ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

31 d’octubre del 2008

La variació lingüística i altres qüestions...

La variació lingüística és el tema que tot just hem començat a treballar amb el batxillerat dels artistes i que dimarts vinent començarem amb els batxillers humanistes. Pels qui visiteu aquest espai virtual a dalt us he deixat el mapa de les varietats diatòpiques del català, és a dir, els diferents dialectes de la nostra llengua.

I si com diu el refrany "allò que es veu, s'aprén" fixeu-vos en la cançó de Manu Guix com a mostra del català oriental central. ;-)

I com de refranys hi ha molts, ací en va un especial per a demà:

PER TOTS SANTS, QUI NO ESTRENA NO TÉ MANS

Així que ja ho sabeu. Si no voleu esdevenir mancs ni manques... a estrenar alguna cosa!

La foto de baix són "animetes". Abans s'encenien hui i demà per recordar les animetes dels difunts.


Ara s'estila més Hallowen...

I no podem negar que la festa és molt més vistosa, la veritat. O almenys la propaganda que s'hi fa.


Bon cap de setmana.

Que no tingueu molta por!


22 d’octubre del 2008

Història de l'ortografia catalana, de Mila Segarra


Corregides les primeres pràctiques del comentari, aprofite l'avinentesa per introduir-vos una mica més en la caracterització d'aqueix gènere híbrid i "bellugadís" que és l'assaig.
Fet i fet, alguns textos didàctics són, formalment, molt propers a l'assaig. Però... podem afirmar que el fragment del text de Mila Segarra pertany al gènere assagístic?

Pareu atenció al subratllat del text que us he preparat ací.

20 d’octubre del 2008

PRIMERA PRÀCTICA DE COMENTARI


Ja hem treballat alguns aspectes importants del comentari de text i ja m'heu lliurat la primera pràctica. Mentrestant els corregesc, a poc a poc, ací teniu uns bons consells per a fer un excel·lent resum que he trobat a un interessant i útil blog (Cruïlla) d'un institut de la Safor.
Així també, jo mateixa he dedicat un temps a preparar-vos un exemple de resum del text que havíeu de comentar. El podeu llegir ací.



17 d’octubre del 2008

Torna Enric Duran

El jove activista Enric Duran que va aconseguir dels bancs més de 500.000 euros diu que tornarà de la clandestinitat. Tot seguit teniu el text complet extret de Vilaweb.

Enric Duran diu que sortirà de la clandestinitat i que no ha rebut cap denúncia
Tanmateix, divuit bancs asseguren haver-lo denunciat als mossos d'esquadra · L'activista va estafar prop de 500.000 euros fa un mes

Enric Duran, l'activista que avui fa un mes va aconseguir préstecs per un total de 492.000 euros i es va donar a la fuga, ha enviat un correu a VilaWeb explicant que a hores d'ara no ha rebut cap denúncia en contra seva i que sortiria "de la clandestinitat" i tornaria "a l'activitat pública". Diu Duran: "El silenci de polítics i banquers em fa sospitar que potser estan disposats a no acusar-me per tal que no se'n parli més. Quin motiu podria haver-hi, si no, per no denunciar-me?".

Tanmateix, segons els mossos d'esquadra, dels trenta-nou bancs que Duran va estafar, n'hi ha divuit que l'han denunciat davant la policia catalana.

En el correu electrònic, Duran explica que s'ha fet evident "qui són els vertaders delinqüents", tal com es demostra, segons el seu parer, amb els ajuts de més de dos bilions d'euros que els EUA i la UE han garantit a la banca privada, 'amb diners que són dels ciutadans o que perjudicaran a aquests a través del deute públic, és a dir, la inflació.'

Segons l'activista, que el 17 de setembre va fer córrer una publicació titulada Crisi: creus que els bancs et roben? (pdf), els esdeveniments dels últims dies "han demostrat que polítics i banquers van de la mà" i assegura que, davant del silenci, s'ha de fer soroll, "i el tindran". Per a Duran, la solució de l'actual crisi "passa pel canvi de sistema", és a dir, "pel decreixement i la justícia social". Segons el seu parer, per a aconseguir aquesta solució, cal abolir l'actual sistema financer ("no necessitem bancs privats ni empreses financeres", assegura).

L'activista acaba la carta explicant que aviat sortirà de la clandestinitat "per poder estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta conjuntura històrica en què ens trobem".

3 d’octubre del 2008

Robar i furtar


Aprofite la vostra participació en forma de comentaris al text que parla del jove Enric Duran i, sobretot, la remarca de l'amiga filòloga Teresa que ens ha visitat fa poc perquè pareu atenció a la diferència de significat entre "furtar" i "robar".

Segons el DIEC...

robar


1 1 v. tr. [LC] Apropiar-se indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat, (allò que és propietat d’altri). M’han robat el rellotge. Anaven per les vinyes robant raïms. Li han fet restituir els objectes que havia robat. Això és robar als pobres.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Allí el riu, robant terra dels marges, s’ha eixamplat considerablement. És una dona que em té el cor robat, que m’ha captivat.
1 3 [LC] robar el temps a algú Fer-l’hi perdre.
1 4 [LC] robar algú hores al son [o robar algú hores al dormir] Privar-se del son per fer alguna cosa.
2 tr. [LC] Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen, indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat. El van robar a la sortida del cinema.
3 tr. [LC] Plagiar .
4 1 tr. [LC] [JE] Un jugador, agafar (una o més cartes) del carter. He llençat dues copes i he robat l’as i el rei d’espases.
4 2 tr. [JE] Un jugador, agafar (una o més fitxes de dòmino) de la pila.

furtar


v. tr. [LC] [DR] Robar d’amagat, sense violència ni intimidació. Furtar fruita de l’hort del veí.


2 d’octubre del 2008

Dos mil habitants, trenta llibreries


Els pobles petits s'empesquen de tot per captar visitants i, si escau, habitants. De totes les propostes, una de les més originals és la que des de fa quatre dècades ha convertit el petit municipi gal·lès d'Y Gelly Gandryll (Hay-on-Wye, en anglès) en el poble amb més llibreries per metre quadrat. Tot començà el 1961, quan el bibliòfil Richard Booth s'hi instal·là i va veure que els llibres podien aturar el constant degotís d'habitants i de visitants d'Y Gelli

Actualment, aquest poble de dos mil habitants té més de trenta llibreries, entre les quals la de Booth, amb quatre-cents mil exemplars. La important presència de llibres al carrer, més el Hay Literary Festival (que es fa anualment des del 1988), atreu la no gens negligible xifra de mig milió de visitants l'any. Per això molts pobles s'hi han inspirat i s'han constituït en 'municipis del llibre', sobretot a Europa.

A l'Organització Internacional de Pobles del Llibre (IOB), s'hi aplega una bona part dels 'petits pobles rurals en què hi ha una gran concentració de llibreries de segona mà i de vell', com Bredevoort (Països Baixos), Fjaerland (Noruega), KampungBuku (Malàisia), Montereggio (Itàlia), Redu (Bèlgica), Sedberg (Anglaterra), St-Pierre-de-Clages (Suïssa), Sysmä (Finlàndia), Tvedestrand (Noruega), Wigtown (Escòcia) i Wünsdorf-Waldstadt (Alemanya).

Ni entre els membres de la IOB ni en la Wikipedia no hi ha cap poble del país. Els més pròxims són el municipi occità de Montoliu (Llenguadoc), amb museu del llibre i de les arts gràfiques inclòs, i el poblet castellà d'Urueña, amb poc més de dos-cents habitants i onze llibreries.

Extret de Vilaweb, dijous 25 de setembre de 2008.

Sobre la foto: "Jan Reymond takes the remaining books and creates an installation. Reymond says he wanted to give the unsold books "a last life" before they got thrown away. http://www.bookpatrol.net/2007/10/book-arch-of-romainmtier.html".


Havíeu imaginat mai una manera tan original de promocionar turísticament un poblet? Què us sembla? Coneixeu altres casos semblants?

La fotografia no és del poble. És de l'artista que cite més amunt, Jan Reymond. Què us suggereix? Us agrada?

I, com que la cosa va de llibres, ací us en deixe un GENS complicat de llegir. Que passeu bones festes!