ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

6 d’octubre de 2009

L'exili i l'exili interior

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra
i de Xtec

A partir dels textos i dels vídeos, respon alguna de les qüestions formulades. Raona, sempre, les teues respostes.

"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col·lectiu i no volgut". La rotunditat bel·ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col·lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.

Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

QÜESTIÓ (només per al batxillerat humanístic): Explica el poema d'acord amb allò que saps sobre l'exili i la censura. Què signifiquen per a tu els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló

"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà?

Elegies de Bierville, de Carles Riba


"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."


Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?




Si vols deixar comentaris al blog, no oblides signar amb el teu nom i cognoms.

Ací pots veure com fer un comentari.


Que passeu unes bones festes del Remei i un bon dia del 9 d'octubre!!

13 comentaris:

ORETO ha dit...

Carlos Bernabé ens envia per correu electrònic les respostes següents: QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà?

Montserrat Abelló va ser una dona que va passar, quan era jove, per la època d’exili amb el seu pare tal i com ens conta al vídeo. Aquesta mateixa experiència i la idea de lluita per la que es va exiliar a França es el que relaciona la situació que va passar i la que ens conta Marti i Pol al seu poema, on narra la seua defensa per la permanència de la seua llengua materna, com tots els catalans, fins no foren molt importants, han de lluitar per mantenir-la i fer front a la opressió de la dictadura franquista, ja que si els propis catalans es callaven cap ningú lluitaria per ells i les seus drets.

QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?

Al text podem veure la paraula Súnion, Súnion es un temple grec en runes, dedicat a Posidó, posat molt proper a Atenes i obert a la mar Egea de manera que fa de punt de referència per als mariners, un far. Per a Riba Súnion era un “far personal” que mira per saber quin es el camí personal i col•lectiu que cal seguir, que quan Riba el trobà darrere i lluny es va sentir perdut, abrumad i sense saber que fer i com actuar per a fer front a la situació que viu.

QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?

Aquest poema de Pere Quart (Joan Oliver) ens transmite la pena i el dolor de tenir que anar-se’n cap a França exiliat amb la seua estimada per la culpa de la guerra, com sufrís tenint que despedirse de la seua Catalunya a la que anyorarà per sempre.
A la dança anterior i la versió musical de Lluís Llach podem escoltar el ritme pesat, tranquil i trist que s’adiu amb el ritme del poema, el significat i els sentiments del autor del poema i els ballarins de la dança.

ORETO ha dit...

Fantàstic Carlos!!!!

Matisació: quan comentes el poema de Riba i dius que el poeta el mira per saber quin serà el camí col·lectiu, què vols dir amb col·lectiu?

Una pista per a la pregunta que m'has comentat que no entenies. Grècia és el bressol de la civilització, de la raó, de la ciència...

Molt bona feina Carlos. Gràcies per participar!!

Algú s'anima a afegir informació a alguna qüestió? Alguna foto de Súnion que us haja agradat?

Anònim ha dit...

Vull dir que es el camí, que els catalans, els exiliats i el mateix han de seguir. Es això?

Gràcies per la pista, demà em possare i a vore si et puc contestar. Salutacions!

Anònim ha dit...

Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà?
Montserrat Abelló ens conta al vídeo la seua experiència, enfront de l’exili, del seu exili, viscut a la seua pell,acompanyada per son pare. La lluita constant per la seua llengua. Açò mateixa és el que reivindica Martí i Pol al seu poema, on diu que, si nosaltres, els que parlem català, no lluitem, no ens fem sentir, i no defenem la vida de la nostra llengua, ningú ho farà per nosaltres. Ningú ens donarà els drets merescuts, ni ens alliberarà de la opressió fascista.


Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?
Súnion és un cap, on està el temple fet per a Poseidó, des del qual s’observaven les naus que arribaven a Atenes. Diu que és antic, perquè és un temple construït al període clàssic (segles V i IV a.C.)
Riba, es senqué sol, trist, perdut, desemparat, com qualsevol exiliat de la seua terra, que la troba a faltar i té que fer front a la nova vida que li espera en eixa terra a la que arriba, de nou, de sobte, arrancat d’una vida que ja no tornarà.
La situació social del moment, si la comparem amb la de l’antiga Grècia, podem dir que hi ha dos bàndols, aquells que donen força a la política vigent (una dictadura) i d’altres que no l’accepten, i per tant deuen fugir.
En quant a la política, comparem amb Grècia que també allí hi hagueren guerres civils, entre els pobres (bàndol democràtic) i els rics (aristocràtics).



Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís Llach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?
El poema “Corrandes d’exili” conta les sensacions repetides al cos de moltes de les persones que van haver d’exiliar-se a França, fugint del Franquisme. Com, junt als passos que els allunyaven cada vegada més de la seua terra, de la seua vida que mai més tornarà, se’n anava un troç d’ells. Queda reflectida també l’angúnia i l’enyorança amb la qual viuran sempre.
El ritme del ball, és un ritme lent, pausat i trist, com el del poema.
També podem dir que s’adiu amb el significat del mateix, la roba que duen els artistes, reflexa el que duien els nostres avantpassats en eixa època, i molts dels passos que hi fan els ballarins, tenen a vore amb les caminades que els exiliats feien per sortir d’Espanya. Els sentiments de la poesia també es veuen reflexats al ball, ja que les parelles mostren serietat, i fins i tot transmeteixen tristesa.

Mª Reme Silvestre 2n A

Anònim ha dit...

QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà?

Montserrat Abelló incia el video narrant un poema que molt te a vore amb el que va a parlar Martí i Pol al seu poema. Ella ens conta com va viure l'exili pero tambè parla de la importancia de la llengua propia, de no perdrela, de lluitar per que siga sent la seua veu com sempre a sigut, tal i com ens diu el poema,que sempre hi ha que parlar i alçar la veu per a defendre el que es de nosaltres i es propi desde sempre
, encara que ningu ens senta, la veu sempre sera la millor resposta.


QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?


Súnion es un temple grec dedicat a Poseidó, situat proper a Atenes i prop de la mar Egea. Es un punt de referència per als mariners, i fa una funciò de far, que sempre guia. Cuan Riba diu que es noble i antic com ell es referix que es sabi i que es sent derruit com el temple, igual d'antic i de desolat. Riba es degue de trobar trist, i anyoraria la seua patria, es sentiria lluny. Lo de la cvilitzaciò grega i els relacions amb la situacio socia i politica del moment, no le terminat de entendre.

QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?


El poema parla amb tristesa de l'exili, de el que deixa l'autor a la seua patria, de com anyora i com es sent i de com te esperançes que es desfasen per no poder tornar. El ritme del ball es lent i emocionant, trasmiteix clarament la nostalgia del poema i els sentiments que sentiria l'autor.




Marina Gil 2BacA

ORETO ha dit...

Carlos, sí però... és un camí real? D'un lloc a una altre? És un camí simbòlic?

;-)

ORETO ha dit...

Mari Reme has fet un boníssim treball de reflexió en les qüestions que has comentat.

Fins i tot has analitzat el vestuari de la dansa. I tens raó! En la dansa, com en la poesia, tot té un significat i cada cosa, per xicoteta que ens semble, ens transmet un missatge.

Sobre el poema de Martí i Pol i la vida de Montserrat Abelló el missatge, com tu has dit, és ben clar: si no parlem nosaltres, qui ho farà. Una llengua s'ha de parlar, sense vergonya, que la nostra és tan bona com qualsevol altra!

Per acabar, la pista sobre Grècia anava més per el camí que esmentes de la democràcia. crec que Riba posa Grècia com a referent de la raó, de l'equilibri, de la mesura, de l'art enfront del que deixa darrere, caos, repressió, venjança, desproporció... Supose que en veure tanta bellesa en runes en eixir de l'arbreda es va corprendre per record de la barbàrie que deixava darrere.

Molt bona feina i moltes gràcies per participar!

ORETO ha dit...

Marina, magnífica la reflexió sobre el vers del poema de Riba que diu "noble i antic". Com molt bé dius crec que pot fer referència a la seua persona: ell se sap membre d'una història plena de saviesa i d'una cultura antiga i ara se sent, com dius tu, enderrocat com el temple. Supose que quan un es veu obligat a fugir se li trencarà tot per dins...

Moltes gràcies. Has fet una bona feina!

Marina ha dit...

Buscant mes coses sobre l'exili he encontrat un video, on es veo una obra de teatre anomenada "La nit mes freda" que parla de tot aixo, amb textos de Mercè Rodoreda o Carles Riba entre altres. M'ha paregut interesant i be aqui et deixe la URL :)
Saluts Ü

http://www.youtube.com/watch?v=A5WPSCGK--E

Marina Gil 2BacA

ORETO ha dit...

Gràcies Marina, realment impactant aquest aobra. Encara que no m'agrada gens com l'actor recita el poema "Corrandes d'exili". M'agrada molt més com el canta Lluís Llach perquè respecta la mètrica del poema que, com vosaltres bé heu dit, és trista i feixuga, i quan el llegim, fixeu-vos-hi bé, és quasi com una oració o per ser dit a cau d'orella (excepte al final on hi ha més ràbia).

Què us sembla?

Anònim ha dit...

Per a la pregunta que li fas a Carlos, i com t'he dit per correu, la posse açi per si Carlos no cau en el que es :)
Jo pense, que el camí del que ens parla l'autor es mes bè la esperança i el motiu de no deixar nunca de lluitar per el que es creu i el que es
de cada un.
A mi també m'agrada mes el de Lluís Llach per el que dius, comunica millor el misatge del dolor i la tristesa.
Saluts.

Marina 2ºA

ORETO ha dit...

Una altra qüetsió que volia compartir amb vosaltres sobre el poema de Martí i Pol. Perquè la màgia de la poesia rau en fer d'allò propi, íntim, local quelcom universal... I si l'autor en lloc de referir-se només a la llengua diguera "Si nosaltres callem, qui parlarà?" referint-se a qualsevol situació d'injustícia que podem observar? Potser no només es referia a la llengua, sinó a totes les situacions injustes com la falta de llibertat, la mentida, la manipulació, l'abús de poder... I tantes altres.

ORETO ha dit...

Certament Marina, Carlos ha començat i tu ho has acabat! Això sí que és treball en cadena!

En conclusió; el cap Súnion és un far que guia Riba pel camí de l'esperança cap a la raó, l'equilibri, la mesura, la saviesa dels clàssics mentre deixa darrere el caos, la barbàrie, la sang i el dolor de la guerra. Està trist i el seu cor està fet bocins però, alhora, camina segur del que és i el que val com a ésser humà ("i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna") i segur del que pot tornar a ser la societat un dia, malgrat tant de dolor.

Bona anàlisi heu fet entre tots! Això és una bona nota. Fins demà!