1entretants som un grup de professors de secundària i batxillerat que volem reflexionar al voltant de l'ús que se'n fa i se'n pot fer de les TIC (àudio, vídeo, Internet) a l'ensenyament.
Pensem que aquest nou entorn digital en el qual hui estem immersos també el podem aprofitar per a visibilitzar i per a dignificar el valencià, el nostre català, com a llengua moderna i de cultura, sobretot a nivell de la societat valenciana i, per descomptat, per a fer una tasca docent millor, de més qualitat.
Un dels nostres objectius és formar-nos i compartir les nostres experiències amb altres docents. Per això, hem organitzat una Jornada formativa de la mà del Centre Carles Salvador i que tindrà lloc a l'Escola Gavinael proper dissabte dia 12 de desembre des de les 9'30 a les 14'00 h.
Durant la Jornada es realitzaran conferències i tallers i aprofitarem l'entorn wifi de l'escola per a treballar i mostrar algunes possibilitats de les TIC que ja s'apliquen en centres escolars del nostre entorn. Consulteu el programa i inscriviu-vos ACÍ.
Ahir vam estar reflexionant al voltant de l'adequació dels texts a diferents aspectes com l'àmbit d'ús, el codi... com els gèneres i la finalitat comunicativa del text, és a dir, allò que es pretén que copse el lector era allò que més informació ens donava sobre el text i ens aprofitava, d'altra banda, molt i molt per a fer una bona anàlisi. Però també vam poder reflexionar sobre com, de vegades, les fronteres entre els gèneres són dèbils, els àmbits d'ús comparteixen texts diversos i el canal oral i escrit... ja no són el que eren!!
Sobre l'oral i l'escrit, sobre allò espontani (sense oblidar l'oral preparat) i allò elaborat amb mestria artesanal, els temps, la realitat i els parlants obliguen al canvi de les definicions tradicionals. Tanmateix, més coses estan canviant. Us deixe un vídeo per a la reflexió:
Com ens afecta aquesta "revolució de la informació" als diferents aspectes de la nostra vida? Pel que fa a les relacions socials? A la formació acadèmica? En l'oci (música, audiovisual, art)? En com manipulem el llenguatge? La creativitat? La possibilitat de compartir? En la imatge que donem? En la imatge que volem donar...?
Joan Fuster va escriure: "En els temps de la cibernètica l'important és saber parar una màquina".
El dia 13 de gener de l'any 2000 va morir Enric Valor, considerat un dels patriarques de les lletres valencianes. Enric Valor havia nascut a la Foia de Castalla al 1911. De ben jove ja professava devoció per la dèria de llegir i escriure, i feia petits retrats dels paratges naturals del seu entorn quotidià. Usava de manera normal el valencià com a mitjà d'expressió oral, cosa que li feu adonà de l'evident anomalia de parlar en una llengua i veure com aquesta era bandejada de l'ensenyament i del món escrit. Això li va fer prendre partit per escriure en català i en va fer bandera de la seua obra i pensament.
Tot i que la seva gran passió eren les lletres (tenia una impressionant biblioteca familiar), hagué de cursar estudis de comerç, degut a les necessitats econòmiques familiars. Entrà en contacte amb la CNT, on s'hi afilià i hi va dur a terme un intesa activitat. Més tard, evolucionarà cap a postulats marxistes i, al 1930 (ja al Partit Comunista) denuncia el sentiment d'opressió nacional del seu poble. Durant l'etapa de la República, a més de col•laborar en els diaris locals, s'inicià com a escriptor, a l'hora que participà en els primers intents de vertebrar un moviment valencianista. Va combinar de manera lúcida l'activisme compromès (col•laboracions a La República de les Lletres, El Luchador,El Tio Cuc) amb excel•lents aportacions literàries com L'ambició d'Aleix.
Tot i que la seva particular biblioteca fou saquejada durant la guerra (en la qual combaté en les milícies republicanes), continuà la seva voraç afició per la lectura a l'Ateneu Mercantil de València, on entrarà en contacte, per mitjà de les tertúlies de l'època, amb personatges com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Col•laborà amb Lo Rat Penat, tot impartint classes de gramàtica valenciana, cosa que l'esperonà per aprofundir-hi en l'estudi i, de forma autodidacta, va esdevenir-ne un autèntic mestre. Es va convertir en una autoritat lingüística de primer ordre, amb rigorosos estudis sobre la llengua, a l'hora que explotava la seva vessant com a novel•lista, sobretot recollint contes i llegendes populars, com les conegudes Rondalles valencianes. El compromís amb la llengua i el país el varen dur a la presó i fou sovint censurat i marginat.
Amb l'adveniment de la democràcia, va obtenir mica en mica el degut reconeixement públic per les autoritats i el poble, tot i que resultà un personatge incòmode pel poder, bandejat i humiliat sovint per les institucions valencianes. Es convertí en un referent per al moviment valencianista, el què el va portar a la creació d'Acció Cultural del País Valencià i a la presidència del Bloc de Progrés Jaume I.
Valor fou un home senzill, amb barret i corbata, que va marcar una època en la nostra història recent. Les seves aportacions a la recuperació del lèxic i fraseologia varen ser cabdals. El seu compromís i consciència crítica el dugueren a defensar de manera pública i notòria, la unitat de la llengua catalana davant els intents secessionistes i la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ell creia que tot ciutadà valencià estava moralment obligat a contribuir a l'ús, cura, respecte i difusió de la seva llengua, el valencià, el català de tots/es. I ell així ho feu al llarg de la seva vida, amb un compromís inexpugnable amb la lletra, la llengua i el país.
Text extret de bonrotllo.cat
Podeu trobar més informació d'Enric Valor i Vives als següents enllaços:
Ara que ja heu contestat molt bé la primera part de la qüestió sobre com afecta la situació sociopolítica a partir de 1939 a la cultura vehiculada en llengua catalana i que també hem aprofundit una mica en com va ser la represa del gènere narratiu, tinc el gust de presentar-vos un gran autor, un gran contista: PERE CALDERS.
Pere Calders va ser un dels que es van exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.
Ací teniu un dels seus contes.
L'ARBRE DOMÈSTIC
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat. L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: —No pot ésser. —Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans. —Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: —Què és d'interès nacional, això? —I tant! —Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?
QÜESTIÓ A: Reflexiona sobre el tema (1), el títol (2) i les parts del conte (2). Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples...(3)
QÜESTIÓ B: Compara el conte que acabes de llegir amb el fragment d'Antaviana que teniu més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol (1). Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes punts en comú? I missatges en comú? (2)
QÜESTIÓ C: Com relacionaries aquests dos relats (l'escrit i el del vídeo) amb la situació sociopolítica de la dictadura de Franco? (1) I amb altres lectures que hem fet al voltant d'aquest tema? (2)
Us escric des de La Nucia on he vingut al XXIIé Curs de Sociolingüística. Ahir vaig assistir a una fantàstica conferència de l'escriptor i guionista Jaume Cabré que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un veritable plaer poder escoltar i aprendre de persones com Jaume Cabré.
Per practicar la qüestió dialectològica abans de l'examen, aneu ACÍ i feu l'activitat que vaig proposar als vostres companys l'any passat per ara. Cal que veieu el programa Caçadors de paraules i tracteu de reconéixer quines varietats diatòpiques del català parlen els diferents protagonistes.
Aprofite per recordar-vos com serà l'examen i què és el que cal que repasseu. L'examen és com el proposat a les PAU (podeu consultar-lo al dossier que teniu fotocopiat) i consisteix a treballar un text des del punt de vista de la comprensió (tema i parts del text, resum, algun aspecte de les propietats textuals dels que hem vist a classe); des del punt de vista de l'anàlisi lingüística (pronoms, relatius, sinònims, antònims, ús de les cometes...) i, a més, hi haurà una pregunta d'expressió i reflexió crítica a partir dels aspectes de literatura que hem explicat.
hui els donyets cibernàutics ens han impedit fer la classe en les millors condicions possibles...
Per això us deixe allò que no vam poder veure, els enllaços a les cançons que il·lustren cada dialecte que hem pogut escoltar a mitges i de manera poc clara i alguns enllaços interessants. Espere que aquesta informació us siga profitosa per tal de preparar la qüestió de les PAU que fa referència a la variació diatòpica (varietat geogràfica) del català.
La qüestió és la següent: "identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text".
Català oriental rossellonés Joan Pau Giné Català oriental central Els pets Català oriental balear Antònia Font Català oriental alguerés Franca Masu Català nord-occidental Gra fort Català nord-occidental de transició Agraviats Català occidental valencià central Ovidi Twins Català occidental valencià apitxat Els Pavesos Català occidental valencià meridional Pinka
Demà us deixaré activitats perquè practiqueu els registres i els dialectes, i també allò més important que cal que recordeu per a l'examen, que ja s'acosta.
La classe de demà tractarà sobre els parlars catalans, tot parant especial atenció al parlar de Petrer. La farem al Saló d'Actes perquè allà tenim connexió a la xarxa.
Mentrestant, encetem la setmana amb el desig d'avançar pels camins, a poc a poc però sense pausa!
Ben aviat enllaçarem algunes notícies sobre el XXI Encontre d'escriptors.
"Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran".
Quines seran aquestes misterioses paraules que corren i no s'esborren?
Aquesta cançó que ens recomana Marina m'ha recordat AQUEST poema d'Estellés, no sé per què...
Elles són Lola Moreno i Puri Garcia, la parella lingüística número 1000 del Voluntariat pel valencià. I estem d'enhorabona perquè Lola ens acompanyava l'any passat com a alumna del nostre institut, el Paco Mollà i ara que estudia Filosofia a la Universitat de València s'ha decidit (encara que ella ja parla molt bé el valencià) a millorar la seua competència lingüística i a conéixer més aprofundidament una cultura que també és la seua! Ho farà de la mà de Puri Garcia, llicenciada en Filologia Hispànica i "socarrà" de Xàtiva.
No us perdeu la crònica del Levante que paga la pena. Ara esperem que Lola ens conte com anirà la roda de premsa que protagonitzarà la parella lingüística número 1000 al Café Lisboa de València el proper dia 15.
Ací us deixe la notícia que va aparéixer el diumenge dia 11 al diari Levante:
I per a celebrar-ho una recomanació de Mari Reme que li va com a anell al dit a la notícia, perquè ja ho diu la dita "Qui no s'arrisca no pisca"! Així que llenceu-vos, com ha fet Lola, sense por d'anar sempre endavant i de millorar per damunt de tot.
Llença't, cada instant és únic, no es repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci. Que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
A partir dels textos i dels vídeos, respon alguna de les qüestions formulades. Raona, sempre, les teues respostes.
"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col·lectiu i no volgut". La rotunditat bel·ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col·lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".
Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:
Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.
Cal que insistim, com qui pidola, si voleu, davant de cent portes barrades.
QÜESTIÓ (només per al batxillerat humanístic): Explica el poema d'acord amb allò que saps sobre l'exili i la censura. Què signifiquen per a tu els versos del 5 al 9?
"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".
QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà? Elegies de Bierville, de Carles Riba
"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."
Elegia segona
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.
Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?
Si vols deixar comentaris al blog, no oblides signar amb el teu nom i cognoms.
I Maria Brown del batxillerat artístic que ens recomana aquest grup, desconegut per a mi (fins ara!) Baret da cru. Pura fusió i molta, molta reivindicació política en la forma del hip-hop.
I Núria Martínez recomana Teràpia de shock. Moltes gràcies xiques!
Comencem un nou curs amb temari nou, amb reptes nous.
Ací us deixe un enllaç a l'estructura i els continguts de les noves proves d'accés a la universitat, on podreu trobar també alguns models d'examen. No patiu perquè, a més, ho explicarem tot a classe. Visiteu el blog Cruïlla si voleu veure'n un resum. És un blog que us recomane per a tot el curs.
I per començar amb bon peu, què us sembla si ho fem amb música??Amb els VerdCel, d'Alcoi.
Alguns companys i companyes de segon de batxillerat han començat fa un parell d'hores a examinar-se de les Proves d'Accés a la Universitat, al campus universitari de Sant Vicent del Raspeig a Alacant.
A ells i a elles molts ànims i bona cosa de sort!!!
Ja veureu com no és tan difícil com sembla. De segur que els vostres amics i amigues ja us han explicat amb il·lusió com és la nova etapa que ara comença. Doncs vinga, el darrer esforç que ja toqueu el futur amb la punta dels dits!!! Així que una mica d'ALEGRIA, d'acord??
En aquesta assignatura pretenem provocar en l'alumne/a l'interés per l'art dramàtic sobretot en la seua dimensió pràctica. El teatre és un lloc privilegiat per a la reflexió, per al diàleg que t'ajudarà a conèixer-te millor i relacionar-te amb la gent d'una manera diferent. Amb l'ajuda de la professora podràs progressar en les teues capacitats expressives i en la sensibilització artística. Es vol ensenyar no sols el saber sinó el saber fer i el saber ser.
I, QUÈ FAREM?
per exemple...
punxeu damunt la imatge de les MÀSCARES per a descobrir-ho!
A tots i totes els alumnes de segon de batxillerat. Han aprovat l'examen de valencià i també les proves d'accés a la universitat. Ara, a començar una nova etapa amb alegria, optimisme i il·lusió.
Perquè l'espera no siga tan llarga, ací us deixe una cançó d'Obrint Pas inspirada en el poema Maternitat, del fantàstic poeta valencià Marc Granell (us enllace a una selecció dels seus poemes).
Ja sabeu, la música es nodreix de la literatura, la literatura de l'art, l'art del cinema, el cinema de la música, la música de l'art, l'art de la literatura... etc.
Bona espera benvolguts i benvolgudes.
MATERNITAT
Esperant. Esperant que vinga la mare. Esperant. Esperant que escolten. Esperant. Esperant la nina que prometeren. Esperant. Esperant parar taula. Esperant. Esperant que el pare acabe de mirar el futbol. Esperant. Esperant que cresquen els pits. Esperant. Esperant brodar l’aixovar pulcríssim. Esperant. Esperant l’orgasme. Esperant. Esperant fer el sopar per quan l’home torne. Esperant. Esperant tenir el fill. Esperant. Esperant que el fill cresca. Esperant. Esperant el metge. Esperant. Esperant veure Déu. Esperant. El rector ho assegurava. Esperant. Esperant. Almenys ser pols. Esperant.
ALS EXÀMENS DE LES P.A.U., JA HO SABEU, AQUESTA NO ÉS L'ACTITUD...
AQUESTA ÉS L'ACTITUD!!!
Ha arribat el moment de demostrar com heu treballat i com us heu esforçat. Així que, control als nervis, bona cosa de descans abans dels exàmens i sobretot OPTIMISME I IL·LUSIÓ!!!
Gràcies a Pep Medina que els ha tallat, endreçat i transformat perquè puguem deixar-los a You Tube, ja podeu veure els vídeos de la xarrada amb l'escriptora Carme Miquel.
Ara és l'hora d'acarar el darrer repàs. Un últim esforç.
Ací us deixe un document que recull les qüestions dels comentaris de les convocatòries passades amb el solucionari corresponent. Veureu que són qüestions que hem treballat. Podeu provar de fer-les sense mirar i corregir-les després.
Ens veiem, doncs, dimecres tres de juny a les hores corresponents de classe, per fer un repàs de la teoria i resoldre dubtes puntuals. Si teniu qualsevol dubte massa urgent com per esperar, no dubteu a escriure'm a oretoescola@gmail.com. Una altra coseta. Si algú vol escriure un apunt al blog per a reflexionar sobre qualsevol aspecte del curs només m'ha de donar la seua adreça de correu electrònic perquè jo l'autoritze com a autora o autor. Els vostres escrits seran molt benvinguts.
Aquesta foto tan bonica de més amunt és la vista d'un poble del petit país de Gal·les. Iorwen, una companya vostra, va sentir com es commovia la seua història lingüística a partir del treball dels aspectes sociolingüístics que hem desenvolupat al llarg del curs. Per això va escriure una valoració (molt) personal (i mai millor dit!) a partir del documental que vam treballar a classe.
La seua reflexió, que amb el seu permís us faig arribar, és un magnífic testimoni de consciència lingüística, necessària per a valorar-nos els uns als altres de manera íntegra, com a persones que ens mereixem tots els respectes. M'he permés d'enllaçar una mica d'informació sobre allò que ens explica.
Felicitats a ella, al seu pare i a la seua família, per posseir aquest llegat familiar i per ensenyar-nos com és de valuós!
LA BANDERA GAL·LESA CYMRU ÉS GAL·LES EN GAÈLIC
"Jo, com a bilingüe, puc assegurar que parlar més d’un idioma és un privilegi que tots podem gaudir i que ens enriqueix com a persones. Un idioma no és només una manera de comunicar-nos: inclou una cultura i una manera de veure el món diferent a la que podem tenir amb un altre idioma. És molt trist que els idiomes que controlen el món actuen com a piconadores amb altres llengües minoritàries i acaben així amb tanta riquesa emocional que poden proporcionar-nos.
Puc posar l’exemple del gal·lès, idioma que regnava a Gal·les (país de mon pare) i que ara és un idioma minoritari per la forta influència de l’anglés en tota la Gran Bretanya. Actualment, el gal·lès es parla en pobles del nord de Gal·les però existeix una lluita per a estendre’l més per tot el país i els xiquets en el col·legi estan obligats a estudiar l’idioma. El problema és que els xiquets encara que a l’escola estudien l’idioma, quan ixen al carrer parlen en anglés, ja que pots viatjar per tot Gal·les sabent únicament anglés que no tindràs cap problema. I si un idioma no es practica, es perd.
De petita mon pare m’ensenyava un poc de gal·lés, però la falta de pràctica per la seua part, en estar tants anys fora del seu país, ha fet que en gran part se li oblide l’idioma i jo només tinc el record d’un parell de paraules i els números de l’u al deu, vagament. Quan siga major i tinga temps m’agradaria aprendre el gal·lès, perquè té una cultura i costums molt bonics.
Saber idiomes et fa ser més just en la vida, ja que comprens la forma de pensar que tenen altres persones amb diferents costums. El racisme, el veig molt relacionat amb aquest tema, ja que les persones que són racistes són persones que no es molesten aprendre altres llengües, costums i cultures i per això no entenen eixa forma de pensar (independentment que estiguen d’acord o no).
Pense que si totes les persones ens molestàrem a aprendre altres idiomes no hi hauria tanta discriminació i el món funcionaria amb més pau i harmonia que en aquests temps".
Iorwen Maria Edwards Colomer, del segon de batxillerat artístic
Ací us deixe també música perquè veieu com sona el gaèl·lic. El primer vídeo és un poema d'amor titulat Ar lan y mor, (a la voreta del mar). El segon, l'himne de Gal·les que es diu Hen wlad fy nhadau (la terra dels meus pares).
Al mes d'abril, la primavera arriba i arriben també les Trobades, la festa per la llengua, l'alegria de trobar-nos, pares, mares, alumnat i professorat. Les Trobades volen celebrar que poder aprendre és un goig i que som afortunats per tindre una cultura i una llengua pròpies, perquè això ens fa més capaços, des de la nostra sana autoestima, des del nostre amor propi, d'entendre i aprendre dels altres pobles.
Com cada any, aquest esdeveniment comarcal se celebra a un dels pobles de les Valls del Vinalopó. Enguany li ha tocat el torna a Petrer i el nostre institut, el Poeta Paco Mollà ha volgut participar. L'AMPA va muntar una taula on informaven de l'oferta acadèmica de l'institut i on oferien La finestra, la revista escolar que tan generosament es preocupen de preparar. A més, la comunitat educativa del Paco Mollà (pares, mares, alumnat i professorat), vam preparar un taller de manualitats.
Com que enguany el lema de la Trobada era "Fes art, parla valencià" i el mes d'abril, dedicat a la lectura, es també el de les Trobades lectores, vam voler unir disseny i paper en una activitat qu e va consistir a fer fermalls de paper amb llana de colors. Podeu veure'n alguna mostra en les fotografies de més amunt. De fermalls, en férem molts... més de cent! Pregunteu, sinó, a Lola i Gaëlle de segon de batxillerat, que feren uns dissenys ben bonics i gaudiren d'un dia de descans dels estudis, que s'ho tenen ben merescut. Espere que els agradara molt l'experiència, que era nova per a elles.
L'oratge, malgrat tots els pronòstics, va aguantar bé i ens va permetre compartir un dia ben agradable i divertit.
