare sofrirà un greu atac del qual ja no es recuperarà mai més. Del daltabaix, ell mateix en restarà marcat per sempre.
Amb La pell de brau (1960), Espriu donava rèplica a la tesi d’Ortega i Gasset segons la qual Espanya és una creació de Castella i només des d’ella se’n pot entendre la complexitat. des de la perifèria, com abans havia fet Maragall, Espriu parlarà de Sepharad, la península ibèrica com a gresol de cultures i religions diverses, ara terra d’exili (com ho fou per als jueus sefardites expulsats el 1492) amb l’esperança posada en les generacions futures que hauran de superar el gran error de la sang vessada, perquè Sepharad té un cor immortal que ens hauria d’unir a tots.
EL LABERINT...
Final del laberint...
-Creix en l’estranya
presó que sóc la meva
mort dolorosa.
No desitjo d’haver-me d’endinsar més en la runa del laberint, d’excavar en la sordidesa.
El mite del laberint és el que millor metaforitza la relació d’Espriu amb la seva obra i amb la seva mateixa vida personal i com a escriptors. (...) Estudiós de les religions antigues i de la teologia Espriu va concebre la seva obra com un tot jeràrquicament organitzat seguint l’esquema de l’arbre sefiròtic de la Càbala, o sigui, la mística jueva. De jove, Espriu, havia llegit tot el que s’havia publicat sobre la Càbala. No té res d’estrany: la teosofia i la maçoneria imperaven, i els simbolistes havien posat de moda l’esoterisme.
S’ha dit i el mateix Espriu hi ha estat d’acord que Final del laberint és el seu millor llibre, aquell que ateny el cim del seu lirisme d’íntima austeritat. (...) Representa la sortida de l’atzucac de la postguerra (...) projecta una mirada compromesa sobre el poble (...). Però abans d’emprendre aquest nou camí, cal que el jo poètic es prepari interiorment per a la seva gran aventura de renunciar a la solitud guanyada, la seva pau interior, per vincular-se al destí de la col·lectivitat mitjançant la difícil creació per la paraula. (...) A Final del laberint, Espriu mateix ha explicat com el jo poètic emprèn una recerca de Déu “no a través d’una experiència mística en el sentit tradicional cristià (...) sinó a través d’una meditació i, per tant, amb un fonament racionalista (...).
Les cançons d’Ariadna (1949)
Final del laberint (1955)
LA LLENGUA I EL PAÍS...
En paraules de Salvador Espriu:“Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua; va donar la casualitat que fos la meva, la catalana, però crec que hauria reaccionat de la mateixa manera contra la persecució de qualsevol altra llengua. jo he estat durant molts anys el president d’aquesta associació internacional que es diu Associació en Defensa de les Cultures i les Llengües Amenaçades. Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi: no pot delinquir una llengua, una llengua està per damunt del bé i del mal. Per tant, la meva reacció no va ser sentimental, sinó que va ser intel·lectual i ètica, i aleshores jo vaig fer tot el que vaig poder per a contribuir a salvar la llengua, de la qual cosa no me’n penedeixo gens. Crec, modestament, que hi vaig contribuir, almenys fins on m’han arribat les meves forces. Però ara, tanmateix, les coses ja estan plantejades d’una manera molt menys angoixosa, i això no vol dir que puguem cantar victòria, perquè l’amenaça contra la pervivència de la nostra llengua no ve ara de disposicions legals; tot el contrari, fins i tot ens donen per banda, com poden i saben, però hi ha una amenaça més subtil, i és l’amenaça d’una minoria lingüística. Això passa per tot arreu on darrera no hi ha un Estat, encara que ara ens han donat una cosa que, ben administrada, ens pot servir d’Estat, del qual podem treure bastant profit si tenim enteniment.”
ELS COMENTARIS DELS POEMES D'ESPRIU I DE MARTÍ I POL QUE HEM TREBALLAT (O TREBALLAREM) A CLASSE ELS DEIXARÉ ACÍ MATEIX ENTRE DEMÀ I EL DIVENDRES.
És que no havia caigut que els treballem dies distints amb els dos grups i clar, si a uns els done la solució i als altres els la faig suar... no té gràcia!
Al llarg del cap de setmana, així, us deixaré un guió orientador per a l'examen PAU del dia 10 de març.
Ara, abans d'anar a dormir, un conte d'un escriptor MAGNÍFIC: José Saramago.
Moltes vegades els valencianoparlants ens sentim insegurs a l'hora d'usar el valencià en públic i no sabem ben bé si això és adequat, si és educat, si és correcte... fins i tot, de vegades, ens sorprenem preguntant-nos a nosaltres mateixos SI ÉS LEGAL!!
No és normal que cap parlant de cap llengua al món es pregunte si expressar-se en la seua pròpia llengua és legal. Si nosaltres ho fem, malauradament encara, és perquè la nostra societat conserva un pòsit important de prejudicis lingüístics, darrere dels quals s'amaga la creença que unes llengües són millors que altres.
Molt bé, d'acord. Tanmateix, què faig si em fan sentir malament per parlar en valencià?
Si punxeu sobre la imatge trobareu una guia amb moltes recomanacions útils sobre l'ús social del valencià. Una lectura molt interessant.
Aquest apunt forma part de l'homenatge a Salvador Espriu proposat pel blog Antaviana.
La cantata de jazz basada en textos d'Espriu és de La locomotora negra. Un fragment de la representació al Palau de la Música ací i un altre de la representació al Teatre Principal d'Arenys, ací.
Quim Monzó és un personatge peculiar. Un dels millors escriptors contemporanis en llengua catalana. Manel Ollé a Lletra en parla així de la seua capacitat autodidàctica en el món de la literatura i de la varietat d'oficis que ha dut a terme:
"Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha fet entre altres coses de dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor (Jude l'obscur, de Thomas Hardy, Cròniques marcianes, de Ray Bradbury, Nou històries, de J.D. Salinger...) i per sobre de tot d'escriptor. Monzó es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, que no ha volgut mai reeditar. Va ser a partir del recull de contes Uf, va dir ell (1978) que la seva obra emprendria la direcció de fer compatibles la llegibilitat i la força dissolvent de l'escriptura".
"Tots sabem que la ironia és una de les teves armes literàries, però.. sabrem com triomfar a la vida després de llegir el llibre?
No, evidentment. El títol del llibre no sé si s’entendrà. Avui en dia la gent no sempre entén la ironia; hi ha gent molt burra, francament. El títol és una paròdia dels manuals d’autoajuda. És clar que és un títol irònic: a la vida es triomfa sempre --sempre, fins i tot quan és una vida desgraciada-- perquè no en tens cap altra. Què vol dir triomfar a la vida? És una pregunta que podria durar hores. El triomf sempre té més a veure amb allò que l’altra gent pensa de tu que no pas amb el que tu creguis. El triomf potser és poder posar aquest títol. Suposo que triomfar a la vida és arribar al punt en què tot plegat se te’n foti tant que no anhelis cap somni inabastable".
En aquest vídeo Quim Monzó fa un monòleg on exposa la seua original idea de "què és un exèrcit?" Correspon a l'etapa més televisiva de Quim Monzó en la qual, junt amb Miquel Calzada "Mikimoto" apareixia al programa Persones Humanes de TV3.
Quim Monzó té molts tics perquè pateix la síndrome de "Tourette". Ell mateix se'n riu, de la seua malaltia, però alhora no dubta d'ajudar (és el president de l'associació espanyola d'afectats) i d'explicar en què consisteix la malaltia, com podeu veure al vídeo:
Demà, un grup de mestres ens reunirem a València per homenatjar Enric Valor. enguany que fa anys de la seua mort. Vicent Brotons, Professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Vicedegà de la Facultat d’Educació i Director de la Unitat d’Educació Multilingüe, pronunciarà una conferència titulada "El senyor Enric valor de Castalla, escriptor i ciutadà". Després, també presentarem la xarxa "Un entre tants" una experiència de cooperació entre docents per a l'ensenyament en valencià. Podeu llegir la resta del programa ací.
Ja sabeu de la importància de la seua obra. Baix teniu la portada d'un dels primers llibres per a l'ensenyament del valencià a castellanoparlants, de l'any 1966. Ara ens pot resultar curiosa, però és evident la seua voluntat de fer pedagogia de la llengua i d'arribar a tot el món de manera didàctica i científica.
«Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l’ús, al conreu, al respecte i a la difusió del valencià, el nostre català.»
I les seus conegudes RONDALLES!
"Això va anar i era un llop i una rabosa, la cosa més amiga del món. Campaven pel rebanc que fa l'ombria del Carrascal de Castalla, on més espessos estan els pins i els ginebres. El llop era un animalot brau i feréstec, fill d'una família de la Serra de Salines, gros i de pèl estarrufat i aspre, i tenia un geniot com un castell; però, en el fons, era un veritable albercoc. La rabosa era nascuda allí al mateix Carrascal, tenia un tipet esllanguit i de moda i una cua sedosa que valia un tresor de tan bonica. Però no tenia idea bona que l'acompanyara. Un matí, s'estaven els dos esplugant-se tranquil·lament a dues o tres-centes passes del mas de la Font de la Carrasca, quan el llop, que estava ben satisfetot d'un robatori que havia fet la nit abans en un ramat d'ovelles, va dir a la rabosa:
–Comare rabosa, estic molt content de tu per l'ajuda que em donares ahir de distraure el gos del ramat de les ovelles. ¿I com te les vas apanyar per a fer aquells grunyits com si fores un conill que s'haguera agarrat en un llaç? Ha, ha!
–Ai, llop –féu ella, tan guilopa com sempre–. Molt m'ha costat de tenir estes habilitats, Però ben bé les extreme, i ben a gust, per aidar-te a viure; perquè ja saps quant que et vull, compare. El llop prosseguí recordant el cas:
–Allò em va fer riure de calent… El gos tot era clapir i pegar saltirons i, a la fi, va escapar a córrer cap on t'estaves tu ben ajupida… Mentres tant, jo em vaig tirar serrat en mig del ramat i vaig agafar el corder del bascoll. Quan el gos se'n va adonar pels avalots del pastor, ja m'estava en la carena de la serra.
–Així em porte jo amb els amics, compare llop. Encara no saps bé tu a on ratlle! El llop es va esperar al solet d'hivern que feia allí en el recer de davall la riba on es trobaven.
–He pensat –va dir llavors, tot i acatxant les orelles en un gest de bonhomia–, ja que t'has portat tant bé, que dec convidar-te.
–A què?
–A menjar mel. ¿T'agrada? Has de saber que en tinc un bon gerró… i açò no ho havia dit a ningú, perquè m'agrada molt i no saps quant m'ha costat de replegar.
–On la tens?
–Allà dalt, a la vora la Replana. ¿No hi ha allí, més avallet de la cadolla gran, un ginebre gros com una carrasca?
–Sí, sí; ja sé on dius.
–Doncs si apartes les branques del ginebre, que creix al peu mateix del tallat, trobaràs que tapa un ample badall de la penya. El badall té una porta de planxa, i allí dins està la cova on guarde jo totes les viandes i llepolies. La rabosa ballava de goig per dins, puix era molt llépola, i ja se les prometia felices si l'albercoc del llop gosava a dir-li on tenia la clau. Així que va fer els ulls més innocents que va poder i esperà les explicacions del seu compare.
–A l'esquerra –prosseguia el llop– hi ha un gros cantal, i davall d'ell tinc la claueta, per no perdre-la si la porte damunt.
–Vaja, vaja! Sí que ho tens tot ben arreglat.
El llop estava orgullós d'aquelles lloances.
–Ah! i tinc allí unes coses més bones… Però, sobre tot, el gerró de la mel. Més de trenta bresques n'hi ha escorregudes. Callaren tots dos: el llop, pensant en el convit que per agraïment devia fer a la rabosa i en l'esbalaïment que tindria ella de veure aquell gerró i aquell or fos que hi havia dins; i ella, discorrent com furtaria la mel al llop. Perquè era el que ella pensava: –Si anem tots dos, ell, que té eixa bocota i eixes pototes, en dues sarpallotades i quatre llenguades, se la farà tota quasi quasi, i jo m'hauré de contentar de quatre llepadetes i encara hauré de donar-li les gràcies i restar-li agraïda i esclava… Res d'això: ara ja sé on la té i com trobar-ne la clau. Aniré jo primer, i allà veurem què deixe a este animalot." ...continuarà
Tot seguit teniu una sèrie de textos: poemes visuals i poemes objecte de Joan Brossa i altres textos com entrevistes, notícies, articles d'opinió (els quals trobareu enllaçats si punxeu sobre els títols corresponents).
Es tracta que expresseu el tema del text que trieu treballar (dels poemes també es pot expressar el tema) i que detecteu i comenteu una figura retòrica que trobeu al text triat.
"Isona ha canviat d’Institut. Fuig d’una convivència impossible que fins i tot li va costar la vida a un amic seu. Al nou centre, però, tornarà a repetir-se de nou la mateixa situació d’assetjament.
Aquesta vegada no fugirà. Isona haurà d’enrontar-se, amb la complicitat de nous amics, al seu passat i a les persones que fan de la por un instruent per a sentir-se poderosos.
Un llibre necessari que ens ajuda a entendre el fenomen de la violència a les aules".
L'any passat els alumnes de 3r d'ESO van llegir aquesta novel·la. Us hi deixe la referència per si algú de vosaltres té ganes de poar-ne alguna idea per al Concurs de redacció de la Setmana pel Valencià de Petrer. Aprofite també per deixar ací les fotos de la visita i un vídeo que ha fet Andrea Lluch, de l'editorial Perifèric (gràcies!).
A veure si ho veuen els protagonistes! Mireu si van ser artistes i valents que van fer una dramatització i una lectura col·lectiva! FOTOGRAFIES
