ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

1 de novembre de 2010

Treball sobre la literatura a partir de 1939

Benvolguts i benvolgudes,

com ja sabeu, enguany coneixerem què va passar amb la nostra llengua i cultura a partir de la Guerra Civil. La literatura vehiculada en català a tots els territoris on es parla la nostra llengua va viure una època fosca de la qual es va rescabalar parcialment a partir dels anys 70.

Ací vos deixe algunes qüestions (en vermell i numerades) perquè les respongueu tot ajudant-vos dels materials que teniu enllaçats. Podeu respondre'n una o dues màxim. L'important és que elaboreu una bona resposta i feu una bona feina de reflexió abans de redactar les preguntes de literatura que fan referència a aquest període històric.


El vostre esforç en aquesta activitat podrà ser valorat en fins a 1 PUNT per a la nota de l'avaluació.

Bona feina!


L'EXILI I L'EXILI INTERIOR

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra
i de Xtec



"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col•lectiu i no volgut". La rotunditat bel•ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col•lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.


Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

1. QÜESTIÓ: Explica el poema d'acord amb el que va passar relacionat amb l'exili i la censura. Què deuen significar els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló
"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

2. QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Relaciona les seues vivències amb l'època de la postguerra i la dictadura.
Edu3.cat


Elegies de Bierville, de Carles Riba

"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."


Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

3. QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política d'aquell moment (postguerra i dictadura) a l'Estat espanyol?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.


CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

4. QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que conta el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta? Raona-ho.





LA NARRATIVA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70




Pere Calders va ser un dels narradors que es van haver d'exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

5. QÜESTIÓ: Reflexiona sobre el tema, el títol i les parts del conte. Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples... El pots relacionar d'alguna manera amb la censura o l'exili?


L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.


Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?



—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)



6. QÜESTIÓ: Compara el conte L'ARBRE DOMÈSTIC amb el fragment d'Antaviana que tens més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol. Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes missatges en comú? Trobes alguna relació amb la censura o la repressió ideològica?





Les imatges extretes de:
escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi


7. QÜESTIÓ: Mira qualsevol dels vídeos següents o escolta qualsevol dels programes de ràdio que tens més avall i comenta'ls de manera raonada. No oblides de relacionar-los amb la postguerra i l'exili pel que fa a la cultura vehiculada en català (i més concretament amb la literatura).

a) L'EXILI INTERIOR

Edu3.cat

B) L'ÈXODE REPUBLICÀ

Edu3.cat

C) PERE CALDERS, L'HOME DIBUIXAT

Edu3.cat

D) L'EXILI DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

Edu3.cat

E) DONES A L'EXILI

Edu3.cat

F) L'EXILI DE LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ

Edu3.cat