ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

14 de novembre de 2009

Més sobre la narrativa de la postguerra als 70

Ara que ja heu contestat molt bé la primera part de la qüestió sobre com afecta la situació sociopolítica a partir de 1939 a la cultura vehiculada en llengua catalana i que també hem aprofundit una mica en com va ser la represa del gènere narratiu, tinc el gust de presentar-vos un gran autor, un gran contista: PERE CALDERS.

Pere Calders va ser un dels que es van exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.


Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?



—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)


QÜESTIÓ A: Reflexiona sobre el tema (1), el títol (2) i les parts del conte (2). Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples...(3)

QÜESTIÓ B: Compara el conte que acabes de llegir amb el fragment d'Antaviana que teniu més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol (1). Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes punts en comú? I missatges en comú? (2)



QÜESTIÓ C: Com relacionaries aquests dos relats (l'escrit i el del vídeo) amb la situació sociopolítica de la dictadura de Franco? (1) I amb altres lectures que hem fet al voltant d'aquest tema? (2)

Més textos i obra de Pere Calders ací.

Les imatges extretes de:
escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Fantàstic l'apunt Oreto, a més d'útil, si no t'importa enviaré els meus alumnes perquè facen alguna feina. Gràcies.
Alícia Alcaraz

ORETO ha dit...

I tant que poden treballar-lo! Espere que els meus alumnes també s'hi animen...

Una abraçada.

Andrea ha dit...

QÜESTIÓ C: Com relacionaries aquests dos relats (l'escrit i el del vídeo) amb la situació sociopolítica de la dictadura de Franco? (1) I amb altres lectures que hem fet al voltant d'aquest tema? (2)

1-L`unic que puc encontrar en relació amb el conte y l´obra de teatre es que en les dos coses parlen de plantes que creixen molt depresa i també que tenen qe signar a la persona que li diu que la té o be que la vol.Jo crec que aixô potser per la por que va tenir tot el món a l´època de Franco per aixi tenelo tot registrar per a que no li pase res a ningú.
ANDREA.

ORETO ha dit...

Bona nit Andrea,

ben vista la relació amb les plantes que es comporten estranyament i també pel tema de la por. Tanmateix no encertes el missatge. La dictadura no pretenia tindre-ho tot registrat perquè no li passara res a ningú, sinó per altres motius...

Una pista sobre això: per molt que les plantes es comporten estranyament creixent molt de pressa o en mig del menjador, les persones protagonistes diuen la veritat? Algú vol que la neguen? Qui i per què?

Gràcies per participar.

Anònim ha dit...

ma agradat e ocnte perk es mol imaginatiu ...
la veritat menos mal k ia ocntes asin.





alumne del clara campoamor alaquas

Anònim ha dit...

Sóc un alumne del I.E.S Clara campamor, el conte estaba prou be, pero sense logica.

Anònim ha dit...

Sóc un alumne del I.E.S Clara campamor, el conte estaba prou be, pero sense logica.

ORETO ha dit...

Benvinguts els alumnes de l'I.E.S. Clara Campoamor. Com bé dieu és un conte original, encara que Pere Calders és molt afeccionat a explicar coses fora de la normalitat i fora de qualsevol lògica als seus contes.

Però més que l'arbre, hi ha una altra cosa important al conte!! I ara jo us pregunte: què faríeu si us passara una cosa ben estranya a casa vostra i en denunciar-ho la policia no us creguera? Per què penseu que el policia del conte vol negar la realitat (l'arbre) per estranya que siga??

Una abraçada des de Petrer!