puufff, aquest és un tema que em possa malalta, perqué sí, podem ser feministes y lluitar poer tot aixó, però hui dia no fem res més que preucupar-nos per nosaltres (el paisos privilegats) i als demés... No sé, jo estic a favor de que les dones reivindiquen els seus drets, a més si no ho ferem, no tendriem res i totes les persones seguirien sent com el protagostista de "Complices"... Que encara n'hi ha un munt de persones que són aixina, en fi...
Jo reivindique els meus drets i el de totes les dones, però no es pot fer res per les presones que no volen obrir la seua mentalitat a "coses noves". Coneis una xica que diu que ella no serveis per a res, wue sols pot estar a la casa, i aixo no es cert, peruqe és molt culta i fa unes cosses que dius: Com pots estar perdent el temps a ta casa mirant "Mujeres y hombres y viceversda" o cualquier xorrada d'aqwuestes que possen a la caixa boja per les vesprades...
En conclusió, que no es pot fer res, si la mojaria de les persones no volen. Per qué.. quan si li ha fet cas a una minoria del poble? Però, pessar de tot, estic molt contenta de tot el que hem avançat...
Amunt la dona i amunt amb els nostrees drets!
P.D.: No pense tampoc que tots el homes siguen machistes i tot aixó (per si Carlos diu alguna cosa :P )
ha ha ha, tens raó Maria!! És que el protagonista de Còmplices era UN CAS COM UN ACABÀS!! I si algú vol saber per què, s'haurà de llegir l'obra ;-)
A aquesta xica que tu dius n'hi ha que convèncer-la, a poc a poc i amb molt de "carinyo"... Però tens raó, és molt difícil convèncer una persona que es tanca en si mateixa, sobretot amb una autoestima baixa.
Es important fer-nos escoltar. Per que som, com els homes. Aixo es clar, y quan ells diuen : "Vosaltres mateixes parleu de desigualtat fent el día de la dona, per que no hi ha dia del home?" bé, pense, que tot aixo de la dona, es d'alguna manera una reivindicació del que tot hem patit durant tants anys, es clar que hem passat de ser unes dones qu no podien ni exir de casa, a anar a votar, a treballar i si, d'alguna manera estem més prop d'alcançar del tot una igualtat, i son més (afortunadament) els homes que es donen conte, de que nosaltres som com ells, i mereixem el que ells mereixen. Supose que també hi habría un "día del home" si l'home tingera que haber passat tot el que han passat les dones. Jo no soc una persona de les de autoestima alta, soc molt negativa, pero si sé que tenim uns drets i que aquestos son els mateixos que els dels homes.
Doncs sí, Marina. Una flor no fa la primavera, com un dia de la dona no fa màgia i li dóna a la dona (heheeh) els seus drets, que li pertanyen com a persona. Però dir que celebrar-lo és discriminatori és una equivocació. Els dies commemoratius són això, commemoratius, és a dir, aprofiten per donar importància a un fet, perquè les persones ens parem i hi pensem... I encara ens cal, per desgràcia, parar-nos i pensar. Una dada d'enguany: a l'Estat Espanyol les dones per les mateixes feines que els homes haurien de treballar una mitjana de 52 dies més per cobrar el mateix. Per exemple.
5 comentaris:
puufff, aquest és un tema que em possa malalta, perqué sí, podem ser feministes y lluitar poer tot aixó, però hui dia no fem res més que preucupar-nos per nosaltres (el paisos privilegats) i als demés... No sé, jo estic a favor de que les dones reivindiquen els seus drets, a més si no ho ferem, no tendriem res i totes les persones seguirien sent com el protagostista de "Complices"... Que encara n'hi ha un munt de persones que són aixina, en fi...
Jo reivindique els meus drets i el de totes les dones, però no es pot fer res per les presones que no volen obrir la seua mentalitat a "coses noves". Coneis una xica que diu que ella no serveis per a res, wue sols pot estar a la casa, i aixo no es cert, peruqe és molt culta i fa unes cosses que dius: Com pots estar perdent el temps a ta casa mirant "Mujeres y hombres y viceversda" o cualquier xorrada d'aqwuestes que possen a la caixa boja per les vesprades...
En conclusió, que no es pot fer res, si la mojaria de les persones no volen. Per qué.. quan si li ha fet cas a una minoria del poble? Però, pessar de tot, estic molt contenta de tot el que hem avançat...
Amunt la dona i amunt amb els nostrees drets!
P.D.: No pense tampoc que tots el homes siguen machistes i tot aixó (per si Carlos diu alguna cosa :P )
ha ha ha, tens raó Maria!! És que el protagonista de Còmplices era UN CAS COM UN ACABÀS!! I si algú vol saber per què, s'haurà de llegir l'obra ;-)
A aquesta xica que tu dius n'hi ha que convèncer-la, a poc a poc i amb molt de "carinyo"... Però tens raó, és molt difícil convèncer una persona que es tanca en si mateixa, sobretot amb una autoestima baixa.
BESETS!
Es important fer-nos escoltar. Per que som, com els homes. Aixo es clar, y quan ells diuen : "Vosaltres mateixes parleu de desigualtat fent el día de la dona, per que no hi ha dia del home?" bé, pense, que tot aixo de la dona, es d'alguna manera una reivindicació del que tot hem patit durant tants anys, es clar que hem passat de ser unes dones qu no podien ni exir de casa, a anar a votar, a treballar i si, d'alguna manera estem més prop d'alcançar del tot una igualtat, i son més (afortunadament) els homes que es donen conte, de que nosaltres som com ells, i mereixem el que ells mereixen. Supose que també hi habría un "día del home" si l'home tingera que haber passat tot el que han passat les dones. Jo no soc una persona de les de autoestima alta, soc molt negativa, pero si sé que tenim uns drets i que aquestos son els mateixos que els dels homes.
Besets Ü
Doncs sí, Marina. Una flor no fa la primavera, com un dia de la dona no fa màgia i li dóna a la dona (heheeh) els seus drets, que li pertanyen com a persona. Però dir que celebrar-lo és discriminatori és una equivocació. Els dies commemoratius són això, commemoratius, és a dir, aprofiten per donar importància a un fet, perquè les persones ens parem i hi pensem... I encara ens cal, per desgràcia, parar-nos i pensar. Una dada d'enguany: a l'Estat Espanyol les dones per les mateixes feines que els homes haurien de treballar una mitjana de 52 dies més per cobrar el mateix. Per exemple.
Besets!
Es clar! em aconsegut coses, peró todavía hi ha camí per recorrer.
Be7
Publica un comentari a l'entrada