LLANRWST, UN POBLE AL NORD DE GAL·LESLa seua reflexió, que amb el seu permís us faig arribar, és un magnífic testimoni de consciència lingüística, necessària per a valorar-nos els uns als altres de manera íntegra, com a persones que ens mereixem tots els respectes. M'he permés d'enllaçar una mica d'informació sobre allò que ens explica.
Felicitats a ella, al seu pare i a la seua família, per posseir aquest llegat familiar i per ensenyar-nos com és de valuós!
LA BANDERA GAL·LESA
CYMRU ÉS GAL·LES EN GAÈLIC
"Jo, com a bilingüe, puc assegurar que parlar més d’un idioma és un privilegi que tots podem gaudir i que ens enriqueix com a persones. Un idioma no és només una manera de comunicar-nos: inclou una cultura i una manera de veure el món diferent a la que podem tenir amb un altre idioma. És molt trist que els idiomes que controlen el món actuen com a piconadores amb altres llengües minoritàries i acaben així amb tanta riquesa emocional que poden proporcionar-nos.
Puc posar l’exemple del gal·lès, idioma que regnava a Gal·les (país de mon pare) i que ara és un idioma minoritari per la forta influència de l’anglés en tota la Gran Bretanya. Actualment, el gal·lès es parla en pobles del nord de Gal·les però existeix una lluita per a estendre’l més per tot el país i els xiquets en el col·legi estan obligats a estudiar l’idioma. El problema és que els xiquets encara que a l’escola estudien l’idioma, quan ixen al carrer parlen en anglés, ja que pots viatjar per tot Gal·les sabent únicament anglés que no tindràs cap problema. I si un idioma no es practica, es perd.
Puc posar l’exemple del gal·lès, idioma que regnava a Gal·les (país de mon pare) i que ara és un idioma minoritari per la forta influència de l’anglés en tota la Gran Bretanya. Actualment, el gal·lès es parla en pobles del nord de Gal·les però existeix una lluita per a estendre’l més per tot el país i els xiquets en el col·legi estan obligats a estudiar l’idioma. El problema és que els xiquets encara que a l’escola estudien l’idioma, quan ixen al carrer parlen en anglés, ja que pots viatjar per tot Gal·les sabent únicament anglés que no tindràs cap problema. I si un idioma no es practica, es perd.
GAL·LES AL MAPA
A Argentina, exactament a la Patagònia, hi ha una gran colònia gal·lesa on parlen gal·lés, però l’idioma dominant del país és l’espanyol i, malauradament, el més segur és que en el pròxim segle acabe desapareixent.
De petita mon pare m’ensenyava un poc de gal·lés, però la falta de pràctica per la seua part, en estar tants anys fora del seu país, ha fet que en gran part se li oblide l’idioma i jo només tinc el record d’un parell de paraules i els números de l’u al deu, vagament. Quan siga major i tinga temps m’agradaria aprendre el gal·lès, perquè té una cultura i costums molt bonics.
Saber idiomes et fa ser més just en la vida, ja que comprens la forma de pensar que tenen altres persones amb diferents costums. El racisme, el veig molt relacionat amb aquest tema, ja que les persones que són racistes són persones que no es molesten aprendre altres llengües, costums i cultures i per això no entenen eixa forma de pensar (independentment que estiguen d’acord o no).
Pense que si totes les persones ens molestàrem a aprendre altres idiomes no hi hauria tanta discriminació i el món funcionaria amb més pau i harmonia que en aquests temps".
De petita mon pare m’ensenyava un poc de gal·lés, però la falta de pràctica per la seua part, en estar tants anys fora del seu país, ha fet que en gran part se li oblide l’idioma i jo només tinc el record d’un parell de paraules i els números de l’u al deu, vagament. Quan siga major i tinga temps m’agradaria aprendre el gal·lès, perquè té una cultura i costums molt bonics.
Saber idiomes et fa ser més just en la vida, ja que comprens la forma de pensar que tenen altres persones amb diferents costums. El racisme, el veig molt relacionat amb aquest tema, ja que les persones que són racistes són persones que no es molesten aprendre altres llengües, costums i cultures i per això no entenen eixa forma de pensar (independentment que estiguen d’acord o no).
Pense que si totes les persones ens molestàrem a aprendre altres idiomes no hi hauria tanta discriminació i el món funcionaria amb més pau i harmonia que en aquests temps".
Iorwen Maria Edwards Colomer, del segon de batxillerat artístic
Ací us deixe també música perquè veieu com sona el gaèl·lic. El primer vídeo és un poema d'amor titulat Ar lan y mor, (a la voreta del mar). El segon, l'himne de Gal·les que es diu Hen wlad fy nhadau (la terra dels meus pares).
10 comentaris:
Felicitats, Iorwem Maria, per entendre la vida i l'estima per la llengua i pel poble del pare d'aquesta manera tan generosa. Aprofita que pots practicar amb ell per aprendre més paraules; a d'ell també li servirà per recordar. Jo tinc un amic occità que va aprendre occità de la seua iaia materna; els pares ja no el parlaven. Quan ella pensava que ja no en sabia gens, es va sorprendre com recuperava la memòria i li podia explicar les paraules de la seua infantesa perquè lli les demanava el seu nét.
La llengua és una manera d'entendre la vida, com tu dius, que es perd amb les persones que deixen de parlar-la.
Paco López
Que bonic!
Aprofite per felicitar a la meua companya.
Es una sort poder tindre una altra llengua a casa, aprendre-la i estimarla.
Lola
Estic totalment d'acord amb la meua companya Iorwen.
Aprendre un altre idioma, coneixer els costums i la cultura d'un altre pais enriqueix la personalitat i la capacitat d'observar el món d'una persona, a més de comprendre pensaments diferents als teus.
Una llengua comporta una història, un pensament, un sentiment... aprender-la és com viatjar.
Si aprens un idioma, jo recomane (si és posible) visitar el pais o països on es parla, i practicar la llengua, perque així obreixes la ment a coses que et són desconegudes. Ja que, aprendre coses noves com la cultura, les tradicions, les costums d'un pais, ajuden a vore el món desde un altra perspectiva i també ajuda al respecte entre persones encara que estiguen a les teues antípodes. (com molt bé ha dit Iorwen parlant del racisme).
Jo n'estic orgullosa de coneixer altres idiomes, a més del castellà, amb tot el que reuneix el coneixement d'una llengua.
Gaëlle
No havia escrit ningún comentari al blog perque mai no sabia que dir... però aquesta vegada crec que m'he passat tres pobles!! :S
M'agradat molt el comentari de la meua companya!
És fantàstic veure a persones que es preocupen per aquestes llengues que porten d'arrere com diu ella, una cultura. Pense que es de rellevant importància que aprenem tota mena d'elles, inclús jo pense aprendre japonés (cadascú elegeix el que més li agrada jeje).
Cal dir, que m'ha encantat també el soroll tan enriquidor del gal·lés. De veritat, adore escoltar altres persones parlar en un altra llengua...i quan és música, encara més.
Atentament, Arantxa
Tots (Paco, Lola, Gaëlle, Arantxa) dieu coses tan carregades de raó!
Gaëlle, res de tres pobles. Ací t'estàvem esperant "en candeletes"!
Una abraçada.
Volia donar les gràcies a Oreto per a dar a coneixer la meua opinió sobre aquest tema perquè jo soc molt vergonyosa i sola no hi hauria fet i perquè me agrada que valorase les meues paraules. També als meus companys que a pesar de ser la "nova" de la classe, junt amb Lola, ens han acollit molt bé i valore molt això.GRÀCIES!
Ah! se me ha oblidat dir que en gal.lés hi han algunes paraules com en valenciá. Per exemple, el nombre huit i hi han algunes altres que no en recorde ara. Nosé si les llengües van a conincidir en algun moment o es una simple coincidencia, però el meu pare i jo una vegada el vam comentar.
Bè, fins demà!
IORWEN
Moltes gràcies pel text i els comentaris.
Els meus alumnes de segon de BAT de Foios, Albalat i Albuixec et llegiran. La teua reflexió és molt humana, bonica, aprofitable...
M'ha agradat molt el teu text i amb el vostre permís l'utilitzaré a la meva classe per explicar un parell de coses sobe les llengües.
Enhorabona per ser així. Però recordeu que tot està per fer i tot és possible. El futur és a les vostres mans.
Salutacions des d'Artà (Mallorca) aquí també us entenem!
Gràcies Rafa, segur que a Iorwen li agrada molt la teua idea. I els teus alumnes de l'Horta, que en pensen quan comentem tot això de la sociolingüística a classe?
També gràcies a Josep, des de Mallorca, per la visita. Quina il·luaió em fa! Jo conec el teu poble. Vam estar a l'Encontre de Teatre de fa dos anys amb alumnes de primer d'ESO. A veure si algun altre any podem repetir.
Us enviem moltes besades al "nostre" país de la mar.
Publica un comentari a l'entrada