Algunes qüestions sobre literatura

Alice through the looking glass, Lewis Carroll

Podeu consultar alguns materials d'ampliació si punxeu sobre les qüestions de liteartura:

• Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

• Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

• La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

• Valora la repercussió de Joan Fuster en el context de l'època.
  

Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Pintura de Manuel Boix

Sobre el discurs civicopolític de Joan Fuster en el context de l'època i ara (editorial de la revista l'Avenç núm. 348 i núm. 305).

Martí Domínguez reflexiona sobre l'herència de l'assaig fusterià (Avenç 348)

Sobre el caràcter obert i dialogant de Fuster i el seu tarannà de qüestionament constant



Un reportatge biogràfic fet per la televisió del seu poble: Sueca

Reportatge sobre Joan Fuster - La nostra terra from Sueca Televisió on Vimeo.

Monument a Joan Fuster. Sueca.


Fotografies i notícia de l'atemptat a Joan Fuster (notícia I, notícia II, notícia III fotografies 1 i 2)

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Els temes de la poesia de Vicent Andrés Estellés a Diari de l'escola

Un audiovisual a partir del poema Coral romput. El poema Coral romput fou escrit arran de la mort de la seua filla de quatre mesos.

L'univers de Vicent Andrés Estellés al programa Tons (punxeu dues vegades sobre la pantalleta per fer-la gran)

Monument a Vicent Andrés Estellés. Burjassot.

Un programa a ràdio Esparreguera (15 minuts) sobre el poeta valencià Estellés.

Sobre les característiques de la seua poesia (a Escriptors)

Vicent Andrés Estellés: la resistència silenciosa, un article de Daniel P. Grau

Explica les característiques més importants de la poesia de Salvador Espriu.

Salvador Espriu, el temps de les paraules (vídeo)

Sobre la poesia de Salvador Espriu (comentaris d'obra a Escriptors)

Els poemes de Salvador Espriu musicats per cantautors (programa Tons)

Una "cacera del tresor" sobre Salvador Espriu

Una entrevista al programa "A fondo" de TVE l'any (1980, 1hora)

Raimon canta el Cant XXIV de Cementiri de Sinera "He mirat aquesta terra" en aquest audiovisual sobre el paisatge de Montserrat.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit una gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

Miquel Martí i Pol: el poeta del poble

ENLLAÇ AL DIARI DE L'ESCOLA

Mor Martí i Pol

ENLLAÇ A LA NOTÍCIA

El record popular de Martí i Pol, encara ara



El poeta i el poble

ENLLAÇ AL VÍDEO (punxa dues vegades sobre la pantalleta per veure-ho gran)


Un poema...

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s'escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

5

¿Qui sinó tots -i cadascú per torna-
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

Passen àngels...

Us desitge que passeu molt bones festes amb les persones estimades...

Bon Nadal!!

Targeta feta amb ImageChef
a partir d'una il·lustració de Jenny Reysh
i d'una nadala popular.

PS. Al llarg de la setmana us aniré deixant ací material de literatura que podreu aprofitar per fer els deures.

De vegades trobem a faltar l'estiu...

"Hi ha el mirall de cada dia que ens fa estrangers a nosaltres mateixos. Darrera del mirall hi ha el somni; tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat, sense trencar el mirall". M. Rodoreda.

L'home amb aquesta meravellosa veu és Israel "Iz" Ka'ano i Kamakawiwo'ole.

Va ser un músic hawaià que es va fer famós a fora de Hawaii amb l'àlbum Facing Future, que va sortir l'any 1993 amb la seua versió de Over the Rainbow i de What a Wonderful World, que va ser utilitzada en diverses pel·lícules, programes de televisió i anuncis publicitaris.

Kamakawiwo'ole va ser conegut com a "The Gentle Giant" pels seus admiradors. Es va caracteritzar per ser una persona alegre i positiva i fou també molt conegut per l'amor a la seva terra i a la gent de Hawaii.

Amb el seu ukelele va intentar introduir-se en el món del reggae i del jazz.

Israel també tenia especial estimació a la llegua hawaiiana i a la preservació d'aquesta.

Va morir d'una malaltia respiratòria als 38 anys el 26 de juny de 1997

informació de Viquipèdia

Over the Rainbow, lletra.

Ànims en la recta final!!

Tipografia cinètica...

i a una velocitat de vertigen!

Modalització

Ara que ja teniu els apunts sobre la modalització, us anime a participar de la següent

ACTIVITAT:

Busqueu elements modalitzadors del discurs a la següent entrevista, digueu de quin tipus són i comenteu-los breument ací.

Si voleu també podeu dir la vostra opinió sobre...

1. l'entrevista: a mode d'opinió personal, de comentari sobre una experiència personal o coneguda...

2. les fotos de més amunt, d'Ulrike Brueckner (extretes de Copysouth): estèticament, comentar el color, la imatge, el missatge, quin missatge deu voler fer-nos arribar l'autor...

3. aquest article sobre els drets d'autor i l'economia de mercat en la cultura.

Així treballeu un altre aspecte important de l'assignatura: L'EXPRESSIÓ ESCRITA.

Contestaré els comentaris a partir de diumenge (i els treballs que m'he enviat per correu electrònic). Passeu bons dies!!

Modalització Pràctica Blog

Publish at Scribd or explore others:

1entretants

1entretants som un grup de professors de secundària i batxillerat que volem reflexionar al voltant de l'ús que se'n fa i se'n pot fer de les TIC (àudio, vídeo, Internet) a l'ensenyament.

Pensem que aquest nou entorn digital en el qual hui estem immersos també el podem aprofitar per a visibilitzar i per a dignificar el valencià, el nostre català, com a llengua moderna i de cultura, sobretot a nivell de la societat valenciana i, per descomptat, per a fer una tasca docent millor, de més qualitat.

Un dels nostres objectius és formar-nos i compartir les nostres experiències amb altres docents. Per això, hem organitzat una Jornada formativa de la mà del Centre Carles Salvador i que tindrà lloc a l'Escola Gavina el proper dissabte dia 12 de desembre des de les 9'30 a les 14'00 h.

Durant la Jornada es realitzaran conferències i tallers i aprofitarem l'entorn wifi de l'escola per a treballar i mostrar algunes possibilitats de les TIC que ja s'apliquen en centres escolars del nostre entorn. Consulteu el programa i inscriviu-vos ACÍ.

"Tot un futur per construir" (Martí i Pol),

ENS MOVEM

també en l'educació!

L'oral i l'escrit

Hola a tothom!!

Ahir vam estar reflexionant al voltant de l'adequació dels texts a diferents aspectes com l'àmbit d'ús, el codi... com els gèneres i la finalitat comunicativa del text, és a dir, allò que es pretén que copse el lector era allò que més informació ens donava sobre el text i ens aprofitava, d'altra banda, molt i molt per a fer una bona anàlisi. Però també vam poder reflexionar sobre com, de vegades, les fronteres entre els gèneres són dèbils, els àmbits d'ús comparteixen texts diversos i el canal oral i escrit... ja no són el que eren!!

Sobre l'oral i l'escrit, sobre allò espontani (sense oblidar l'oral preparat) i allò elaborat amb mestria artesanal, els temps, la realitat i els parlants obliguen al canvi de les definicions tradicionals. Tanmateix, més coses estan canviant. Us deixe un vídeo per a la reflexió:

Com ens afecta aquesta "revolució de la informació" als diferents aspectes de la nostra vida? Pel que fa a les relacions socials? A la formació acadèmica? En l'oci (música, audiovisual, art)? En com manipulem el llenguatge? La creativitat? La possibilitat de compartir? En la imatge que donem? En la imatge que volem donar...?

Joan Fuster va escriure: "En els temps de la cibernètica l'important és saber parar una màquina".

O no?

Imatge de http://www.hoobaa.net

Més sobre Enric Valor

El dia 13 de gener de l'any 2000 va morir Enric Valor, considerat un dels patriarques de les lletres valencianes. Enric Valor havia nascut a la Foia de Castalla al 1911. De ben jove ja professava devoció per la dèria de llegir i escriure, i feia petits retrats dels paratges naturals del seu entorn quotidià. Usava de manera normal el valencià com a mitjà d'expressió oral, cosa que li feu adonà de l'evident anomalia de parlar en una llengua i veure com aquesta era bandejada de l'ensenyament i del món escrit. Això li va fer prendre partit per escriure en català i en va fer bandera de la seua obra i pensament.

Tot i que la seva gran passió eren les lletres (tenia una impressionant biblioteca familiar), hagué de cursar estudis de comerç, degut a les necessitats econòmiques familiars. Entrà en contacte amb la CNT, on s'hi afilià i hi va dur a terme un intesa activitat. Més tard, evolucionarà cap a postulats marxistes i, al 1930 (ja al Partit Comunista) denuncia el sentiment d'opressió nacional del seu poble. Durant l'etapa de la República, a més de col•laborar en els diaris locals, s'inicià com a escriptor, a l'hora que participà en els primers intents de vertebrar un moviment valencianista. Va combinar de manera lúcida l'activisme compromès (col•laboracions a La República de les Lletres, El Luchador, El Tio Cuc) amb excel•lents aportacions literàries com L'ambició d'Aleix. Tot i que la seva particular biblioteca fou saquejada durant la guerra (en la qual combaté en les milícies republicanes), continuà la seva voraç afició per la lectura a l'Ateneu Mercantil de València, on entrarà en contacte, per mitjà de les tertúlies de l'època, amb personatges com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Col•laborà amb Lo Rat Penat, tot impartint classes de gramàtica valenciana, cosa que l'esperonà per aprofundir-hi en l'estudi i, de forma autodidacta, va esdevenir-ne un autèntic mestre. Es va convertir en una autoritat lingüística de primer ordre, amb rigorosos estudis sobre la llengua, a l'hora que explotava la seva vessant com a novel•lista, sobretot recollint contes i llegendes populars, com les conegudes Rondalles valencianes. El compromís amb la llengua i el país el varen dur a la presó i fou sovint censurat i marginat. Amb l'adveniment de la democràcia, va obtenir mica en mica el degut reconeixement públic per les autoritats i el poble, tot i que resultà un personatge incòmode pel poder, bandejat i humiliat sovint per les institucions valencianes. Es convertí en un referent per al moviment valencianista, el què el va portar a la creació d'Acció Cultural del País Valencià i a la presidència del Bloc de Progrés Jaume I. Valor fou un home senzill, amb barret i corbata, que va marcar una època en la nostra història recent. Les seves aportacions a la recuperació del lèxic i fraseologia varen ser cabdals. El seu compromís i consciència crítica el dugueren a defensar de manera pública i notòria, la unitat de la llengua catalana davant els intents secessionistes i la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ell creia que tot ciutadà valencià estava moralment obligat a contribuir a l'ús, cura, respecte i difusió de la seva llengua, el valencià, el català de tots/es. I ell així ho feu al llarg de la seva vida, amb un compromís inexpugnable amb la lletra, la llengua i el país. Text extret de bonrotllo.cat Podeu trobar més informació d'Enric Valor i Vives als següents enllaços: Viquipèdia Investidura com a doctor Honoris Causa Entrevistes Tria de textos Sobre l'Alacant que va conéixer Enric Valor Un article de Brauli Montoya, molt especialitzat

Més sobre la narrativa de la postguerra als 70

Ara que ja heu contestat molt bé la primera part de la qüestió sobre com afecta la situació sociopolítica a partir de 1939 a la cultura vehiculada en llengua catalana i que també hem aprofundit una mica en com va ser la represa del gènere narratiu, tinc el gust de presentar-vos un gran autor, un gran contista: PERE CALDERS.

Pere Calders va ser un dels que es van exiliar a Mèxic. Hi va viure VINT-I-TRES anys. Encara que la seua obra de contes era molt popular, no va obtindre un major reconeixement fins que l'any 1978 el grup de teatre Dagoll-dagom va representar Antaviana, basada en relats seus. Va morir l'any 1994.

Ací teniu un dels seus contes.

L'ARBRE DOMÈSTIC

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

(Tots els contes. Edicions 62)

QÜESTIÓ A: Reflexiona sobre el tema (1), el títol (2) i les parts del conte (2). Digues la teua opinió sobre el conte d'una manera crítica i raonada, donant-hi arguments, exemples...(3)

QÜESTIÓ B: Compara el conte que acabes de llegir amb el fragment d'Antaviana que teniu més avall. Aquest fragment és una relectura del conte de Calders Hedera Helix. Relaciona el fragment de teatre amb el títol (1). Relaciona aquest fragment amb el conte L'arbre domèstic que tens més amunt. Trobes punts en comú? I missatges en comú? (2)



QÜESTIÓ C: Com relacionaries aquests dos relats (l'escrit i el del vídeo) amb la situació sociopolítica de la dictadura de Franco? (1) I amb altres lectures que hem fet al voltant d'aquest tema? (2)

Més textos i obra de Pere Calders ací.

Les imatges extretes de:

escriptors .cat, s3.amazonaws.com, elperiódico.com, blocs.xtec.cat/naturalscigaudi

Gens ni mica de por!

I ànims per demà. Sort!

The Monstrejo from Pepyu on Vimeo.

Com crear històries

Hola a tothom!

Us escric des de La Nucia on he vingut al XXIIé Curs de Sociolingüística. Ahir vaig assistir a una fantàstica conferència de l'escriptor i guionista Jaume Cabré que m'agradaria compartir amb vosaltres. És un veritable plaer poder escoltar i aprendre de persones com Jaume Cabré.

Bon cap de setmana!

Jaume Cabré l'escriptor i la norma

Per practicar abans de l'examen...

Per practicar la qüestió dialectològica abans de l'examen, aneu ACÍ i feu l'activitat que vaig proposar als vostres companys l'any passat per ara. Cal que veieu el programa Caçadors de paraules i tracteu de reconéixer quines varietats diatòpiques del català parlen els diferents protagonistes.

Aprofite per recordar-vos com serà l'examen i què és el que cal que repasseu. L'examen és com el proposat a les PAU (podeu consultar-lo al dossier que teniu fotocopiat) i consisteix a treballar un text des del punt de vista de la comprensió (tema i parts del text, resum, algun aspecte de les propietats textuals dels que hem vist a classe); des del punt de vista de l'anàlisi lingüística (pronoms, relatius, sinònims, antònims, ús de les cometes...) i, a més, hi haurà una pregunta d'expressió i reflexió crítica a partir dels aspectes de literatura que hem explicat.

Ah, el text és actual i l'he tret de la premsa en català... Potser siga de l'Avui, de El temps, de Vilaweb, del Diari de Balears, del Diari d'Andorra...

?????????

Ja sabeu, quant més llegiu, més opcions tindreu!

BONA FEINA I MOLTA SORT!

Dialectologia

Benvolguts i benvolgudes,

hui els donyets cibernàutics ens han impedit fer la classe en les millors condicions possibles...

Per això us deixe allò que no vam poder veure, els enllaços a les cançons que il·lustren cada dialecte que hem pogut escoltar a mitges i de manera poc clara i alguns enllaços interessants. Espere que aquesta informació us siga profitosa per tal de preparar la qüestió de les PAU que fa referència a la variació diatòpica (varietat geogràfica) del català.

La qüestió és la següent: "identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text".

Alguns Conceptes de Sldefinitiu

DIALECTOLOGIA MUSICAL

Català oriental rossellonés Joan Pau Giné
Català oriental central Els pets
Català oriental balear Antònia Font
Català oriental alguerés Franca Masu
Català nord-occidental Gra fort
Català nord-occidental de transició Agraviats
Català occidental valencià central Ovidi Twins
Català occidental valencià apitxat Els Pavesos
Català occidental valencià meridional Pinka

ENLLAÇOS INTERESSANTS

Evolució de les llengües romàniques des de l'any 1000!

Atles interactiu de l'entonació del català

Un blog sobre dialectologia ben interessant, amb vídeos.

Claudio Sanna: 'Ryanair pot ajudar l'alguerès'

Demà us deixaré activitats perquè practiqueu els registres i els dialectes, i també allò més important que cal que recordeu per a l'examen, que ja s'acosta.

Llengües, dialectes... parlem-ne!

La classe de demà tractarà sobre els parlars catalans, tot parant especial atenció al parlar de Petrer. La farem al Saló d'Actes perquè allà tenim connexió a la xarxa.

Mentrestant, encetem la setmana amb el desig d'avançar pels camins, a poc a poc però sense pausa!



Ben aviat enllaçarem algunes notícies sobre el XXI Encontre d'escriptors.

El futur és ací?

Una mica de paciència... el vídeo comença al segon 50.

Què us sembla?


Passarà com amb la música? Com amb la tele? Com amb la ràdio?


I... per què no?

MÉS INFORMACIÓ AL XXI Encontre d'escriptors: la literatura digital

Parla'm en valencià!

Més sobre la campanya d'Escola valenciana per promoure la llengua. Un vídeo.



Com deia el poeta... "Si nosaltres callem, qui parlarà?"

Circula secretament...

"Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran".



Quines seran aquestes misterioses paraules que corren i no s'esborren?

Aquesta cançó que ens recomana Marina m'ha recordat AQUEST poema d'Estellés, no sé per què...

La parella 1000!!!

Elles són Lola Moreno i Puri Garcia, la parella lingüística número 1000 del Voluntariat pel valencià. I estem d'enhorabona perquè Lola ens acompanyava l'any passat com a alumna del nostre institut, el Paco Mollà i ara que estudia Filosofia a la Universitat de València s'ha decidit (encara que ella ja parla molt bé el valencià) a millorar la seua competència lingüística i a conéixer més aprofundidament una cultura que també és la seua! Ho farà de la mà de Puri Garcia, llicenciada en Filologia Hispànica i "socarrà" de Xàtiva.

No us perdeu la crònica del Levante que paga la pena. Ara esperem que Lola ens conte com anirà la roda de premsa que protagonitzarà la parella lingüística número 1000 al Café Lisboa de València el proper dia 15.

Ací us deixe la notícia que va aparéixer el diumenge dia 11 al diari Levante:

Voluntarios Por La Lengua -..

I per a celebrar-ho una recomanació de Mari Reme que li va com a anell al dit a la notícia, perquè ja ho diu la dita "Qui no s'arrisca no pisca"! Així que llenceu-vos, com ha fet Lola, sense por d'anar sempre endavant i de millorar per damunt de tot.

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

L'exili i l'exili interior

Imatge extreta de Xtec
Textos de Lletra i de Xtec

A partir dels textos i dels vídeos, respon alguna de les qüestions formulades. Raona, sempre, les teues respostes.

"Pere Calders, trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col·lectiu i no volgut". La rotunditat bel·ligerant d'aquestes afirmacions respon al pensament, més o menys difús, de tota una col·lectivitat vençuda, o potser només dels grups dirigents. Però, més enllà de les hipèrboles i de les declaracions absolutes que hi pugui haver en el fet de no dubtar que el bo i millor de tot un poble emprenia un èxode terrible, és incontestable, com ha observat Joan Fuster, que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències". És prou gràfic, doncs, Francesc Vallverdú quan parla de la "sagnia" que significà l'exili".

Enfront del que va significar la Dictadura, el poeta Martí i Pol diu:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant
-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.

Cal que insistim, com qui pidola, si voleu,
davant de cent portes barrades.

QÜESTIÓ (només per al batxillerat humanístic): Explica el poema d'acord amb allò que saps sobre l'exili i la censura. Què signifiquen per a tu els versos del 5 al 9?

Un testimoni: Montserrat Abelló

"Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Allí conec el meu marit, també exiliat, i hi neixen la nostra filla i els nostres dos fills, el més petit dels quals afectat de la síndrome de Down".

QÜESTIÓ: Mira el vídeo sobre Montserrat Abelló. Estableix relacions entre el que explica i el poema de Martí i Pol de més amunt. Com és el seu tarannà?

Elegies de Bierville, de Carles Riba

"Al final del gener del 1939, quan ja era imminent l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Carles Riba i la seva família van emprendre el camí de l'exili. Després d'estar-se a Avinyó i a París, els va ser ofert "un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville", i hi van passar quatre mesos, entre el març i el juliol del 1939; d'allí van traslladar-se a L'Isle-Adam, on es van quedar poc menys d'un any (juliol del 1939-juny del 1940). Després d'estar-se vuit mesos a Bordeus, al febrer del 1941 van arribar a Montpeller, on van residir fins a la seva tornada a Catalunya, per l'abril del 1943. Riba, doncs, va viure més de quatre anys d'exili a França, en condicions extremament precàries, fugint d'una guerra civil primer i d'una guerra mundial després, i aquesta experiència és a la base de les Elegies de Bierville, tal com ho afirmava ell mateix en el prefaci a la segona edició (1949): "A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies."

Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

QÜESTIÓ: Esbrina què és Súnion. Per què deu dir Riba que Súnion és noble i antic com ell? Què degué sentir Riba en trobar-lo darrere d'una arbreda lluny de la seua pàtria? Rellig els quatre darrers versos; quins valors té la civilització grega i com els relaciones amb la situació social i política del moment?

Pere Quart, Joan Oliver ens conta el seu viatge de fugida cap a França al poema següent.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

QÜESTIÓ: Explica, amb les teues paraules, el que diu el poema. Escolta la versió musical de Lluís LLach i observa la dansa... Com és el ritme? S'adiu amb el ritme del poema? I amb el significat del poema? I amb els sentiments del poeta?

Si vols deixar comentaris al blog, no oblides signar amb el teu nom i cognoms.

Ací pots veure com fer un comentari.

Que passeu unes bones festes del Remei i un bon dia del 9 d'octubre!!