ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

3 de desembre de 2011

Dues presentacions de diapositives: Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

Hola!!


Aquestes presentacions vos poden ajudar a preparar les preguntes 


8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. 

i


10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

del temari de literatura.





28 de novembre de 2011

EXAMEN PAU SEGON DE BATXILLERAT





Ací teniu el que heu de repassar per a l'examen de DIMECRES 7 DE DESEMBRE DE 14 A 15.30 PER A SEGON DE BATXILLERAT. També vos deixe alguns enllaços AMB ACTIVITATS per si voleu repassar algun punt concret.


1. Comprensió del text

a. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
b. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. EL RESUM

AQUESTES DUES PRIMERES SÓN FIXES

c. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
d. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

2. Anàlisi lingüística del text

a. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). ACTIVITATS: VERBS
b. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text. ACTIVITATS: LÈXIC

3. Expressió i reflexió crítica

a. Qüestions de literatura (la numeració correspon a la de l'ordenació de les 16 preguntes que van)


6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la 
postguerra fins a finals dels anys 70. 
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador 
Espriu. 
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. 
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i 
raona-ho.


b. La segona qüestió (ens cenyirem a aquestes dues possibilitats)

1. Reflexiona sobre les adaptacions d'obres literàries al cinema, al teatre o a la música.
2. Elabora una opinió personal sobre les idees del text.

Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text. Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text. Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica. Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)
b) (2 punts)

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.






Gràcies a la feina feta pels professors 
Alícia Alcaraz, Josep Alandete i Robert Escolano 
de qui vos he enllaçat alguns materials.



11 de novembre de 2011

ACTIVITAT PER A 1r de BATXILLERAT ARTÍSTIC

Hola!

aquí vos deixe un enllaç amb els textos que heu de consultar per a contestar les preguntes referents a les quatre cròniques. Recordeu que les primeres 5 les treballarem el dilluns 15 de novembre i les altres 5 el dia 16 de novembre, dimarts. Recordeu també que l'activitat me l'haureu de donar per escrit el dilluns 21 de novembre. La participació a les sessions de classe puntuarà sobre 5 i el lliurament de les preguntes treballades també sobre 5.


Aprofite l'apunt per enllaçar-vos el vídeo que m'heu d'explicar oralment a classe en el cas que vulgueu pujar nota:




AQUESTA ACTIVITAT ESTÀ EXTRETA DEL BLOG LA SERP BLANCA D'ENRIC IBORRA. Gràcies Enric!!

8 de novembre de 2011

Pintura i literatura



Hola a tothom!

Ací us deixe una fantàstica conferència de l'escriptor i guionista Jaume Cabré que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un veritable plaer poder escoltar i aprendre de persones com Jaume Cabré. Recomane, també la lectura de la seua darrera novel·la: Jo confesso.


Especialment per als artistes, com que l'altre dia parlàvem de surrealisme, us passe un vídeo d'un projecte de pel·lícula animada que van dissenyar Salvador Dalí i Walt Disney a quatre mans. Què vos sembla?

Bon cap de setmana!

Jaume Cabré l'escriptor i la norma

13 d’octubre de 2011

Va d'imatges!

Arantxa Vizcaíno Verdú va estudiar el Batxillerat artístic al Paco Mollà i actualment estudia un Cicle Superior d'Il·lustració a l'Escola Massana de Barcelona. M'agradaria mostrar-vos el seu magnífic portfoli on va deixant tots els treballs i encàrrecs que li fan. Vos recomane també una publicació una mica "gamberra" i molt artística que ella i una companya seua editen en versió digital i que es titula Maldito Fanzine


És un autèntic goig veure com els teus antics alumnes van trobant el seu camí i estan feliços i contents de tot el que van descobrint. 


Vinga, que d'ací a no res esteu vosaltres començant aquesta nova vida ja dedicada a fer allò que més vos motive, la vostra professió.




PORTFOLI D'ARANTXA


BLOG D'ARANTXA


MALDITO FANZINE


També us deixe ací una interessant invitació que m'ha arribat per correu. Es tracta d'una exposició de poesia visual, és a dir, de poemes fets amb imatges d'un autor valencià. De poesia visual n'hi ha alguns autors que la conreen des que la mestria de Joan Brossa la va situar en un lloc rellevant de la creació literària en català, però no és gens fàcil trencar amb imatges mentals que ja tenim i aconseguir que una il·lustració o fotografia ens provoque una viva impressió mental i emocional. La poesia visual és un repte creatiu i els reptes són per als valents!


Antoni Prat Oriols (la imatge de l'arruixadora de flors de més amunt és seua) té dos interessants blogs de POESIA ERÒTICA i POESIA VISUAL i estrena exposició a la Universitat d'Alcant. Ací baix us deixe el cartell que ell m'ha enviat. Sobretot pot interessar als alumnes del batxillerat artístic: una exposició molt recomanable que teniu ben a prop per poder visitar-la.





exposició poesia visual Universitat d'Alacant

4 d’octubre de 2011

El resum

Hola!

Ací vos deixe els passos per fer un bon resum, per si algú se'ls vol imprimir.

Resum recomnacions 2nbat

I també vos deixe una visió del futur, ja no tan llunyà. Les darreres investigacions amb vidre asseguren que això serà possible en un període d'anys raonable. Un fort contrast amb el present que vivim, no penseu? Em pregunte quants d'aquests avanços depenen únicament de la ciència i de l'esforç humà i quants altres d'interessos menys altruistes... De qualsevol manera, és bonic pensar que això serà possible alguna dia. Una meravella, si arribara a tots, no ho penseu així?


12 de setembre de 2011

Benvinguts i benvingudes!

Comencem un nou curs i m'agradaria molt que poguéreu fer servir aquest blog com a recurs de suport als vostres estudis. Jo i les altres professores de batxillerat n'estarem pendents. Espere que començareu aquesta etapa (o alguns l'acabareu) amb ganes i il·lusió. En un bufit, el curs haurà passat, ja veureu, i tota la feina i l'esforç que fareu enguany es veurà recompensat per un resultat d'èxit. Almenys, aqueix és el nostre desig...


Vull donar-vos la benvinguda amb un vídeo que m'agrada molt en el qual es veu com la natura supera qualsevol tècnica pictòrica (o no?). Si sabem mirar trobarem arreu quelcom meravellós, com l'autor del vídeo que, al llarg d'una setmana, va filmar el cel sobre el Teide i va aconseguir captar un fenomen molt rar: una tempesta d'arena que venia del Sàhara i com aquesta afectava a la lluentor de les estrelles (la trobareu al segon 32). Les menys de 10 hores que va dormir aquells dies li van pagar la pena i va aconseguir captar aquesta natura eterna a càmera ràpida... Així de ràpida com passa el temps.


Espere que us agrade i espere que aprendrem molt. Ens veiem!




The Mountain from TSO Photography on Vimeo.

4 de setembre de 2011

HOMENATGE BLOCAIRE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La poesia conté imatges. Les imatges, de vegades, contenen poesia... Toqueu LES PARAULES que les acompanyen a peu de foto per descobrir com la poesia s'envisca, se sua, es respira, una vegada l'has estimada, nyas! ja tens l'ànima perduda: ja has pres la gotada.



LA VIDA
L'AMOR
LA MORT?
L'ESPIRITUALITAT...

Per cert, se m'oblidava mostrar-vos la collita que hem fet enguany a ca nostra...


VOLUPTUOSITAT NATURAL




Visca la poesia! Visca Estellés!!!

ps. Totes les fotos són d'aquest estiu...

22 d’agost de 2011

100 anys de Valor: I queixalets també!



Recorde vivament la primera vegada que vaig llegir en valencià a l’escola. Devia tenir jo sis anys, a punt de fer-ne set, perquè “donya Vicenta” era la meua mestra. Aquella classe era molt gran, o a mi m’ho semblava, i sèiem per grups de tres o quatre.

Jo ja sabia llegir, des de pàrvuls. Tinc el record fresc de lligar les vocals amb les consonants i la sensació que ja havia descobert el truc de tot allò i, de seguida, començar a llegir totes les paraules que trobava arreu.  M’agradava, pel que es veu, aprendre de memòria moltes coses que m’ensenyava la meua “uelita” Maria, sobretot oracions o poemetes religiosos, com aquell de “caminito, caminito, los que van a Nazaret, como el calor era tanto, el niño tenía sed...” i altres coses que m’ensenyava ma tia Teresa, tirallongues com aquella que fa “per allà vénen bous i vaques i gallines amb sabates i pollets amb caramutxets...” que encara recorde de cap a peus.

Jo vaig aprendre a llegir en castellà i com que a ma casa no el parlàvem per a mi llegir era estar aprenent paraules noves de manera constant. Per això, el record d’estar passant les planes d’un llibre amb els dibuixos d’un pardalet blau i lletra redona, amb paraules conegudes per a mi se’m va gravar profundament a la memòria, perquè podia llegir com pensava. “Puc llegir com pense!” és un pensament de descoberta gairebé màgica que m’ha acompanyat des d’aleshores.

Amb el meu germà, Eliseo, caçant llagostets

El meu tiet Enric Masià, que és rector i germà de ma mare, ha estat el proveïdor principal de pràcticament totes les lectures en valencià de la meua infantesa. Una col·lecció de les Rondalles Valencianes editades per Gregal van ser dels primers llibres que ell em va regalar per llegir i que no eren d’escola. I una de les rondalles que hi recull Valor, “I queixalets també”, ha passat a formar part dels meus records per impressió. Aquesta rondalla em feia molta, molta, però molta por:


“Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert”.

Només en llegir el començament, jo ja en tenia prou per començar a tremolar, com podeu imaginar.


Amb el meu tiet jo me n’anava a la fi del món. Vull dir que sempre em portava amunt i avall, a les acampades d’Escoltes, de Júniors, per tota l’Horta de València quan era rector a Roca-Cuiper _Godella, Foios, Meliana, Puçol_... El cas és que un dia em va dir si l’acompanyava a fer una visita, devia tenir jo huit anys, i de seguida, com era natural en mi _segons ma mare, jo era una corredora_ li vaig dir que sí. Jo, si anava amb el meu tiet arreava sense preguntar on anàvem i quan ja portàvem una bona estona de camí, i em semblava que allò estava més lluny de l’habitual li ho vaig preguntar. La sang se’m va glaçar quan em va dir... que anàvem a Penàguila!

Però jo, amb tot el meu amor propi, no vaig dir ni olives i vaig callar tot el camí. Les imatges de l’arribada a aquell poble no les oblidaré mai: era el reconeixement d’un lloc que fins a aquell moment només havia existit en la meua imaginació, però que era real, existia de veritat, on havien passat fets esgarrifosos i, tanmateix, era molt bonic, amb una serra verda i esponerosa, amb un perfil de cases antigues de poble, amb carrers costeruts, tot enllumenat del sol de l’estiu.

La meua estimada Ribera del Xúquer

No vaig veure el llavador. Tampoc sé si el poble de Penàguila és ben bé així, com jo el recorde. No hi he tornat, perquè no he tingut l’oportunitat, però crec que preferesc guardar-lo així en la memòria, com el vaig viure en aquell moment... o com el vaig imaginar.

En l’alquímia que ens fa ser, hi ha tot de records, sensacions, impressions, mesclats en quantitats variades, un pòsit que ens conforma i ens transforma. La meua, té poemes de memòria, el meu tiet, l’engronsadora del corral feta amb un cabàs i dues cordes, fanalets de meló d’Alger, xiulets de pinyols d’albercoc, paraules que llig com pense, la meua “uelita” i altres records preciosos, que són llavoretes que fruiten i no s’assequen mai, i que guarde com un tresor.

Amb la mare de la meua mare, Maria

Entre els meus records-llavor guarde, també, les rondalles d’Enric Valor i el poble de Penàguila. I el meu homenatge valorià és d’agraïment profund per l’amor a la terra i a la llengua que ens ha llegat, com fa un bon mestre.



14 de juny de 2011

BON ESTIU!!

Benvolguts i benvolgudes,

espere que les Proves d'accés a la universitat hagen anat molt bé. Ací us deixe un enllaç al blog de l'institut Ausiàs March de Gandia Cruïlla, del professor Josep Alandete on podeu trobar el solucionari de la prova de valencià.

10 de maig de 2011

Creativitat compartida

ASPENCAT comparteix lliurement el seu últim treball. El podeu descarregar ací. Mentrestant, aneu fent boca amb aquesta suggerència de Daniel Sánchez...


FUTUR NUVOLAT




La cançó FUTUR NUVOLAT comença amb unes paraules d'Eduardo Galeano, un text de l'autor uruguaià que, casualitats de la vida, m'acompanya des de fa almenys 15 anys. 


És un d'aquests textos que et diuen coses tan importants que es queden amb tu i els segueixes recordant de tant en tant perquè ja formen part de la teua història personal... És important no perdre de vista a "los nadies" i Aspencat els dóna el lloc que mereixen.

Los Nadies


Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Creativitat compartida

ASPENCAT comparteix lliurement el seu últim treball. El podeu descarregar ací. Mentrestant, aneu fent boca amb aquesta suggerència de Daniel Sánchez...


FUTUR NUVOLAT




La cançó FUTUR NUVOLAT comença amb unes paraules d'Eduardo Galeano, un text de l'autor uruguaià que, casualitats de la vida, m'acompanya des de fa almenys 15 anys. 


És un d'aquests textos que et diuen coses tan importants que es queden amb tu i els segueixes recordant de tant en tant perquè ja formen part de la teua història personal... És important no perdre de vista a "los nadies" i Aspencat els dóna el lloc que mereixen.

Los Nadies


Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

4 de maig de 2011

Exemples de textos comentats

Hola benvolguts i benvolgudes.

Ja esteu a tope d'exàmens finals... Però de segur que amb dedicació i il·lusió aconseguireu superar-los sense cap problema!


Ací us deixe alguns textos comentats. Són de les antigues proves de PAU i, per tant, no us aprofiten com a un model exacte del que s'ha de fer enguany. Tanmateix, SÍ QUE APROFITEN perquè tingueu un model correcte de connectors, de com introduir o concloure el comentari, com citar el exemples, com escriure els paràgrafs, models de resums... En definitiva, feu-los una ullada.

3. Oh, els romans! (text i comentaris)
4. Tecnologia (text i comentaris)
5. La cohesió lingüística (text i comentari)


I MOLTA SORT D'ARA ENDAVANT!

I recordeu...






19 d’abril de 2011

Josep Maria Benet i Jornet

Ací us deixe uns vídeos que poden ser interessants a l'hora de preparar aquesta pregunta per a l'examen. El primer no es pot inserir a la pàgina, així que us deixe l'enllaç.

Bona Pasqua!

1. MEMÒRIES DE LA TELE


2. SOTERRANI




3.ENTREVISTA A JOSEP MARIA BENET I JORNET







4. JOSEP MARIA BENET I JORNET  COM A GUIONISTA DE TELEVISIÓ

13 d’abril de 2011

Sobre el teatre...

Hola!

Ara que estem treballant el tema del teatre, tot preparant les preguntes de literatura, ací vos deixe una quants vídeos de les companyies més importants dels darrers temps. 

La millor manera de comprendre i saber com és el teatre actual (des dels 60 fins ara) és, justament, consumint-ne. No en tenim la possibilitat i això és una gran llàstima, però almenys la xarxa ens deixa fer-ne un tastet.

DAGOLL-DAGOM, sol adaptar obres més antigues al llenguatge dramatúrgic del musical actual. És el cas de Mar i cel, "és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en versos decasíl·labs blancs."(adaptat de Viquipèdia)

Fixeu-vos en l'adaptació tan reeixida i en l'escenografia espectacular!!



Una altra cosa que fan els de la companyia Dagoll-dagom és crear muntatges teatrals a partir de textos d'escriptors no necessàriament dramaturgs. És el que fan, per exemple, a partir dels contes de terror d'Edgar Allan Poe. Punxeu-hi si voleu veure el personatge de Valdemar.

El TEATRE LLIURE també fa adaptacions de clàssics, com aquesta d'Alícia en terra de meravelles ara tan de moda en la versió del Tim Burton:



De vegades creen l'obra a partir de textos d'escriptors (poetes, narradors) o a partir dels nostres referents històrics més immediats:



ELS COMEDIANTS són una companyia "Formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni directors, enfront del teatre clàssic que es feia a Espanya.

La interdisciplinearitat és una de les seves característiques: més enllà d'una companyia de teatre, són una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.

Els seus espectacles són concebuts en la cúpula geodèsica de La Vinya, masia situada a Canet de Mar (Maresme), i han estat representants als cinc continents, des de Buenos Aires a Tòquio, passant per Nova York, Pequín, Madrid o París, i actuant tant en grans ciutats com en petits pobles. En els darrers 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiració pròpia com per encàrrec. Sovint han simultanejat la representació de diferents muntatges, tenint més d'un en el cartell en diferents moments. També han realitzat programes per a la televisió i han interpretat el film Karnabal (1985), de Carles Mira.

Ací els podeu veure a un certamen de teatre de carrer, l'Artscena:



Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelació amb el públic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies que celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Comediants han realitzat espectacles per a esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a l'Exposició Universal de Sevilla 1992, l'Expo de Lisboa'98, la Expo de Hannover'00, o el Fòrum de Barcelona 2004.

El muntatge que va concebre per a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 va causar un gran impacte per la seva espectacularitat i originalitat, i va crear una nova tendència imitada, des de llavors, en la majoria de cerimònies de grans esdeveniments. El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.

El director d'escena és, des dels seus inicis, Joan Font."
(adaptat de Viquipèdia)



Altres companyies teatrals són:


COMPANYIA TEATRE MICALET




TEATRE DE GUERRILLA



T DE TEATRE



TRICICLE



LA CUBANA



I me'n deixe molts! Per sort, malgrat que el teatre sempre ha estat bastant poc valorat, quan no censurat o prohibit, la creació teatral continua amb vitalitat i força.

21 de març de 2011

Un poc més de Miquel Martí i Pol


Hola!

Ací vos deixe un breu vídeo sobre Miquel Martí i Pol on podreu veure com era, com s'expressava, quines coses volia dir al món...
També us enllace al seu poble, Roda de Ter, que ell va estimar tant i on podreu trobar els lloc que hem explicat: la fàbrica, sa casa, els lloc que va visitar... Martí i Pol va haver de celebrar un aniversari dolorós, el de la seua malaltia. Tanmateix ell va reaccionar i va obrir els ulls i va alçar l'ànima per viure fins al final, positiu i alegre, aquesta vida tan bonica, aquesta vida tan cruel, la nostra, l'única que tenim.

RODA DE TER


Espere que us haja agradat conéixer aquest autor tan especial.

26 de febrer de 2011

EXAMEN 11 DE MARÇ

Ací teniu el que heu d'anar repassant ja per a l'examen del dia 11 de març.


1. Comprensió del text

a. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
b. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
d. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
e. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
f. Identificar les veus del discurs.
g. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

2. Anàlisi lingüística del text

a. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores.
b. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
c. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques en una oració, mecanismes gramaticals de referència (funció d'un pronom i a què fa referència, si el que és relatiu o conjunció i assenyalar-ne l'antecedent, la dixi personal, social, espacial i temporal).
d. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

3. Expressió i reflexió crítica

a. Qüestions de literatura

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, al voltant de les novetats de la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.


b. La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per adonar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text. Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text. Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica. Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)
b) (2 punts)

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

A continuació, alguns enllaços per saber més sobre els aspectes de literatura fins ara treballats i que entren al proper examen:



I ara, vos deixe amb la dona amb el millor físic del món!! 



Bon cap de setmana!!

17 de febrer de 2011

Carme Miquel a l'institut

Hola!!


De moment vos deixe unes fotos


I el vídeo que ha fet Carme Miquel sobre la seua novel·la...







Gràcies per la vostra col·laboració, ha estat un matí molt agradable.



12 de febrer de 2011

Presents d'amor

I
nit serena
a la vora del mar

sota la mirada de la llum
tremolen les onades
dins uns llavis humits

tu i jo

perduts entre carícies
que s’escapen
a la força del temps
i
besos recents pescats
que giravolten
en el centre dels pits
II
quan ja he tocat
el cel amb els dits,
l’únic desig que em queda ara
és
el d’agafar-lo.

MONTSERRAT ASSENS


Seré el vent sense camí, 

seré el bosc nu, l’herba mesquina, 
però tindré ta llum divina
tota dispersa al fons de mi.
                MARIÀ MANENT


és per tu que em vesteix
la seda fosca
del desig i em dibuixe
amb vermell de lluna
roses de sang
als llavis
                     ANNA MONTERO



No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T’estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t’estimava lentament i sorda.
Com s’aprenen les coses marcescibles.
Com s’aprén l’idioma de l’absència.


JOAN FUSTER



Secretament anaven a trobar-se
les mans, com si tingueren vida
per elles soles! Quin profund donar-se
del tot, per elles, amb anhel sense mida!
Com en un crit naixies, arbre insomne
-ja ple d’ocells, d’inextingible ardor,
creuat de nits, de flames, d’estrelles,
inconegut encara- de l’amor!

JOAN VINYOLI



No hi ha res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne.

CARLES RIBA

I ara, escriu el teu poema...


(proposta del Seminari de Valencià de l'IES de Massamagrell, compartida per Vicent Ferrer)