ADREÇA DE CORREU D'ORETO DOMÉNECH

oretoescola@gmail.com

8 de març de 2009

Dia de la dona


Encara cal commemorar-lo perquè encara hi ha molt a fer, un llarg camí per recórrer. Pensem, solidàriament, en les dones de tot el món.




I és fonamental SABER per evitar
la manipulació i la submissió.







El País Secret
Robert Graves.
(adaptació al català de Lucía Graves, la seua filla )

Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més ver
que aquest pàl·lid món extern:
A mitjanit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre i el visita d'amagat
Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,salta per sobre, pren possessió.
Llavors corre, vola o bé cavalca(un cavall al trot ve a saludar-la) i viatja allà on vol;
Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris de botó a flor mentre guaita, i els peixos mengen de la seva mà.
Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,ha buidat valls per rierols que corren frescs a una badia tancada.
Mai he gosat interrogar el meu amor sobre el governament del seu reialme,sobre la seva geografia.Ni l'he seguit entre aquells bedolls encamellant-me sobre la tanca i espiant entre la boira.
M'ha promès, però, quan morí,un lloc sota el seu palau privat a una clariana del bosc,on creixen gencianes i violes on de vegades ens trobàrem.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

hola oreto!soc blanca de 2n baxillerat B...
8 març un dia molt important per a totes les dones i per a mi que es el meu aniversari!
respecte al teu comentari..tenes molta raó perque la dona es mereix un mijor tracte en tots els sentits i crec que ara , amb un cambi social de pensament estem mes capacitades per aconseguir els nostres drets como puga tenir un home...per aixó crec que totes les dones hem de ser un poc feministes en aquest sentit i lluitar pel que ens mereixem que no es poc!!

Anònim ha dit...

Hola Oreto i hola a tots¡¡
Que bona cançó,amb lletra plena de sentiments.Els pels de punta¡
Em sent orgullosa de ser dona i d'haver nascut a aquest pais,ja que altres moltes dones no poguen disfrutar de la llibertat i els drets que nosaltres tenim.
I es molt fácil caure en feminismes... Pero vull fer una reflexió de tot aixó.
Encara que hi ha molt camí a recorrer per lluitar contra el masclisme (inclós en el mon occidental),vull dir que algunes (no totes) abanderen el moviment feminista,cosa que em desagrada.
Ja que volem la igualdat de tracte,davant tot som persones,sense génere i no entec que les dones volen ser mes i millors que els homes.
La veritat em fa molta grácia que les feministes lluiten amb el llenguatge per la questió del génere.
Jo no em sent ofença de cap mena si es diu "els" ,davant de "les" per referir-se a un col.lectiu si en aquest hi ha homes,encara que siga un.
El plural femení per que si.
Coses que no entec.
Tenim que ser cada volta mes tolerants amb tots i deixar-nos de géneres.I lo que és clar, es que la dona,per posar un exemple,al treball cobra menys que un home,i açó no es una novetat.
Lluitem,doncs, per la igualdat,no per ser mes que ningú.Es el mateix punt de vista que el masclisme,pero a la inversa.
Sense sentit.
Puc pensar que la dona,que ha estat tan oprimida durant molts añys,ara,volguen les feministes acérrimes en nom de totes aquestes, abanderar com he dit abans, el feminisme desmesurat i extremista,no conseguint res,ja que açó pot derivar en mes masclisme i mes desigualtats.
Es clar que aquest es el meu propi punt de vista, i respecte qualsevol,i en cap moment vull ofendre a ningu.
Per aixó faig un cridament a aquestos que discrepen en el meu comentari,per intercanviar punts de vista i fer debat.
Una abraçada.
Lola

Oreto ha dit...

Blanca!! Moltes felicitats en un dia tan assenyalat. Gràcies pel teu punt de vista que compartisc plenament.

Lola, jo crec que, malauradament, ENCARA ens cal el feminisme. Però el feminisme realment no és la versió intoxicada que ens arriba a través d'alguns debats de programes de televisió que ens mostren les imatges de quatre radicals. Però no la feina que han fet i fan tantes altres que criden una mica menys però que fan que la seua veu s'escolte. El feminisme no és l'altra cara del masclisme. És un moviment molt més ampli, reflexiu i profundament tolerant.
Jo vull que arribe un dia en què, com dius, el gènere no importe. I el feminisme, el que jo conec, va en aquesta línia.
Moltes gràcies pel teu comentari tan valent i valuós. De veritat.

A les dos: amb xiques com vosaltres, CREC en un futur millor per a les dones i per als homes!!!

Anònim ha dit...

Hola Oreto. Soc Arantxa.

Estic totalment d'acord amb Lola. I no pense que el "feminisme" tant radical siga bo. Per la mateixa raò que ha exposat la meua companya, que és la part contraria del masclisme. O no s'ha vist a dones que posen als homes per baix d'elles simplemente perque es creuen "inteligents" o millors?
Ningú, y dic NINGÚ, està per damunt d'un altra persona, siga pel seu sexe, pel gustos, per la seua nacionalitat, per la seua religió...
Jo no crec que la dona siga menys o més que un home, es més, crec que CADA DONA, es un món diferent, amb moltes portes per obrir i descobrir al seu entorn. I vull arribar concretament a que cada èsser humà és ell mateix, no una clasificació en un concepte concret de dona o home. Qualsevol pot alçar la veu per que l'escoltin, per trionfar, per parlar. Però no per portar-se d'arrere a un munt de revolucionaris (i ací pot participar QUALSEVOL persona de diferentes característiques abans esmentades) que volen exposar la seua superioritat en diferents aspectes. Doncs "senyorets i senyoretes" reivindeque-vos pel vostre somni, no per la prepotència i l'orgull. Ja que considerar-se menys que un altra persona, es desvaloritzar la teua vida. I jo, personalment, no em considere ni millor ni pijor respecte a les meues condicions.

I això es tot, ho sent per haver-me allargat tant i no vull atacar a ningú...encara que siga una espècie de crítica. No té cadascun la seua opinió?

Adeu!

ORETO ha dit...

I fas molt bé d'expressar-la, la teua opinió. Sobretot si dius les coses tan assenyadament i amb tanta educació. Una abraçada.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el comentari d' Arantxa.
Pot ser que no haja concretat més al meu comentari, i pot ser que açó haja portat a confusions.
Com ha dit la meua companya, ningú es més que ningú i jo vaig fer una crítica en tota regla de les dones que lluiten amb el feminisme extrem.
En part, jo també soc feminista, pero és clar que hi ha dues parts al feminisme, com tot en aquesta vida.
La dona es una lluitadora nata, amb una força en tots els sentits que la fa única.Diuen que som el sexe débil, i crec jo que de débil res de res, som més fortes del que poguem aparentar.Pot ser no fisicament,per naturaletza,pero si moralment, vull dir, interiorment.I si no, mirem al nostre entorn més proper.
Les nostres mares,germanes,ties,iaies...
La dona joga un paper fonamental a la vida,carregada de responsabilitats a casa,amb els fills,la vida en parella,el treball...
El sacrifici, el tirar endavant, el complir les nostres metes... i tot aixó en un mon encara masclista.
Sí a la igualtat i al reconeixement de la dona, i al seu esforç.
Es clar que aquest tema donaria per a diferents punts de vista i debat...
Un salut a tots i totes¡¡
Lola

ORETO ha dit...

Tens raó, tu eres feminista, però del corrent feminista de la "diferència". Més informació: en l'entrada de hui.

Una abraçada!

Alicia (Tota pedra fa paret) ha dit...

Oreto, enhorabona per la tria de les cançons i per haver encetat un debat sobre un assumpte que dissortadament encara ha de reivindicar-se. Bones vacances
Alicia

ORETO ha dit...

Bones vacances Alícia! Nosaltres a Petrer, de falles noi en tenim. Però com que Sant Josep cau dijous sí que tenim pont.

Sí, tens raó, però mira quines alumnes tenim. Podem dir que la cosa va a millor, no? Una abraçada.