ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

29 de gener de 2010

Figures retòriques

Us propose la següent ACTIVITAT:

Tot seguit teniu una sèrie de textos: poemes visuals i poemes objecte de Joan Brossa i altres textos com entrevistes, notícies, articles d'opinió (els quals trobareu enllaçats si punxeu sobre els títols corresponents).

Es tracta que expresseu el tema del text que trieu treballar (dels poemes també es pot expressar el tema) i que detecteu i comenteu una figura retòrica que trobeu al text triat.


Bona lectura i bona feina!

1) Poema pistola

2) "L'estranya misantropia de J. D. Salinger", Vilaweb.

3) Poema bombeta
4) "L'anomalia monolingüe", Sebastià Alzamora.

5) Dos

6) "828 metres de fatxenderia de nou ric", Ada Castells

7) "Internet fa quaranta anys", Vilaweb.

8) "L'horror de Srebrenica, catorze anys després", Vilaweb.

9) Contra l'atzar

10) "Cartes d'amor i criptes cibernètiques", Josep Porcar.

11) "El català, ferit de mort al País Valencià, l'Alguer i Catalunya del Nord", Vilaweb.

12) "Internet post-mortem", Joan Callarissa.

13) Hitchcock

14) "La culpa és seva (de vostè)", Iu Forn.

15) Desmuntatge

16) "No hi ha estima per la cultura, ni a la societat ni a les aules", Sam Abrams

17) Clau




18) Matrimoni

19) Miralls

20) "Un bon exemple suís", Sebastià Alzamora.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

TEMA DEL POEMA "CLAU":
La clau que ens mostra Joan Brossa, ha canviat les dents per lletres, per l'alfabet.
Tenint en compte que les claus es fan servir per a obrir qualcevol cosa tancada baix clau, un porta, en aquest cas, són les lletres, les que donen l'oportunitats d'obrir eixes "portes".

TEMA DEL TEXT "828 metres de fatxenderia de nou ric".
El tema tractat és la situació que es viu a Dubai, un pais simulat, on els rics viuen de manera comoda, fent-se servir d'indis, indonesis...
És a dir, denuncia l'extremada pobresa sometuda als "4 gats rics" de la regió.

La figura retòrica que he trobat está a la penúltima i última linea: "Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Del gratacel, s’entén."
Referint-se a la construcció del gratacel gegant o "Torre Khalifa", a la qual ha contribuït molta gent, d'altres països, americans, coreans, belgues... Defenent, d'aquesta manera, el fet que aquests països han afavorit la situació de desigualtat.

MReme, 2A

Anònim ha dit...

Ah! potser siga l'última frase "Del gratacel. s'entén", una ironia.
MReme

ORETO ha dit...

Bon dia Mari Reme!

D'acord amb el poema clau... A quines "portes" et refereixes? Pots explicitar-ho? Quina figura retòrica, aleshores, està present al poema CLAU? I una altra qüestió (aquesta ja és de nota!)... en quin autor valencià que ara estàs llegint trobem una experssió relacionada amb el llenguatge i amb la clau? Quina expressió és?

Permet-me que reformule el tema del text 6 fent servir les teues paraules. Quedaria així: Denuncia l'extrema pobresa i explotació dels habitants de Dubai, en mans de quatre rics mentre el món lloa la seua riquesa. Així aprofitem la idea dels treballadors que tu dius (explotació) i la denúncia sobre el primer món que fa Empar Moliner en la IRONIA que tu MOLT BÉ has sabut veure.

Fins ara, artista!

. ha dit...

les portes d'una cultura, o d'alguna cosa aixi, pense jo.

El poema bombeta l'entenc com l'inspiraciò (cosa que em falta a mi ara xD)pense que el poeta es la bombeta que s'ilumina amb l'inspiraciò o alguna cosa aixi.

En cuat al de "Dos" el pense com una fusiò o una uniò, un conjunte de u y u que fan dos, es a dir un independet de l'altre pero sempre amb uniò.

Volgera entrar als altres poemes, pero el meu ordinador no se que tè que no vol, demà l'intentaré de nou.

Un Salut :)

Marina.

ORETO ha dit...

Hola Marina!!

Mmmmm, no sé amb això de la cultura...

Molt bé amb la "inspiració" del poema-bombeta, però, que em dius d'aquestes afirmacions: "el poeta com a personatge il·luminat"; "la poesia com la llum en la foscor"... Sabries explicar-les amb les teues paraules?

Sobre "Dos"... Què hi té a veure el color? La fusió o unió, com bé dius, és igualitària, està al mateix nivell u de l'altre?

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Bona vesprada!

No sé si la cultura, dic la cultura com una de les "portes" que diu MariReme, es a dir, la paraula, (amb cultura i saber) es la que ens pot ajudar a obrir les portes. No sè...

Sobre el poema bombeta pense que tens rao amb lo del poeta com personatge il·luminat i com la poesia com la llum en la foscor... Es a dir, El poeta te que tindre el coneiximen i te que ser com un lluitador que reivindique o que parle de coses que un te dins (com la poesia de l'exili) i la poesia sempre sera la llum i l'exida per a els problemes, la paraula, la cultura, com deia Marti i Pol a algun dels seues poemes.

Sobre "Dos" pense al color com una diferencia entre l'individualisme entre u i l'altre, que no te per que dificultar l'unio, pero que tal i com es veu la dificulta, u esta per damunt de l'altre pero no deixan de ser els mateix, cambiant el lloc i el color...

Saluts!!! =)

Marina.

Carlos ha dit...

Hola Oreto!

TEMA DEL POEMA “Matrimoni”
Jo pense que aquest poema objecte de Joan Brossa, com he dit aquest matí, trata de criticar la possessió de la dona sobre el marit quan et fiques al matrimoni, el collar o aquesta pulsera tant recarregada es clar que es una peça que solen portar les dones i a més té unió amb la esposa, que també el nom et guia cap al tema.


TEMA DEL POEMA “Miralls”
Aquest poema objecte si que té una mica mes de confusió, per la imatge i la forma en la que està posada la paraula “Poema” es pot interpretar que un poema es pot entendre de moltes vegades, depèn el poema pot tindre significats diferents segons la persona que el mire.

Salutacions! ;D

Carlos 2ºBachA

Anònim ha dit...

Sobre "Poema pistola" pense que Joan Brossa intenta dir, que la paraula, la poesia, es mes fort que cualquier arma, la paraula es mes fort, els ideals, perduren sempre, com vaig escoltar a una de les meues pelicules favorites "Els ideals estan fets a prova de bales"

Saluts!
Marina!

ORETO ha dit...

MOLT BÉ Marina!!

MOLT BÉ Carlos!!

Quins alumnes que tinc!!! XD

Una abraçada.

ORETO ha dit...

Mari Reme!

El vers a què faig referència no està al "llibre de meravelles" sinó a un poema d'Estellés titulat "m'aclame a tu". Ho sent! Se'm mesclen els poemes...

Anònim ha dit...

"El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!"

Aquesta és l'estrofa on està el vers que tu hem dius: "un alfabet sembpre amb la clau al pany."

En quant a les "portes", dir que, les lletres són la base, la base de tot coneixement que puga obrir-nos pas per exemple al camp laboral, és un principi essencial per a la societat del moment.
La figura retòrica és la metàfora.

MReme

ORETO ha dit...

MOLT BÉ Mari Reme!!!

Brossa i l'alfabet com a metàfora del coneixement.

L'alfabet, l'idioma, il·lumina el camí, enterc, obstinat, mentre perdura, mentre el parlem, encara que siga nit fosca, ens mostra la sendera de llum cap a un futur més bell.

Estellés: l'alfabet com a metàfora de la identitat.

Gràcies!

Anònim ha dit...

Por que no:)