nit serena
a la vora del mar
sota la mirada de la llum
tremolen les onades
dins uns llavis humits
tu i jo
perduts entre carícies
que s’escapen
a la força del temps
i
besos recents pescats
que giravolten
en el centre dels pits
II
quan ja he tocat
el cel amb els dits,
l’únic desig que em queda ara
és
el d’agafar-lo.
MONTSERRAT ASSENS
Seré el vent sense camí,
seré el bosc nu, l’herba mesquina,
però tindré ta llum divina
tota dispersa al fons de mi.
MARIÀ MANENT
és per tu que em vesteix
la seda fosca
del desig i em dibuixe
amb vermell de lluna
roses de sang
als llavis
la seda fosca
del desig i em dibuixe
amb vermell de lluna
roses de sang
als llavis
ANNA MONTERO
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T’estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t’estimava lentament i sorda.
Com s’aprenen les coses marcescibles.
Com s’aprén l’idioma de l’absència.
JOAN FUSTER
Secretament anaven a trobar-se
les mans, com si tingueren vida
per elles soles! Quin profund donar-se
del tot, per elles, amb anhel sense mida!
Com en un crit naixies, arbre insomne
-ja ple d’ocells, d’inextingible ardor,
creuat de nits, de flames, d’estrelles,
inconegut encara- de l’amor!
JOAN VINYOLI
No hi ha res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne.
CARLES RIBA
I ara, escriu el teu poema...
(proposta del Seminari de Valencià de l'IES de Massamagrell, compartida per Vicent Ferrer)
3 comentaris:
Mereix la pena estar enamorada per llegir/escriure aquest poemes, o que te'ls llisquen a l'orelleta. Et propose una ampliació de l'activitat: Divideix la classe en dos grups i fes un rotgle de cadires. Tanca els llums. Demana al gup A que segui, de manera relaxada, i tanque els ulls. Només hauria de tenir obertes les orelles. El grup B tria un poema que li agrade i cadascun dels membres es col.loca darrere un desl qui seuen. Demana que respiren, demana silenci i respecte. Quan ho cregues, cada alumne B recitarà el poema que ha triat a l'alumne A que seu al seu davant, a l'orelleta, tranquil.lament, sense pressa. Quan ho consideres, mana que canvien de parella. Tot@s els alumnes B han de recitar a tots els A. Quan acaben, en el mateix silenci, el grup A s'alça i seuen els B. Torna a començar.
Espere haver-me explicat bé. És un treball molt bonic, i si es fa amb consciència, colpidor.
Gràcies a Vicent i a tu per compartir els poemes.
Oreto, sóc Esperança Corraliza. He vist el vídeo i m'ha encantat! No sé si l'hauré entés bé. Jo crec que ella o els dos son muts, pot ser? Però encara que no l'haja entés m'ha agradat molt!
Hola Anna. Això que dius és molt suggerent. Ho provaré algun dia!
Esperanza, me n'alegre molt que t'haja agradat!! No sé si són muts, però el que queda clar és que hi ha moltes maneres de comunicar-nos si un vol i que si tens una il·lusió a la vida tot és més bonic. Un beset!
Publica un comentari a l'entrada