ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

26 d’octubre del 2009

El futur és ací?

Una mica de paciència... el vídeo comença al segon 50.





Què us sembla?


Passarà com amb la música? Com amb la tele? Com amb la ràdio?


I... per què no?

MÉS INFORMACIÓ AL XXI Encontre d'escriptors: la literatura digital

17 d’octubre del 2009

15 d’octubre del 2009

Circula secretament...



"Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran".



Quines seran aquestes misterioses paraules que corren i no s'esborren?

Aquesta cançó que ens recomana Marina m'ha recordat AQUEST poema d'Estellés, no sé per què...

12 d’octubre del 2009

La parella 1000!!!

Elles són Lola Moreno i Puri Garcia, la parella lingüística número 1000 del Voluntariat pel valencià. I estem d'enhorabona perquè Lola ens acompanyava l'any passat com a alumna del nostre institut, el Paco Mollà i ara que estudia Filosofia a la Universitat de València s'ha decidit (encara que ella ja parla molt bé el valencià) a millorar la seua competència lingüística i a conéixer més aprofundidament una cultura que també és la seua! Ho farà de la mà de Puri Garcia, llicenciada en Filologia Hispànica i "socarrà" de Xàtiva.



No us perdeu la crònica del Levante que paga la pena. Ara esperem que Lola ens conte com anirà la roda de premsa que protagonitzarà la parella lingüística número 1000 al Café Lisboa de València el proper dia 15.

Ací us deixe la notícia que va aparéixer el diumenge dia 11 al diari Levante:

Voluntarios Por La Lengua -..

I per a celebrar-ho una recomanació de Mari Reme que li va com a anell al dit a la notícia, perquè ja ho diu la dita "Qui no s'arrisca no pisca"! Així que llenceu-vos, com ha fet Lola, sense por d'anar sempre endavant i de millorar per damunt de tot.

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.


6 d’octubre del 2009

L'exili i l'exili interior

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra
i de Xtec

A partir dels textos i dels vídeos, respon alguna de les qüestions formulades. Raona, sempre, les teues respostes.

"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col·lectiu i no volgut". La rotunditat bel·ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col·lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.

Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

QÜESTIÓ (només per al batxillerat humanístic): Explica el poema d'acord amb allò que saps sobre l'exili i la censura. Què signifiquen per a tu els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló

"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà?

Elegies de Bierville, de Carles Riba


"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."


Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?




Si vols deixar comentaris al blog, no oblides signar amb el teu nom i cognoms.

Ací pots veure com fer un comentari.


Que passeu unes bones festes del Remei i un bon dia del 9 d'octubre!!

Amor un hàbit m'he tallat de vostre drap...

L'AMOR és un dels grans temes que les persones hem transformat en lectures i art.

Una recomanació de Marina. El grup es diu Anna Roig i L'ombre de ton chien.

Gràcies!



I Maria Brown del batxillerat artístic que ens recomana aquest grup, desconegut per a mi (fins ara!) Baret da cru. Pura fusió i molta, molta reivindicació política en la forma del hip-hop.


I Núria Martínez recomana Teràpia de shock. Moltes gràcies xiques!