ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

13 de gener de 2011

Sobre llengües...

Hola de nou!!

Ara que hem començat a comentar alguns aspectes com varietat lingüística, llengua, dialecte, estàndard, etc. vos passe un documental (In languages we live) SUPERINTERESSANTÍSSIM que parla d'algunes de les 

(aproximadament) llengües que es parlen al món. No dubteu a fer comentaris sobre un tema tan interessant i que sentim tan proper. Podeu contestar alguna de les qüestions que teniu tot seguit.


QÜESTIONS: Què és el que més us ha sorprés del que explica? Coneixeu algun cas semblant a algun dels que s'explica? Us resulta fàcil o difícil aprendre llengües? Com penseu que podríem millorar l'aprenentatge de llengües?

PART 1




PART 2




PART 3




PART 4




PART 5



PART 6




PART 7



ESPERE LES VOSTRES APORTACIONS QUE SEGUR QUE SERAN MOLT INTERESSANTS!

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Oreto. sóc Esteban

concretament que s´ha de fer? una opinio del videos?

ORETO ha dit...

Hola Esteban! Estaria molt bé que deixares aquí una opinió dels vídeos. La qüestió que tens més amunt és per guiar-te un poc, però pots expressar-te lliurement. Gràcies!!

Anònim ha dit...

Part 3:
Sobre aquest video, que comença parlant de que la falta de comunicació produeïx la violència, jo no ho havia relacionat, però pense que es una qüestió totalment verdadera, perquè la falta de comunicació amb els pares fa que no s'eduque als fills de manera correcta. Després, pel que fa amb la llengua "totonaco", hi ha gent que prefereix parlar la llengua amb la que s'ha criat, perquè pot ser, es troben més agust, però algunes mares(d'aquest vídeo), pensen que els seus fills han de parlar l'espanyol perquè serà més útil en un futur.
Pense igual com es diu al vídeo que la pèrdua de tradició, es també una pèrdua de la llengua, però saque en conclusió, que el que es busca és la homogeneïtat de la societat i de la llengua i pose com exemple l'idioma anglés.
En el meu cas, no em resulta molt difícil aprendre llengües, però pense que tot depén de les necessitats que tinga una persona d'aprendre una nova llengua.

Esperanza Corraliza Vicedo, 2n batx B

ORETO ha dit...

Hola Esperanza, gràcies pel teu comentari. En veritat aprendre llengües depén de si les necessites més o menys, però el vídeo també mostra molt bé com les llengües no "desapareixen" de manera natural, sinó per pressions culturals o demogràfiques, econòmiques o socials molt concretes. Una abraçada!

Anònim ha dit...

PART 2
Aques video em pareix molt interesant per totes les coses importantx que es destaquen.
Primer destaca que el llenguatge de signes també és fonamental per a la gen que ho parla i inclús hi ha diferents tipus de llengües com hi ha en les llengües orals i escrites. Totes les llengües del món es mereixen un respecte ja que totes són complicades de aprendre.
Una frase que diuen en el video és que una llengua s'espandeix en funció de la gent que la parle. Posa d'exemple el xinés mandarí. En xina la gent ensenya als seus fills aques xinés encara que hi haja altres dialectes com el chagsha, perquè el govern inclú ordena que es parle únicament aquest xinés, per això és la llengua amb més parlants, com també ho es hui en dia l'anglés.
La conclusió d'açò és que aquestes situacions com la de Xina hem d'evitarles perquè hem de respectar totes les llengües i intentar concervar-les, ja que antigament no es feia i els grans imperis van perjudicar a les llengues minoritàries, cosa que es reflecteix actualment.


Irene Poveda Valiente 2n Batx. B

Anònim ha dit...

Oreto has vist el meu treball de lectura? Esque no em vaig aclarir per correu i te'l deixat en el departament.
Irene Poveda

Anònim ha dit...

En aquest vídeo és destaca l'extinció de les llengües. Ara hi ha aproximàdament 6.900 llengües però al cap de 100 anys la mitat d'aquestes llengües desapareixeran perquè és molt poca la gent que parla aquestes llengües.
En el cas del llenguatge dels signes, m'ha sorprés perquè no sàvia que en aquest llenguatge passava igual que en els orals, com per exemple que el llenguatge de signes ací a Espanya no era igual que a Amèrica o en altres llocs del món, jo pensava que era igual en tot el món.
Estic d'acord amb el vídeo quan menciona que cada vegada que desapareix un idioma és perd amb això també una visió del món, ja que a través de l'idioma descrivim la nostra realitat i cada persona expressa els seus sentiments a la seua manera i en el seu idioma, perquè l'idioma i la vida van units indissolublement. Posa l'exemple que si es perdera el nostre idioma, nosaltres perdríem el nostre lloc en el món i la nostra cultura. També hi ha persones que encara que li oferisques una casa i un cotxe o qualsevol cosa no canvien la seua cultura per res, perquè ells es senten millor amb la cultura que han crescut.
Sara Torres Navarro 2n Batx. B

ORETO ha dit...

Hola Irene, me n'havia despistat del teu comentari. Tens raó que totes les llengües del món són complicades de parendre, excepte la que parla cadascú, que és la que aprenem des de xicotets, quasi jugant. També s'ha de matisar que hi ha lelngües més complicades i ha més fàcils, però tot depés de la nostra llengua de referència, per exemple, per a un valencianoparlant serà més fàcil el castellà, el portugués, el francés i l'italià del que ho són per a un xinés, perquè el seu sistema ling¨´istic és radicalment diferent al nostre. Per això les llengües no són complicades o fàcils per si mateixes, sinó depenent dels nostres coneixements d'idiomes ja assolits. Gràcies pel comentari i salutacions!

ORETO ha dit...

Sara, molt interessant el que pauntes. És veritat que hi ha certes coses que només les podem expressar en la llengua de cada u. Però si és important la cultura que vehicula qualsevol llengua del món, encara ho és més la nostra identitat com a parlants. A cada moment les persones estem pensant en coses i quan pensem parlem amb oslatres mateixos, reflexionem. Habitualment l'autodiàleg el fem en la nostra llengua pròpia, siga el castellà, el valencià o l'anglés, la que siga. T'imagines que una persona no puga fer res en la seua vida quotidiana en la mateixa llengua que es pensa a si mateixa? Seria el cas d'un castellanoparlant que poguera parlar amb la família i amb si mateix en castellà, però que tota la resta de coses les haguera de fer en anglés (escola, cine, tele, compra, etc.). Seria un poc esquizofrènic o antinatural, no? Està clar que es pot viure així, perquè les persones ens adaptem a les circumstàncies més difícils, però psicològicament la persona necessita expansionar la seua vida plenament en la llengua pròpia i, a més, si es pot, practicar-ne d'altres. Gràcies per la teua reflexió i salutacions!

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tot el que ja han dit les meues companyes, peró m'agradaria remarcar igualment que Sara, que jo tampoc sabia que al llenguatge de signes hi hagueren diferents maneres de parlar-lo o millor dit, expressarlo, que segons l'idioma del lloc on es parle i la situació geogràfica on es trobe ès d'una manera o d'altra ben diferent. A més van tindre les mateixes dificultats per les diferències racials on es conta que els negres s'amagaven dels blancs per por a furtar-li la seua llengua i amb això, la seua cultura. Sobre açó m'agradaria dir que ho trobe una falta molt gran perquè com bé s'explica als videos les persones i les llengües van lligades necesàriament i a més, cada llengua es una visió diferent del mon i una manera de transmisió d'aquesta per comunicar-se els uns amb els altres.
Crec que queda bén clar que tots hem de lluitar per a que les llegües continuen sent part de la cultura i que ningú siga capaç d'arrebar-se-les a uns altres.

Ana Berenguer, 2n Batx B.

ORETO ha dit...

Gràcies Ana pel teu comentari. Salutacions!

Anònim ha dit...

Helena Gamuz, 2Bat A.
Probablement , aquest tema em toca d'aprop.
Tinc una cosina de cinc anys que va nàixer amb sordesa profunda i va ser sotmesa amb dos anyets a una operació d'implant coclear. Sens dubte no el vam tomar minusvalia ni res paregut, ja que la xiqueta trau boníssimes qualificacions i és molt espavilada. Gràcies a la seva sordesa, va començar a sentir a partir dels dos anys, i no tot de colp, com qualsevol de nosaltres, sinó més ve, va començar associant les vocals a la posició de la boca i també de les mans, també treballàrem amb ella les vibracions que produïa cada lletra en la gola, el nas o els llavis. així, inclús quan encara no sentia ni un vint per cent del que sentim, començava a formar paraules, i repetir tot el que li ensenyàrem mitjançant vibracions.
Ara que ja pràcticament pot diferenciar la majoria de sons, i llegir els llavis perfectament i establir una conversa amb qualsevol sense la necesitat de dur l'audifon i sentir el que diu, ni tant sols ella recurreix al llenguatge de signes.
Doncs em fa pensar que si, una vegada trobem un mitja per a comunicar.nos, oblidem la resta, es produïra la pèrdua d'aquestos. Mai hauríem de renunciar a les nostres formes de comunicació, encara que per altres mitjans ens puga entendre més gent. Les arrels de cada persona formen part de la seua vida, si els abandona, abandona una part d'aquesta.

ORETO ha dit...

Hola Helena!

Amb tot de milers de feines se m'havia passat per alt el teu magnífic comentari. Moltes gràcies per explicar-nos aquest cas que et toca tan a prop i que és tan interessant i exemplar. Les persones som un món de possibilitats; només hem de trobar la manera de desenvolupar-les. Una abraçada!