ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

28 de novembre de 2009

1entretants

1entretants som un grup de professors de secundària i batxillerat que volem reflexionar al voltant de l'ús que se'n fa i se'n pot fer de les TIC (àudio, vídeo, Internet) a l'ensenyament.

Pensem que aquest nou entorn digital en el qual hui estem immersos també el podem aprofitar per a visibilitzar i per a dignificar el valencià, el nostre català, com a llengua moderna i de cultura, sobretot a nivell de la societat valenciana i, per descomptat, per a fer una tasca docent millor, de més qualitat.


Un dels nostres objectius és formar-nos i compartir les nostres experiències amb altres docents. Per això, hem organitzat una Jornada formativa de la mà del Centre Carles Salvador i que tindrà lloc a l'Escola Gavina el proper dissabte dia 12 de desembre des de les 9'30 a les 14'00 h.

Durant la Jornada es realitzaran conferències i tallers i aprofitarem l'entorn wifi de l'escola per a treballar i mostrar algunes possibilitats de les TIC que ja s'apliquen en centres escolars del nostre entorn. Consulteu el programa i inscriviu-vos ACÍ.

"Tot un futur per construir" (Martí i Pol),

ENS MOVEM

també en l'educació!

21 de novembre de 2009

L'oral i l'escrit


Hola a tothom!!

Ahir vam estar reflexionant al voltant de l'adequació dels texts a diferents aspectes com l'àmbit d'ús, el codi... com els gèneres i la finalitat comunicativa del text, és a dir, allò que es pretén que copse el lector era allò que més informació ens donava sobre el text i ens aprofitava, d'altra banda, molt i molt per a fer una bona anàlisi. Però també vam poder reflexionar sobre com, de vegades, les fronteres entre els gèneres són dèbils, els àmbits d'ús comparteixen texts diversos i el canal oral i escrit... ja no són el que eren!!

Sobre l'oral i l'escrit, sobre allò espontani (sense oblidar l'oral preparat) i allò elaborat amb mestria artesanal, els temps, la realitat i els parlants obliguen al canvi de les definicions tradicionals. Tanmateix, més coses estan canviant. Us deixe un vídeo per a la reflexió:




Com ens afecta aquesta "revolució de la informació" als diferents aspectes de la nostra vida? Pel que fa a les relacions socials? A la formació acadèmica? En l'oci (música, audiovisual, art)? En com manipulem el llenguatge? La creativitat? La possibilitat de compartir? En la imatge que donem? En la imatge que volem donar...?

Joan Fuster va escriure: "En els temps de la cibernètica l'important és saber parar una màquina".

O no?

Imatge de http://www.hoobaa.net

19 de novembre de 2009

Més sobre Enric Valor


El dia 13 de gener de l'any 2000 va morir Enric Valor, considerat un dels patriarques de les lletres valencianes. Enric Valor havia nascut a la Foia de Castalla al 1911. De ben jove ja professava devoció per la dèria de llegir i escriure, i feia petits retrats dels paratges naturals del seu entorn quotidià. Usava de manera normal el valencià com a mitjà d'expressió oral, cosa que li feu adonà de l'evident anomalia de parlar en una llengua i veure com aquesta era bandejada de l'ensenyament i del món escrit. Això li va fer prendre partit per escriure en català i en va fer bandera de la seua obra i pensament.

Tot i que la seva gran passió eren les lletres (tenia una impressionant biblioteca familiar), hagué de cursar estudis de comerç, degut a les necessitats econòmiques familiars. Entrà en contacte amb la CNT, on s'hi afilià i hi va dur a terme un intesa activitat. Més tard, evolucionarà cap a postulats marxistes i, al 1930 (ja al Partit Comunista) denuncia el sentiment d'opressió nacional del seu poble. Durant l'etapa de la República, a més de col•laborar en els diaris locals, s'inicià com a escriptor, a l'hora que participà en els primers intents de vertebrar un moviment valencianista. Va combinar de manera lúcida l'activisme compromès (col•laboracions a La República de les Lletres, El Luchador, El Tio Cuc) amb excel•lents aportacions literàries com L'ambició d'Aleix.

Tot i que la seva particular biblioteca fou saquejada durant la guerra (en la qual combaté en les milícies republicanes), continuà la seva voraç afició per la lectura a l'Ateneu Mercantil de València, on entrarà en contacte, per mitjà de les tertúlies de l'època, amb personatges com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Col•laborà amb Lo Rat Penat, tot impartint classes de gramàtica valenciana, cosa que l'esperonà per aprofundir-hi en l'estudi i, de forma autodidacta, va esdevenir-ne un autèntic mestre. Es va convertir en una autoritat lingüística de primer ordre, amb rigorosos estudis sobre la llengua, a l'hora que explotava la seva vessant com a novel•lista, sobretot recollint contes i llegendes populars, com les conegudes Rondalles valencianes. El compromís amb la llengua i el país el varen dur a la presó i fou sovint censurat i marginat.

Amb l'adveniment de la democràcia, va obtenir mica en mica el degut reconeixement públic per les autoritats i el poble, tot i que resultà un personatge incòmode pel poder, bandejat i humiliat sovint per les institucions valencianes. Es convertí en un referent per al moviment valencianista, el què el va portar a la creació d'Acció Cultural del País Valencià i a la presidència del Bloc de Progrés Jaume I.

Valor fou un home senzill, amb barret i corbata, que va marcar una època en la nostra història recent. Les seves aportacions a la recuperació del lèxic i fraseologia varen ser cabdals. El seu compromís i consciència crítica el dugueren a defensar de manera pública i notòria, la unitat de la llengua catalana davant els intents secessionistes i la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ell creia que tot ciutadà valencià estava moralment obligat a contribuir a l'ús, cura, respecte i difusió de la seva llengua, el valencià, el català de tots/es. I ell així ho feu al llarg de la seva vida, amb un compromís inexpugnable amb la lletra, la llengua i el país.

Text extret de bonrotllo.cat


Podeu trobar més informació d'Enric Valor i Vives als següents enllaços:

Viquipèdia
Investidura com a doctor Honoris Causa

Entrevistes
Tria de textos
Sobre l'Alacant que va conéixer Enric Valor

Un article de Brauli Montoya, molt especialitzat


14 de novembre de 2009

Més sobre la narrativa de la postguerra als 70

Ara que ja heu contestat molt bé la primera part de la qüestió sobre com afecta la situació sociopolítica a partir de 1939 a la cultura vehiculada en llengua catalana i que també hem aprofundit una mica en com va ser la represa del gènere narratiu, tinc el gust de presentar-vos un gran autor, un gran contista: PERE CALDERS.

Pere Calders va ser un dels que es van exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.


Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?



—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)


QÜESTIÓ A: Reflexiona sobre el tema (1), el títol (2) i les parts del conte (2). Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples...(3)

QÜESTIÓ B: Compara el conte que acabes de llegir amb el fragment d'Antaviana que teniu més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol (1). Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes punts en comú? I missatges en comú? (2)



QÜESTIÓ C: Com relacionaries aquests dos relats (l'escrit i el del vídeo) amb la situació sociopolítica de la dictadura de Franco? (1) I amb altres lectures que hem fet al voltant d'aquest tema? (2)

Més textos i obra de Pere Calders ací.

Les imatges extretes de:
escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi

7 de novembre de 2009

Com crear històries



Hola a tothom!

Us escric des de La Nucia on he vingut al XXIIé Curs de Sociolingüística. Ahir vaig assistir a una fantàstica conferència de l'escriptor i guionista Jaume Cabré que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un veritable plaer poder escoltar i aprendre de persones com Jaume Cabré.

Bon cap de setmana!

Jaume Cabré l'escriptor i la norma

4 de novembre de 2009

Per practicar abans de l'examen...



Per practicar la qüestió dialectològica abans de l'examen, aneu ACÍ i feu l'activitat que vaig proposar als vostres companys l'any passat per ara. Cal que veieu el programa Caçadors de paraules i tracteu de reconéixer quines varietats diatòpiques del català parlen els diferents protagonistes.

Aprofite per recordar-vos com serà l'examen i què és el que cal que repasseu. L'examen és com el proposat a les PAU (podeu consultar-lo al dossier que teniu fotocopiat) i consisteix a treballar un text des del punt de vista de la comprensió (tema i parts del text, resum, algun aspecte de les propietats textuals dels que hem vist a classe); des del punt de vista de l'anàlisi lingüística (pronoms, relatius, sinònims, antònims, ús de les cometes...) i, a més, hi haurà una pregunta d'expressió i reflexió crítica a partir dels aspectes de literatura que hem explicat.

Ah, el text és actual i l'he tret de la premsa en català... Potser siga de l'Avui, de El temps, de Vilaweb, del Diari de Balears, del Diari d'Andorra...

?????????

Ja sabeu, quant més llegiu, més opcions tindreu!

BONA FEINA I MOLTA SORT!

3 de novembre de 2009

Dialectologia



Benvolguts i benvolgudes,

hui els donyets cibernàutics ens han impedit fer la classe en les millors condicions possibles...

Per això us deixe allò que no vam poder veure, els enllaços a les cançons que il·lustren cada dialecte que hem pogut escoltar a mitges i de manera poc clara i alguns enllaços interessants. Espere que aquesta informació us siga profitosa per tal de preparar la qüestió de les PAU que fa referència a la variació diatòpica (varietat geogràfica) del català.

La qüestió és la següent: "identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text".

Alguns Conceptes de Sldefinitiu

DIALECTOLOGIA MUSICAL

Català oriental rossellonés Joan Pau Giné
Català oriental central Els pets
Català oriental balear Antònia Font
Català oriental alguerés Franca Masu
Català nord-occidental Gra fort
Català nord-occidental de transició Agraviats
Català occidental valencià central Ovidi Twins
Català occidental valencià apitxat Els Pavesos
Català occidental valencià meridional Pinka

ENLLAÇOS INTERESSANTS

Evolució de les llengües romàniques des de l'any 1000!

Atles interactiu de l'entonació del català

Un blog sobre dialectologia ben interessant, amb vídeos.


Claudio Sanna: 'Ryanair pot ajudar l'alguerès'


Demà us deixaré activitats perquè practiqueu els registres i els dialectes, i també allò més important que cal que recordeu per a l'examen, que ja s'acosta.

2 de novembre de 2009

Llengües, dialectes... parlem-ne!

La classe de demà tractarà sobre els parlars catalans, tot parant especial atenció al parlar de Petrer. La farem al Saló d'Actes perquè allà tenim connexió a la xarxa.

Mentrestant, encetem la setmana amb el desig d'avançar pels camins, a poc a poc però sense pausa!



Ben aviat enllaçarem algunes notícies sobre el XXI Encontre d'escriptors.