Document per a practicar les qüestions de la Prova d'Accés a la Universitat

Bromes a banda...

Ara és l'hora d'acarar el darrer repàs. Un últim esforç.

Ací us deixe un document que recull les qüestions dels comentaris de les convocatòries passades amb el solucionari corresponent. Veureu que són qüestions que hem treballat. Podeu provar de fer-les sense mirar i corregir-les després.

Ens veiem, doncs, dimecres tres de juny a les hores corresponents de classe, per fer un repàs de la teoria i resoldre dubtes puntuals. Si teniu qualsevol dubte massa urgent com per esperar, no dubteu a escriure'm a oretoescola@gmail.com.

Una altra coseta. Si algú vol escriure un apunt al blog per a reflexionar sobre qualsevol aspecte del curs només m'ha de donar la seua adreça de correu electrònic perquè jo l'autoritze com a autora o autor. Els vostres escrits seran molt benvinguts.

Un testimoni lingüístic molt valuós

LLANRWST, UN POBLE AL NORD DE GAL·LES

Aquesta foto tan bonica de més amunt és la vista d'un poble del petit país de Gal·les. Iorwen, una companya vostra, va sentir com es commovia la seua història lingüística a partir del treball dels aspectes sociolingüístics que hem desenvolupat al llarg del curs. Per això va escriure una valoració (molt) personal (i mai millor dit!) a partir del documental que vam treballar a classe.

La seua reflexió, que amb el seu permís us faig arribar, és un magnífic testimoni de consciència lingüística, necessària per a valorar-nos els uns als altres de manera íntegra, com a persones que ens mereixem tots els respectes. M'he permés d'enllaçar una mica d'informació sobre allò que ens explica.

Felicitats a ella, al seu pare i a la seua família, per posseir aquest llegat familiar i per ensenyar-nos com és de valuós!

LA BANDERA GAL·LESA
CYMRU ÉS GAL·LES EN GAÈLIC

"Jo, com a bilingüe, puc assegurar que parlar més d’un idioma és un privilegi que tots podem gaudir i que ens enriqueix com a persones. Un idioma no és només una manera de comunicar-nos: inclou una cultura i una manera de veure el món diferent a la que podem tenir amb un altre idioma. És molt trist que els idiomes que controlen el món actuen com a piconadores amb altres llengües minoritàries i acaben així amb tanta riquesa emocional que poden proporcionar-nos.

Puc posar l’exemple del gal·lès, idioma que regnava a Gal·les (país de mon pare) i que ara és un idioma minoritari per la forta influència de l’anglés en tota la Gran Bretanya. Actualment, el gal·lès es parla en pobles del nord de Gal·les però existeix una lluita per a estendre’l més per tot el país i els xiquets en el col·legi estan obligats a estudiar l’idioma. El problema és que els xiquets encara que a l’escola estudien l’idioma, quan ixen al carrer parlen en anglés, ja que pots viatjar per tot Gal·les sabent únicament anglés que no tindràs cap problema. I si un idioma no es practica, es perd.

GAL·LES AL MAPA

A Argentina, exactament a la Patagònia, hi ha una gran colònia gal·lesa on parlen gal·lés, però l’idioma dominant del país és l’espanyol i, malauradament, el més segur és que en el pròxim segle acabe desapareixent.

De petita mon pare m’ensenyava un poc de gal·lés, però la falta de pràctica per la seua part, en estar tants anys fora del seu país, ha fet que en gran part se li oblide l’idioma i jo només tinc el record d’un parell de paraules i els números de l’u al deu, vagament. Quan siga major i tinga temps m’agradaria aprendre el gal·lès, perquè té una cultura i costums molt bonics.

Saber idiomes et fa ser més just en la vida, ja que comprens la forma de pensar que tenen altres persones amb diferents costums. El racisme, el veig molt relacionat amb aquest tema, ja que les persones que són racistes són persones que no es molesten aprendre altres llengües, costums i cultures i per això no entenen eixa forma de pensar (independentment que estiguen d’acord o no).

Pense que si totes les persones ens molestàrem a aprendre altres idiomes no hi hauria tanta discriminació i el món funcionaria amb més pau i harmonia que en aquests temps".

Iorwen Maria Edwards Colomer, del segon de batxillerat artístic

Ací us deixe també música perquè veieu com sona el gaèl·lic. El primer vídeo és un poema d'amor titulat Ar lan y mor, (a la voreta del mar). El segon, l'himne de Gal·les que es diu Hen wlad fy nhadau (la terra dels meus pares).

Anima't i dansa

De Miquel Martí i Pol

VALSET PER A INNOCENTS

Quan el vent amb recança

deixa la tarda i fuig

i el minvant del capvespre

els bells records s’endú,

si el teu cor se sent sol i crida

perduts tots els senyals

digues adéu al dia

a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa

l’amic fidel se’n va

i sents com l’enyorança

t’afeixuga les mans,

per no perdre el delit de viure

recorda els dies clars,

fes adéu a la vela

a ritme de vals.

Quan l’amor t’abandona

desert enllà del temps

i el compàs de les hores

ressona per l’absent,

alça els ulls per damunt de l’ombra

i encén un nou esclat,

gronxa aquest teu silenci

a ritme de vals.

Si la vida es desferma

com un gran cop de vent

i sense cap paraula com un amant et pren,

obre els braços a l’esperança

i oblida el fosc instant,

tot és clar quan es pensa

a ritme de vals.

Com l’onada que llisca

pel sorral dels records,

a la mar que proposa

horitzons sempre nous,

que el vaivé d’aquesta cadència

t’esmoli el gest cansat

i la sang et bategui

a ritme de vals.