ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

26 de febrer de 2009

Gershwin, el secret i Estellés


Ací va un altre poema del grandíssim (si punxeu sobre el seu retrat accedireu a una pàgina interessant sobre ell i altres poetes) i el poema/motiu que explica perquè vaig enllaçar Gershwin a dos versos del poema anterior.

Al poemari Llibre de Meravelles, qui parla ho fa des de l'amarga postguerra i recorda, amb alegria i força, com és el cas del poema anterior, o amb tristesa i malenconia, com és el cas del poema que us deixe ací baix, un amor de joventut.
Qui parla, però, no es rendeix i reivindica el seu paper: escriu (lluita) perquè reconeix el seu deure de CONSTRUIR.

D'Estellés vos ho recomane TOT.






VIDA, SINÓ

Porc ple de vicis.
Jaume Roig.

Temps de records, et pense, et recorde, t’invente.
M’agradaria escriure la guia de València.
Jo no assenyalaria, com ho fan, llocs il•lustres,
monuments impassibles, les pedres en cos i ànima,
els llibres que tragueren de Sant Miquel dels Reis,
l’amable biblioteca llatina del Magnànim,
sinó els recomanables llocs on tant ens volguérem,
on t’obrires la brusa amostrant-me els teus pits,
on per primera volta et va besar un home,
i aquell home era jo, segons em deies tu,
i tu i jo tan contents, visca València, visca!
Criatura llunyana, criatura en dissabte,
¿Què seria de tu? Gershwin et va cantar,
et va cantar, el pobre, sense saber-ho mai.
Les trompetes de Gershwin duien anys anunciant-te,
i el món no tingué mai millor tecnicolor
que quan tu aparegueres, sòlida, bella i verge,
aquell migdia alegre de tendes, fonts, jardins,
els anuncis de roba íntima de les dones
convertint els solars en consolats d’amor.
Alta, atrevida, esvelta, ens haurem de trobar
un dia qualsevol. Potser hauràs parit
tres o quatre vegades i algun avortament;
potser amb el teu home, cerimoniosament,
prengues el sol plausible del diumenge del parc.
Potser no ens direm res_ ¿què ens hauríem de dir?_
i jo arribaré a casa, i deixaré que es gele
el dinar en la taula, i t’escriuré un poema
que no tindrà sentit, ja saps, ni cap ni peus,
però on evocaré els teus béns, aquells dies,
la teua brusa oberta, la teua boca oberta
davall un bes enorme, apressant, extensíssim,
el primer bes d’un home, mare, que vares rebre.
Oh la satisfacció instantània del mascle!
Tot és així d’absurd. Tot és així a la fi.

18 de febrer de 2009

Només un instant...



l'esguard de qui espera, convertit en record. Del LLibre de meravelles, un poema de Vicent Andrés Estellés recitat magníficament per Juli Mira.


NO ESCRIC ÈGLOGUES

Irats e gauzens me’n partray

s’ieu ja la vey, l’amor de lonh.

jofre rudel.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,

amb una teranyina de llàgrimes als ulls.

On ets? On són les teues cames tan adorables?

Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars.

Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.

L’espectre de Francisco de la Torre, potser.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Llargament escriuria sobre les teues cames.

Com si anasses per l’aigua, entre una aigua invisible,

entre una aigua claríssima, venies pel carrer.

La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.

I jo t’evoque dreta sobre les teues cames.

Carregàven els hòmens els ventruts camions.

Venien autobusos de Gandia i Paterna.

Eixien veus dels bars, l’olor d’oli fregit.

Tu venies solemne sobre les teues cames.

Oh la solemnitat de la teua carn tendra,

del teu cos adorable sobre les llargues cames!

Carrer avall, venies entre els solars, els crits,

els infants que jugaven en eixir de l’escola,

la dona arreplegava la roba del terrat,

l’home recomponia lentament un rellotge

mentre un amic parlava dels seus anys de presó

per coses de la guerra, tu venies solemne,

amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una

dignitat que el crepuscle rebia de tu sola.

Tota la majestat amada pel crepuscle.

No hi havia a València dos cames com les teues,

amb la viva alegria de la virginitat.

Sempre venies, mai no arribaves del tot,

i jo et volia així, i jo ho volia així:

nasquí per aguardar-te, per veure com venies.

Inútilment recórrec els crepuscles, les nits.

Hi ha els homes que carreguen lentament camions.

Hi ha els bars, l’oli fregit, les parelles d’amants.

Jo recorde unes cames, les teues cames nues,

les teues llargues cames plenes de dignitat.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric

va tocant les anelles, va preguntant per tu.

Es desperta Ausiàs March en el vas del carner.

Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies.

Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.







foto extreta de 20minutos.es

14 de febrer de 2009

Una mica de dialectologia

Encara que el programa ja té uns anyets, trobe que és molt clar i il·lustratiu per reforçar els exemples que heu vist als textos i que hem explicat a classe.

Podeu accedir al vídeo ACÍ.

Fixeu-vos que el vostre parlar, el qual correspondria a l'occidental del sud/valencià meridional, encara té certes peculiaritats que el fan únic i molt interessant des del punt de vista lingüístic. Ho podeu veure ací (millor si amplieu el mapa). Compareu, sinó, la vostra parla amb la valenciana del vídeo, de la Vila joiosa.

Molt interessant, també, aquesta ressenya d'un estudi del doctor Brauli Montoya, professor de la Universitat d'Alacant, sobre el cas de Petrer.

És una gran sort haver conservat les vostres característiques tan especials!



8 de febrer de 2009

L'home que memoritzava diccionaris


L'home que memoritzava diccionaris era una persona normal i feliç. L'única diferència amb els seus contemporanis era que, des de ben xicotet, col·leccionava diccionaris de tota mena i, a més a més i a poc a poc, els memoritzava. Aquesta tendència va començar quan tenia uns huit o nou anys. Aleshores van regalar-li, pel seu aniversari, un diccionari de la llengua catalana, que va començar a llegir i rellegir sense pressa ni pausa.

Com totes les coses importants a la vida, aquesta afició va començar com un joc i, amb el pas inevitable del temps, va convertir-se en una habilitat única i un interés considerable envers qualsevol llibre sobre lexicografia i gramàtica, envers cada paraula i cada silenci. Òbviament, l'home que memoritzava diccionaris, quan va fer l'edat, va cursar una llicenciatura d'estudis filològics i, després de la carrera, feia cada dia, de dilluns a divendres, sense excepció, huit hores laborals a la seua oficina de corrector lingüístic (una faena per a la qual era extremadament eficient).

Però l'home que memoritzava diccionaris estimava tant la definició de cada paraula i gaudia tant amb la possibilitat d'aprehendre el sentit del món amb cada definició, que no podia estar-se de realitzar certa pràctica mental cada vegada que anava i tornava del lloc de treball: quan anava pel carrer, l'home que memoritzava diccionaris fruïa com si fos un xiquet que encerta endevinalles tot cercant amb la màxima exactitud possible la definició de les coses que veia al seu pas. Si, per porsar-ne un exemple, albirava un camió per la carretera, recitava mentalment: «Vehicle automòbil que serveix per transportar mercaderies i coses feixugues». Si es creuava amb alguna dona atractiva, pensava: «Que dóna delectança per la manisfestació sensible o intel·lectiva de la pròpia perfecció». O si trobava un multat que debatia amb un policia sobre l'aparcament del seu cotxe, es deia: «Examinar amb atenció una cosa, assumpte, qüestió, fent les consideracions favorables i desfavorables per arribar a la veritat». I així sempre.


Una nit de lluna plena, quan tornava a sa casa de l'oficina, va passar per un carreró i va trobar-se una escena que, de bestreta, el va desconcertar: una colla de neonazis apallissava brutalment un pobre pidolaire. L'home que memoritzava diccionaris va quedar palplantat observant la pallissa i dubtant sobre com definir allò que tenia al davant. «Acció excessiva, amb abús de força»? No, no, massa superficial. «Odi o aversió a l'estranger, a persones o coses estrangeres»? Tampoc, el pidolaire semblava del país. «Doctrina política eugenèsica, d'un poble que vol fer prevaler la seua raça sobre les altres»? No acabava de veure-ho clar. De manera que l'home que memoritzava diccionaris va fer mitja volta i va continuar el seu camí, veritablement consternat perquè, per primera vegada en la seua vida, no trobava la definició correcta.


Un conte de Jeroni Maleuff

Fotos de
http://maduixesiraim.wordpress.com
http://caballe.cat/2007/04/12.html
Què us sembla?

6 de febrer de 2009

Les referències textuals "Alegria de viure", de Martí Domínguez

Una rambla; observeu el llit de còdols...

Baladre

Oleanders, de Vincent Van Gogh
Per veure una exposició de Van Gogh punxeu damunt la imatge del quadre

Vincent van Gogh

Émile Zola



Vicent Andrés Estellés
Accedireu a la seua biografia si punxeu damunt la imatge

Mural del País Valencià.
València: Eliseu Climent, 1996.

El Mural està integrat per seixanta llibres, on el poeta evoca personatges històrics, situacions històriques, la geografia, la naturalesa, els rius, els productes del País Valencià, en fi, tot el "món" valencià. (...) per primera vegada ha arribat al tema de l´alegria als seus versos, i "canta" amb una alegria desesperada (...). Quan de veritat va començar a escriure'l va ser el 22 o el 23 de novembre de 1975. Per això, possiblement l'alegria.

Tots els pobles valencians -i n'hi ha més de cinc-cents- són cantats pel poeta en una obra destinada a tenir un abast popular poc habitual. Es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós després de la mort de Franco.

Va començar a publicar fragments del Mural del País Valencià a partir del 1978.

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/obra.php?id_publi=1256


Sant Sebastià, atribuït a Jacomart, segle XV. A la col·legiata de Xàtiva on abans es pensava que estava Ausiàs March.

Vida d'Ausiàs March si punxeu en la imatge.

Ausiàs March


Porta del Sant Calze. Catedral de València.

Joan Roís de Corella


Fonts de les imatges:

FOTO 1 rambla: http://www.sierradebaza.org

FOTO 2 baladre: http://www.uv.es/~ramos/pv/les_nostres_plantes.htm

FOTO 3 Oleanders http://www.metmuseum.org/toah/hd/gogh/ho_62.24.htm

FOTO 4 Vicent Andrés Estellés http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/vicent_andres_estelles/

FOTO 5 Ausiàs March http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ausias_Marc.jpg

FOTO 6 Roís de Corella. Porta del Sant Calze. Catedral de València http://www.catedraldevalencia.es/imagenes/santocaliz/capilla/grandes

4 de febrer de 2009

Un article sobre la mel i la fel



Punxant sobre la imatge de Manuel Boix (no us perdeu la seua web) podreu accedir a un article de Vicent Brotons sobre La mel i la fel que ens recomana Lola Moreno, la buscadora més agosarada de la xarxa de tot el batxillerat artístic.

3 de febrer de 2009