Dues presentacions de diapositives: Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

Hola!!


Aquestes presentacions vos poden ajudar a preparar les preguntes 


8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. 

i

10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

del temari de literatura.

ACTIVITAT PER A 1r de BATXILLERAT ARTÍSTIC

Hola!

aquí vos deixe un enllaç amb els textos que heu de consultar per a contestar les preguntes referents a les quatre cròniques. Recordeu que les primeres 5 les treballarem el dilluns 15 de novembre i les altres 5 el dia 16 de novembre, dimarts. Recordeu també que l'activitat me l'haureu de donar per escrit el dilluns 21 de novembre. La participació a les sessions de classe puntuarà sobre 5 i el lliurament de les preguntes treballades també sobre 5.

TEXTOS PER A L'ACTIVITAT SOBRE 

LES QUATRE CRÒNIQUES

Aprofite l'apunt per enllaçar-vos el vídeo que m'heu d'explicar oralment a classe en el cas que vulgueu pujar nota:

AQUESTA ACTIVITAT ESTÀ EXTRETA DEL BLOG LA SERP BLANCA D'ENRIC IBORRA. Gràcies Enric!!

Pintura i literatura

Hola a tothom!

Ací us deixe una fantàstica conferència de l'escriptor i guionista Jaume Cabré que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un veritable plaer poder escoltar i aprendre de persones com Jaume Cabré. Recomane, també la lectura de la seua darrera novel·la: Jo confesso.


Especialment per als artistes, com que l'altre dia parlàvem de surrealisme, us passe un vídeo d'un projecte de pel·lícula animada que van dissenyar Salvador Dalí i Walt Disney a quatre mans. Què vos sembla?

Bon cap de setmana!

Jaume Cabré l'escriptor i la norma

HOMENATGE BLOCAIRE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La poesia conté imatges. Les imatges, de vegades, contenen poesia... Toqueu LES PARAULES que les acompanyen a peu de foto per descobrir com la poesia s'envisca, se sua, es respira, una vegada l'has estimada, nyas! ja tens l'ànima perduda: ja has pres la gotada.

LA VIDA

L'AMOR

LA MORT?

L'ESPIRITUALITAT...

Per cert, se m'oblidava mostrar-vos la collita que hem fet enguany a ca nostra...

VOLUPTUOSITAT NATURAL

Visca la poesia! Visca Estellés!!!

ps. Totes les fotos són d'aquest estiu...

100 anys de Valor: I queixalets també!

Recorde vivament la primera vegada que vaig llegir en valencià a l’escola. Devia tenir jo sis anys, a punt de fer-ne set, perquè “donya Vicenta” era la meua mestra. Aquella classe era molt gran, o a mi m’ho semblava, i sèiem per grups de tres o quatre.

Jo ja sabia llegir, des de pàrvuls. Tinc el record fresc de lligar les vocals amb les consonants i la sensació que ja havia descobert el truc de tot allò i, de seguida, començar a llegir totes les paraules que trobava arreu.  M’agradava, pel que es veu, aprendre de memòria moltes coses que m’ensenyava la meua “uelita” Maria, sobretot oracions o poemetes religiosos, com aquell de “caminito, caminito, los que van a Nazaret, como el calor era tanto, el niño tenía sed...” i altres coses que m’ensenyava ma tia Teresa, tirallongues com aquella que fa “per allà vénen bous i vaques i gallines amb sabates i pollets amb caramutxets...” que encara recorde de cap a peus.

Jo vaig aprendre a llegir en castellà i com que a ma casa no el parlàvem per a mi llegir era estar aprenent paraules noves de manera constant. Per això, el record d’estar passant les planes d’un llibre amb els dibuixos d’un pardalet blau i lletra redona, amb paraules conegudes per a mi se’m va gravar profundament a la memòria, perquè podia llegir com pensava. “Puc llegir com pense!” és un pensament de descoberta gairebé màgica que m’ha acompanyat des d’aleshores.

Amb el meu germà, Eliseo, caçant llagostets

El meu tiet Enric Masià, que és rector i germà de ma mare, ha estat el proveïdor principal de pràcticament totes les lectures en valencià de la meua infantesa. Una col·lecció de les Rondalles Valencianes editades per Gregal van ser dels primers llibres que ell em va regalar per llegir i que no eren d’escola. I una de les rondalles que hi recull Valor, “I queixalets també”, ha passat a formar part dels meus records per impressió. Aquesta rondalla em feia molta, molta, però molta por:

“Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert”.

Només en llegir el començament, jo ja en tenia prou per començar a tremolar, com podeu imaginar.

Amb el meu tiet jo me n’anava a la fi del món. Vull dir que sempre em portava amunt i avall, a les acampades d’Escoltes, de Júniors, per tota l’Horta de València quan era rector a Roca-Cuiper _Godella, Foios, Meliana, Puçol_... El cas és que un dia em va dir si l’acompanyava a fer una visita, devia tenir jo huit anys, i de seguida, com era natural en mi _segons ma mare, jo era una corredora_ li vaig dir que sí. Jo, si anava amb el meu tiet arreava sense preguntar on anàvem i quan ja portàvem una bona estona de camí, i em semblava que allò estava més lluny de l’habitual li ho vaig preguntar. La sang se’m va glaçar quan em va dir... que anàvem a Penàguila!

Però jo, amb tot el meu amor propi, no vaig dir ni olives i vaig callar tot el camí. Les imatges de l’arribada a aquell poble no les oblidaré mai: era el reconeixement d’un lloc que fins a aquell moment només havia existit en la meua imaginació, però que era real, existia de veritat, on havien passat fets esgarrifosos i, tanmateix, era molt bonic, amb una serra verda i esponerosa, amb un perfil de cases antigues de poble, amb carrers costeruts, tot enllumenat del sol de l’estiu.

La meua estimada Ribera del Xúquer

No vaig veure el llavador. Tampoc sé si el poble de Penàguila és ben bé així, com jo el recorde. No hi he tornat, perquè no he tingut l’oportunitat, però crec que preferesc guardar-lo així en la memòria, com el vaig viure en aquell moment... o com el vaig imaginar.

En l’alquímia que ens fa ser, hi ha tot de records, sensacions, impressions, mesclats en quantitats variades, un pòsit que ens conforma i ens transforma. La meua, té poemes de memòria, el meu tiet, l’engronsadora del corral feta amb un cabàs i dues cordes, fanalets de meló d’Alger, xiulets de pinyols d’albercoc, paraules que llig com pense, la meua “uelita” i altres records preciosos, que són llavoretes que fruiten i no s’assequen mai, i que guarde com un tresor.

Amb la mare de la meua mare, Maria

Entre els meus records-llavor guarde, també, les rondalles d’Enric Valor i el poble de Penàguila. I el meu homenatge valorià és d’agraïment profund per l’amor a la terra i a la llengua que ens ha llegat, com fa un bon mestre.

Josep Maria Benet i Jornet

Ací us deixe uns vídeos que poden ser interessants a l'hora de preparar aquesta pregunta per a l'examen. El primer no es pot inserir a la pàgina, així que us deixe l'enllaç.

Bona Pasqua!

1. MEMÒRIES DE LA TELE


2. SOTERRANI




3.ENTREVISTA A JOSEP MARIA BENET I JORNET







4. JOSEP MARIA BENET I JORNET  COM A GUIONISTA DE TELEVISIÓ

Sobre el teatre...

Hola!

Ara que estem treballant el tema del teatre, tot preparant les preguntes de literatura, ací vos deixe una quants vídeos de les companyies més importants dels darrers temps. 

La millor manera de comprendre i saber com és el teatre actual (des dels 60 fins ara) és, justament, consumint-ne. No en tenim la possibilitat i això és una gran llàstima, però almenys la xarxa ens deixa fer-ne un tastet.

DAGOLL-DAGOM, sol adaptar obres més antigues al llenguatge dramatúrgic del musical actual. És el cas de Mar i cel, "és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en versos decasíl·labs blancs."(adaptat de Viquipèdia)

Fixeu-vos en l'adaptació tan reeixida i en l'escenografia espectacular!!

Una altra cosa que fan els de la companyia Dagoll-dagom és crear muntatges teatrals a partir de textos d'escriptors no necessàriament dramaturgs. És el que fan, per exemple, a partir dels contes de terror d'Edgar Allan Poe. Punxeu-hi si voleu veure el personatge de Valdemar.

El TEATRE LLIURE també fa adaptacions de clàssics, com aquesta d'Alícia en terra de meravelles ara tan de moda en la versió del Tim Burton:

De vegades creen l'obra a partir de textos d'escriptors (poetes, narradors) o a partir dels nostres referents històrics més immediats:

ELS COMEDIANTS són una companyia "Formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni directors, enfront del teatre clàssic que es feia a Espanya.

La interdisciplinearitat és una de les seves característiques: més enllà d'una companyia de teatre, són una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.

Els seus espectacles són concebuts en la cúpula geodèsica de La Vinya, masia situada a Canet de Mar (Maresme), i han estat representants als cinc continents, des de Buenos Aires a Tòquio, passant per Nova York, Pequín, Madrid o París, i actuant tant en grans ciutats com en petits pobles. En els darrers 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiració pròpia com per encàrrec. Sovint han simultanejat la representació de diferents muntatges, tenint més d'un en el cartell en diferents moments. També han realitzat programes per a la televisió i han interpretat el film Karnabal (1985), de Carles Mira.

Ací els podeu veure a un certamen de teatre de carrer, l'Artscena:

Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelació amb el públic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies que celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Comediants han realitzat espectacles per a esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a l'Exposició Universal de Sevilla 1992, l'Expo de Lisboa'98, la Expo de Hannover'00, o el Fòrum de Barcelona 2004.

El muntatge que va concebre per a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 va causar un gran impacte per la seva espectacularitat i originalitat, i va crear una nova tendència imitada, des de llavors, en la majoria de cerimònies de grans esdeveniments. El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.

El director d'escena és, des dels seus inicis, Joan Font."
(adaptat de Viquipèdia)

Altres companyies teatrals són:


COMPANYIA TEATRE MICALET




TEATRE DE GUERRILLA



T DE TEATRE



TRICICLE



LA CUBANA



I me'n deixe molts! Per sort, malgrat que el teatre sempre ha estat bastant poc valorat, quan no censurat o prohibit, la creació teatral continua amb vitalitat i força.

Un poc més de Miquel Martí i Pol

Hola!

Ací vos deixe un breu vídeo sobre Miquel Martí i Pol on podreu veure com era, com s'expressava, quines coses volia dir al món...

També us enllace al seu poble, Roda de Ter, que ell va estimar tant i on podreu trobar els lloc que hem explicat: la fàbrica, sa casa, els lloc que va visitar... Martí i Pol va haver de celebrar un aniversari dolorós, el de la seua malaltia. Tanmateix ell va reaccionar i va obrir els ulls i va alçar l'ànima per viure fins al final, positiu i alegre, aquesta vida tan bonica, aquesta vida tan cruel, la nostra, l'única que tenim.

RODA DE TER

Espere que us haja agradat conéixer aquest autor tan especial.

Carme Miquel a l'institut

Hola!!


De moment vos deixe unes fotos. 


I el vídeo que ha fet Carme Miquel sobre la seua novel·la...







Gràcies per la vostra col·laboració, ha estat un matí molt agradable.

Presents d'amor

I

nit serena

a la vora del mar

sota la mirada de la llum

tremolen les onades

dins uns llavis humits

tu i jo

perduts entre carícies

que s’escapen

a la força del temps

i

besos recents pescats

que giravolten

en el centre dels pits

II

quan ja he tocat

el cel amb els dits,

l’únic desig que em queda ara

és

el d’agafar-lo.

MONTSERRAT ASSENS

Seré el vent sense camí, 

seré el bosc nu, l’herba mesquina, 

però tindré ta llum divina

tota dispersa al fons de mi.

                MARIÀ MANENT

és per tu que em vesteix
la seda fosca
del desig i em dibuixe
amb vermell de lluna
roses de sang
als llavis

                     ANNA MONTERO

No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T’estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t’estimava lentament i sorda.
Com s’aprenen les coses marcescibles.
Com s’aprén l’idioma de l’absència.


JOAN FUSTER

Secretament anaven a trobar-se

les mans, com si tingueren vida

per elles soles! Quin profund donar-se

del tot, per elles, amb anhel sense mida!

Com en un crit naixies, arbre insomne

-ja ple d’ocells, d’inextingible ardor,

creuat de nits, de flames, d’estrelles,

inconegut encara- de l’amor!

JOAN VINYOLI

No hi ha res: jo t’hauré amat carnal i eterna;

fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne.

CARLES RIBA

I ara, escriu el teu poema...

(proposta del Seminari de Valencià de l'IES de Massamagrell, compartida per Vicent Ferrer)

Quim Monzó

Ací vos deixe alguns vídeos on podeu veure Quim Monzó en persona...


"LA MARE EM DEIA: "DE TANT LLEGIR NOVEL·LES ET QUEDARÀS IDIOTA!".





PERSONES HUMANES


Quim Monzó feia monòlegs a un programa de televisió. Un dia en va fer un en clau irònica sobre la monarquia i es va censurar, però com el programa era en directe i el monòleg ja s'havia emés van retirar el programa i ja no va seguir, malgrat que era un èxit d'audiència. Ací teniu el "polèmic" vídeo censurat l'any 1994 (ja en plena democràcia).





Podeu veure més vídeos de Quim Monzó AQUÍ

Treball de lectura

Ací teniu una fotografia del Montgó, un dels protagonistes del llibre que llegireu per a la segona avaluació: La mel i la fel, de Carme Miquel.

Més avall teniu la proposta del treball de lectura. Es tracta d'unes qüestions i una valoració personal de la novel·la. 

Heu de lliurar-me aquest treball al llarg de la setmana del 10 al 14 de gener, ambdós dies inclosos i me'l podeu donar en paper o enviar al correu electrònic oretoescola@gmail.com. 

A banda del treball dedicarem un parell de classes (la del divendres dia 7 i la del dilluns 14/dimarts 15 a comentar i valorar alguns aspectes del llibre, per tal de preparar, també, la visita de la seua autora, Carme Miquel, al nostre centre).


Vos recomane moltíssim que mireu els tres vídeos curtets que vos he deixat més avall, perquè entendreu aspectes importants del llibre gràcies a ells.Si teniu algun dubte sobre el treball podeu contactar amb mi pel correu, sense cap mena de problema.

Per al treball, m'he guiat de les propostes d'aprofitament didàctic de Carles Mulet per a l'editorial Tàndem i les he adaptades a vosaltres amb la idea que practiqueu el comentari de text també a partir de la lectura.

La fotografia és de Joan Soler

Treball La mel i la fel

Publish at Scribd or explore others:

Hola a tothom!!!


Ací us deixe un enllaç a l'estructura i els continguts de les noves proves d'accés a la universitat, on podreu trobar també alguns models d'examen. 

Visiteu el blog Cruïlla si voleu veure'n un resum. És un blog que us recomane per a tot el curs.

Pel que fa a la nostra prova d'avaluació amb el batxillerat de lletres, demà vos repartiré els resums corregits i ho faré al llarg del matí. També estaré disponible al centre (demà de 8 a 15h) i al correu electrònic (tot el dia de demà) per a qualsevol dubte que tingueu.


Aprofite per deixar-vos alguna informació sobre Enric Valor que també us pot ajudar per a l'examen.


Molta sort i molts ànims.

El dia 13 de gener de l'any 2000 va morir Enric Valor, considerat un dels patriarques de les lletres valencianes. Enric Valor havia nascut a la Foia de Castalla al 1911. De ben jove ja professava devoció per la dèria de llegir i escriure, i feia petits retrats dels paratges naturals del seu entorn quotidià. Usava de manera normal el valencià com a mitjà d'expressió oral, cosa que li feu adonà de l'evident anomalia de parlar en una llengua i veure com aquesta era bandejada de l'ensenyament i del món escrit. Això li va fer prendre partit per escriure en català i en va fer bandera de la seua obra i pensament.

Tot i que la seva gran passió eren les lletres (tenia una impressionant biblioteca familiar), hagué de cursar estudis de comerç, degut a les necessitats econòmiques familiars. Entrà en contacte amb la CNT, on s'hi afilià i hi va dur a terme un intesa activitat. Més tard, evolucionarà cap a postulats marxistes i, al 1930 (ja al Partit Comunista) denuncia el sentiment d'opressió nacional del seu poble. Durant l'etapa de la República, a més de col•laborar en els diaris locals, s'inicià com a escriptor, a l'hora que participà en els primers intents de vertebrar un moviment valencianista. Va combinar de manera lúcida l'activisme compromès (col•laboracions a La República de les Lletres, El Luchador, El Tio Cuc) amb excel•lents aportacions literàries com L'ambició d'Aleix. La seva particular biblioteca fou saquejada durant la guerra (en la qual combaté en les milícies republicanes), continuà la seva voraç afició per la lectura a l'Ateneu Mercantil de València, on entrarà en contacte, per mitjà de les tertúlies de l'època, amb personatges com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Col•laborà amb Lo Rat Penat, tot impartint classes de gramàtica valenciana, cosa que l'esperonà per aprofundir-hi en l'estudi i, de forma autodidacta, va esdevenir-ne un autèntic mestre. Es va convertir en una autoritat lingüística de primer ordre, amb rigorosos estudis sobre la llengua, a l'hora que explotava la seva vessant com a novel•lista, sobretot recollint contes i llegendes populars, com les conegudes Rondalles valencianes. El compromís amb la llengua i el país el varen dur a la presó i fou sovint censurat i marginat. Amb l'adveniment de la democràcia, va obtenir mica en mica el degut reconeixement públic per les autoritats i el poble, tot i que resultà un personatge incòmode pel poder, bandejat i humiliat sovint per les institucions valencianes. Es convertí en un referent per al moviment valencianista, el què el va portar a la creació d'Acció Cultural del País Valencià i a la presidència del Bloc de Progrés Jaume I. Valor fou un home senzill, amb barret i corbata, que va marcar una època en la nostra història recent. Les seves aportacions a la recuperació del lèxic i fraseologia varen ser cabdals. El seu compromís i consciència crítica el dugueren a defensar de manera pública i notòria, la unitat de la llengua catalana davant els intents secessionistes i la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ell creia que tot ciutadà valencià estava moralment obligat a contribuir a l'ús, cura, respecte i difusió de la seva llengua, el valencià, el català de tots/es. I ell així ho feu al llarg de la seva vida, amb un compromís inexpugnable amb la lletra, la llengua i el país. Text extret de bonrotllo.cat Podeu trobar més informació d'Enric Valor i Vives als següents enllaços: Viquipèdia Investidura com a doctor Honoris Causa Entrevistes Sobre l'Alacant que va conéixer Enric Valor

Treball sobre la literatura a partir de 1939

Benvolguts i benvolgudes,

com ja sabeu, enguany coneixerem què va passar amb la nostra llengua i cultura a partir de la Guerra Civil. La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.

Ací vos deixe algunes qüestions (en vermell i numerades) perquè les respongueu tot ajudant-vos dels materials que teniu enllaçats. Podeu respondre'n una o dues màxim. L'important és que elaboreu una bona resposta i feu una bona feina de reflexió abans de redactar les preguntes de literatura que fan referència a aquest període històric.


El vostre esforç en aquesta activitat podrà ser valorat en fins a 1 PUNT per a la nota de l'avaluació.

Bona feina!

L'EXILI I L'EXILI INTERIOR

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra i de Xtec

"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.

Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

1. QÜESTIÓ: Explica el poema d'acord amb el que va passar relacionat amb l'exili i la censura. Què deuen significar els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló

"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

2. QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Relaciona les seues vivències amb l'època de la postguerra i la dictadura.

Elegies de Bierville, de Carles Riba

"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."

Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

3. QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política d'aquell moment (postguerra i dictadura) a l'Estat espanyol?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

4. QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que conta el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta? Raona-ho.

LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

5. QÜESTIÓ: Reflexiona sobre el tema, el títol i les parts del conte. Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples... El pots relacionar d'alguna manera amb la censura o l'exili?

L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)

6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?





Les imatges extretes de:

escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi

7. QÜESTIÓ: Mira qualsevol dels vídeos següents o escolta qualsevol dels programes de ràdio que tens més avall i comenta'ls de manera raonada. No oblides de relacionar-los amb la postguerra i l'exili pel que fa a la cultura vehiculada en català (i més concretament amb la literatura).

a) L'EXILI INTERIOR

B) L'ÈXODE REPUBLICÀ

C) PERE CALDERS, L'HOME DIBUIXAT

D) L'EXILI DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

E) DONES A L'EXILI

F) L'EXILI DE LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ