Només un instant...

l'esguard de qui espera, convertit en record. Del LLibre de meravelles, un poema de Vicent Andrés Estellés recitat magníficament per Juli Mira.

NO ESCRIC ÈGLOGUES

Irats e gauzens me’n partray

s’ieu ja la vey, l’amor de lonh.

jofre rudel.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,

amb una teranyina de llàgrimes als ulls.

On ets? On són les teues cames tan adorables?

Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars.

Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.

L’espectre de Francisco de la Torre, potser.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Llargament escriuria sobre les teues cames.

Com si anasses per l’aigua, entre una aigua invisible,

entre una aigua claríssima, venies pel carrer.

La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.

I jo t’evoque dreta sobre les teues cames.

Carregàven els hòmens els ventruts camions.

Venien autobusos de Gandia i Paterna.

Eixien veus dels bars, l’olor d’oli fregit.

Tu venies solemne sobre les teues cames.

Oh la solemnitat de la teua carn tendra,

del teu cos adorable sobre les llargues cames!

Carrer avall, venies entre els solars, els crits,

els infants que jugaven en eixir de l’escola,

la dona arreplegava la roba del terrat,

l’home recomponia lentament un rellotge

mentre un amic parlava dels seus anys de presó

per coses de la guerra, tu venies solemne,

amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una

dignitat que el crepuscle rebia de tu sola.

Tota la majestat amada pel crepuscle.

No hi havia a València dos cames com les teues,

amb la viva alegria de la virginitat.

Sempre venies, mai no arribaves del tot,

i jo et volia així, i jo ho volia així:

nasquí per aguardar-te, per veure com venies.

Inútilment recórrec els crepuscles, les nits.

Hi ha els homes que carreguen lentament camions.

Hi ha els bars, l’oli fregit, les parelles d’amants.

Jo recorde unes cames, les teues cames nues,

les teues llargues cames plenes de dignitat.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric

va tocant les anelles, va preguntant per tu.

Es desperta Ausiàs March en el vas del carner.

Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies.

Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

foto extreta de 20minutos.es

Una mica de dialectologia

Encara que el programa ja té uns anyets, trobe que és molt clar i il·lustratiu per reforçar els exemples que heu vist als textos i que hem explicat a classe.

Podeu accedir al vídeo ACÍ.

Fixeu-vos que el vostre parlar, el qual correspondria a l'occidental del sud/valencià meridional, encara té certes peculiaritats que el fan únic i molt interessant des del punt de vista lingüístic. Ho podeu veure ací (millor si amplieu el mapa). Compareu, sinó, la vostra parla amb la valenciana del vídeo, de la Vila joiosa.

Molt interessant, també, aquesta ressenya d'un estudi del doctor Brauli Montoya, professor de la Universitat d'Alacant, sobre el cas de Petrer.

És una gran sort haver conservat les vostres característiques tan especials!

L'home que memoritzava diccionaris

L'home que memoritzava diccionaris era una persona normal i feliç. L'única diferència amb els seus contemporanis era que, des de ben xicotet, col·leccionava diccionaris de tota mena i, a més a més i a poc a poc, els memoritzava. Aquesta tendència va començar quan tenia uns huit o nou anys. Aleshores van regalar-li, pel seu aniversari, un diccionari de la llengua catalana, que va començar a llegir i rellegir sense pressa ni pausa.

Com totes les coses importants a la vida, aquesta afició va començar com un joc i, amb el pas inevitable del temps, va convertir-se en una habilitat única i un interés considerable envers qualsevol llibre sobre lexicografia i gramàtica, envers cada paraula i cada silenci. Òbviament, l'home que memoritzava diccionaris, quan va fer l'edat, va cursar una llicenciatura d'estudis filològics i, després de la carrera, feia cada dia, de dilluns a divendres, sense excepció, huit hores laborals a la seua oficina de corrector lingüístic (una faena per a la qual era extremadament eficient).

Però l'home que memoritzava diccionaris estimava tant la definició de cada paraula i gaudia tant amb la possibilitat d'aprehendre el sentit del món amb cada definició, que no podia estar-se de realitzar certa pràctica mental cada vegada que anava i tornava del lloc de treball: quan anava pel carrer, l'home que memoritzava diccionaris fruïa com si fos un xiquet que encerta endevinalles tot cercant amb la màxima exactitud possible la definició de les coses que veia al seu pas. Si, per porsar-ne un exemple, albirava un camió per la carretera, recitava mentalment: «Vehicle automòbil que serveix per transportar mercaderies i coses feixugues». Si es creuava amb alguna dona atractiva, pensava: «Que dóna delectança per la manisfestació sensible o intel·lectiva de la pròpia perfecció». O si trobava un multat que debatia amb un policia sobre l'aparcament del seu cotxe, es deia: «Examinar amb atenció una cosa, assumpte, qüestió, fent les consideracions favorables i desfavorables per arribar a la veritat». I així sempre.

Una nit de lluna plena, quan tornava a sa casa de l'oficina, va passar per un carreró i va trobar-se una escena que, de bestreta, el va desconcertar: una colla de neonazis apallissava brutalment un pobre pidolaire. L'home que memoritzava diccionaris va quedar palplantat observant la pallissa i dubtant sobre com definir allò que tenia al davant. «Acció excessiva, amb abús de força»? No, no, massa superficial. «Odi o aversió a l'estranger, a persones o coses estrangeres»? Tampoc, el pidolaire semblava del país. «Doctrina política eugenèsica, d'un poble que vol fer prevaler la seua raça sobre les altres»? No acabava de veure-ho clar. De manera que l'home que memoritzava diccionaris va fer mitja volta i va continuar el seu camí, veritablement consternat perquè, per primera vegada en la seua vida, no trobava la definició correcta.

Un conte de Jeroni Maleuff

Fotos de
http://maduixesiraim.wordpress.com
http://caballe.cat/2007/04/12.html

Què us sembla?

Les referències textuals "Alegria de viure", de Martí Domínguez

Una rambla; observeu el llit de còdols...

Baladre

Oleanders, de Vincent Van Gogh
Per veure una exposició de Van Gogh punxeu damunt la imatge del quadre

Vincent van Gogh

Émile Zola

Vicent Andrés Estellés
Accedireu a la seua biografia si punxeu damunt la imatge

Mural del País Valencià.
València: Eliseu Climent, 1996.

El Mural està integrat per seixanta llibres, on el poeta evoca personatges històrics, situacions històriques, la geografia, la naturalesa, els rius, els productes del País Valencià, en fi, tot el "món" valencià. (...) per primera vegada ha arribat al tema de l´alegria als seus versos, i "canta" amb una alegria desesperada (...). Quan de veritat va començar a escriure'l va ser el 22 o el 23 de novembre de 1975. Per això, possiblement l'alegria.

Tots els pobles valencians -i n'hi ha més de cinc-cents- són cantats pel poeta en una obra destinada a tenir un abast popular poc habitual. Es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós després de la mort de Franco.

Va començar a publicar fragments del Mural del País Valencià a partir del 1978.

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/obra.php?id_publi=1256

Sant Sebastià, atribuït a Jacomart, segle XV. A la col·legiata de Xàtiva on abans es pensava que estava Ausiàs March.

Vida d'Ausiàs March si punxeu en la imatge.

Ausiàs March

Porta del Sant Calze. Catedral de València.

Joan Roís de Corella

Fonts de les imatges:

FOTO 1 rambla: http://www.sierradebaza.org

FOTO 2 baladre: http://www.uv.es/~ramos/pv/les_nostres_plantes.htm

FOTO 3 Oleanders http://www.metmuseum.org/toah/hd/gogh/ho_62.24.htm

FOTO 4 Vicent Andrés Estellés http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/vicent_andres_estelles/

FOTO 5 Ausiàs March http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ausias_Marc.jpg

FOTO 6 Roís de Corella. Porta del Sant Calze. Catedral de València http://www.catedraldevalencia.es/imagenes/santocaliz/capilla/grandes

Un article sobre la mel i la fel

Punxant sobre la imatge de Manuel Boix (no us perdeu la seua web) podreu accedir a un article de Vicent Brotons sobre La mel i la fel que ens recomana Lola Moreno, la buscadora més agosarada de la xarxa de tot el batxillerat artístic.

De veritat es parla català a l'Alguer?

Caçadors de paraules: 1a part


Caçadors de paraules: 2a part



Caçadors de paraules: 3a part

Poemes, paraules, imatges...

INSTRUCCIONS

1. Llig el poema lentament, vers a vers. Deixa que ressonen les paraules dins del teu cap, lliures.

2. Mira el vídeo. Lentament, com has mirat el poema.

3. ...

POEMA

El Tigre, de William Blake (1757-1827)

Tigre! Tigre! Foc brunyit
en les selves de la nit,
¿Quin immortal ull o mà
tan bell i fer t'emmarcà?

¿En quins cels o mars distants
el foc dels teus ulls cremava?
A tals ales Ell pujà?
Prendre el foc la mà gosava?

¿Quina espatlla o art podia
del teu cor tendons torçar?
Quan el cor bategaria,
quin temible peu i mà!

Quina cadena i martell?
De quin forn surt el cervell?
Quina enclusa? ¿Quina garra
Por mortal cenyir gosava?

Quan estels deixant les llances
mullaven el cel amb llàgrimes,
a l'obra seva Ell somreia?
Qui et forjà, va fer l'ovella?

Tigre! Tigre! Foc brunyit
en les selves de la nit,
¿quin immortal ull o mà
emmarcar-te fer gosà?

Traducció d'A. Turull

TYGER - Animation inspirée d'un poème de W. Blake
Cargado por noriko75

Texts explicatius i argumentatius

Podeu ampliar una miqueta els coneixements que ja teniu, amb aquests apunts que he trobat sobre els texts explicatius i argumentatius. Recordeu que no hem de perdre mai de vista la finalitat del text; la intenció de l'autor o l'autora en escriure'l ens dóna la clau de molts interrogants que se'ns presenten en l'anàlisi.

Textos explicatius i argumentatius

Publish at Scribd or explore others: Study Guides Academic Work comentari de text

Biblioteca pública de Kansas

Aquesta imatge l'ha trobada Lola Moreno, del batxillerat artístic. Curiosa, no? M'agradaria saber quins títols han triat. Jo només puc llegir-ne alguns. La resta desapareixen en augmentar la imatge.

Gràcies!

Si teniu imatges interessants les podeu enviar a oretoescola@gmail.com i les publicarem.

La modalització

Ara que ja teniu els apunts sobre la modalització, us anime a participar de la següent ACTIVITAT:

Busqueu elements modalitzadors del discurs a la següent entrevista, digueu de quin tipus són i comenteu-los breument ací, a "comentaris".

Si voleu també podeu dir la vostra opinió sobre...

l'entrevista (paraules clau: Justícia i Pau, Arcadi Oliveras, capitalisme)

la foto, d'Ulrike Brueckner.

Modalització Pràctica Blog

Publish at Scribd or explore others:

Humor i amor

Dues recomanacions d'alumnes, les quals incorporarem a la secció "nous camins".

La primera, l'humor, de part d'Ismael. Ens recomana el programa Alguna pregunta més (apm, per als amics). Podeu trobar-ne vídeos arreu del ciberespai i també en l'enllaç de la dreta. Ací a sota, un tastet:






I ara cinema... d'amor? París, je t'aime, una pel·lícula recomanada per Lola i Gaëlle.


Us deixe el tràiler que he trobat al You tube i la fitxa tècnica per si la voleu cercar. A la secció "nous camins" la trobareu en versió original subtitulada en anglés:

Títol original: Paris, Je T'aime
Producció: França-Itàlia-Luxemburg, 2007
Direcció: Alexander Payne, Oliver Schmitz, Bruno Podalydes, Nobuhiro Suwa, Walter Salles
Intèrprets: Gérard Depardieu, Paul Putner, Leïla Bekhti, Bruno Podalydes, Seydou Boro, Li Xin, Cyril Descours, Lionel Dray, Axel Kiener, Florence Muller
Gènere: Drama
Recomanada per... - A partir de 18 anys
Versió doblada al català: NO
Estrena: 22/02/2007

200 anys del naixement...

d'Edgar Allan Poe

Va néixer a Boston, el 19 de gener de 1809, fill de dos actors de teatre, Elisabeth Hopkins i David Poe. El pare es va perdre de vista ràpidament, i la mare va morir el desembre de 1811 a Virgínia, on el ric comerciant John Allan i la seva muller es van afillar el petit Edgar. El 1815 John Allan es va traslladar a Londres, on Edgar va anar als millors col·legis, fins a la tornada, el 1820. Va continuar l'aprenentatge a les escoles més prestigioses de Richmond i després a la universitat de Virgínia, a l'època en què van començar les diferències amb el pare adoptiu, a causa dels endeutaments i els projectes sentimentals d'Edgar, que el 1827 va fugir cap Boston i va començar a publicar poemes, sense cap ressò. Després d'un parell d'estades a l'exèrcit, el 1831 es refugià a casa d'una tia a Baltimore i s'inicià en el periodisme i l'escriptura de contes satírics. Les crítiques literàries que publicava li van portar conflictes, i el 1836, quan ja era víctima de l'alcoholisme i les crisis nervioses, es va casar amb la seva cosina Virginia, que encara no havia fet catorze anys, i es van instal·lar a Richmond. Poe anava col·laborant en diaris i revistes, i el 1839 va publicar una selecció dels millors contes. Virginia, l'esposa, va emmalaltir, passava temporades de recuperació i d'altres de greus recaigudes, la feina d'Edgar era inestable i conflictiva, van viure una temporada a Filadèlfia, fins que el 1844 aterraren a Nova York. El 1845, amb la publicació del poema "El corb", va arribar el reconeixement per a Edgar Allan Poe. Va continuar treballant en diaris i periòdics, arribà a ser l'amo d'una revista i a controlar els cercles literaris de Nova York, però contínuament s'embolicava en baralles i querelles i la seva salut també anava minvat. El 1847 morí Virginia, la seva dona, i ell mateix va emmalaltir. Va tenir crisis sentimentals sucessivament i simultàniament pretenent a dues dones, continuà publicant assaigs, contes i poemes, i a la darreria de setembre de 1849, en unes circumstàncies que encara ara donen peu a especulacions, va fer una escapada a Baltimore, on el 3 d'octubre el van trobar desmaiat al carrer i on va morir a l'hospital el dia 7.

Informació extreta de la pàgina de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia

Us recomane moltíssim els seus contes de terror.

I si voleu escoltar-ne un, ací teniu El corazón delator
(primera part i segona part).
També és molt recomanable El gato negro
(primera part, segona part, tercera part
quarta part i cinquena part)

Us recomane abaixar la llum i pujar el volum
dels vostres auriculars...

Colet (II)

Lluís Colet assoleix el rècord mundial del discurs més llarg després de parlar 124 hores seguides

El perpinyanès Lluís Colet ha aconseguit aquest dissabte superar el rècord del discurs més llarg del món després de parlar ininterrompudament durant 124 hores en català. D'aquesta manera, Colet ha superat l'indi Jayasimha Ravirala –que en els dos últims anys disposava del record Guiness, amb més de 120 hores consecutives–, i ha pogut retre homenatge a la llengua catalana i "atreure l'atenció sobre la seva realitat a França". Colet ha dedicat aquesta proesa "a tota aquella gent i associacions que defensen i promouen la cultura catalana a la Catalunya del Nord", abans d'entonar Nosaltres, aquí, parlem català amb el cantautor Jordi Barre i Els Segadors amb el cantant rossellonès Albert Bueno.

La prova s'ha dut a terme a la sala del restaurant de l'Estació de Perpinyà des del passat dilluns 12 de gener a les deu del matí i una cinquantena de persones l'han acompanyat en el moment d'aconseguir aquesta fita, al voltant de les dues del migdia. Entre els assistents, hi havia el cantautor Jordi Barre, i membres de la USAP i dels Dragons Catalans de rugbi.

Colet, que té 62 anys i és guia al Castellet de Perpinyà i treballa com agent del patrimoni de l'ajuntament de la capital nord-catalana, ha acabat les 124 hores de discurs cansat i afònic, tot i que ha afirmat sentir-se bé físicament. En les últimes hores, fins a les dues del migdia, la lectura ha sigut lenta, fruit del cansament. Colet, visiblement emocionat, ha explicat que ha dut a terme aquesta proesa perquè "consti" que el discurs més llarg del món "ha sigut en català".

A les deu del matí, ha igualat el record actual, amb 120 hores, i s'ha emocionat molt després de rebre els aplaudiments dels assistents. Tot i disposar ja del nou rècord, ha volgut continuar fins a les dues del migdia, tal com ha via previst des del principi.

La plusmarca actual, homologada al llibre Guinness dels Rècords, era de 120 hores i la va aconseguir l'indi Jayasimha Ravirala, el març del 2007 a la Universitat d'Hyderabad, llegint textos personals.

Durant aquesta setmana, Collet ha llegit textos i poesies sobre la història universal, la cultura de Catalunya, els refranys catalans, la llengua catalana, els Dragons catalans de rugbi, la USAP, el Barça, les seleccions catalanes i el pas del TGV per Perpinyà, entre d'altres.

La prova s'ha fet sota el control d'un notari i d'un metge, que ha fet el seguiment de l'estat físic de Colet durant aquests cinc dies. El metge ha explicat que el que ha fet Colet és "fora del comú", ja que una altra persona en les mateixes condicions hauria començat a delirar al cap de tres o quatre dies. Segons ha comentat, el fet que Colet tingui una gran resistència física gràcies a la seva afició per les maratons, el seu costum a fer rècords i la seva motivació han sigut claus per a la consecució d'aquest repte.

Informació extreta del diari Avui

Funcionament del blog

Doncs això! I want you... La blogosfera us crida, us necessita!! Un univers ple de troballes interessantíssimes.

I, si podem, una manera de posar recursos al vostre abast perquè pugueu millorar el vostre nivell de coneixement de la llengua. Enfocat a les Proves d'Acces de la Universitat i també a altres proves o estudis posteriors. La Universitat d'Alacant cada vegada ofereix més assignatures en valencià, optatives d'especialització o troncals en el cas dels Magisteris i les Filologies. Així que els enllaços que teniu a la banda dreta del blog us poden fer paper més endavant.

Bé i per a enguany, ens aprofita el blog? Què no compta?

I tant que compta! Però pacièèèència, una mica de pacièèència. El fet que elaboreu comentaris, us ajuda en l'expressió de l'apartat de valoració personal, us ensinistra el pensament perquè raoneu, és un extra d'escriure i llegir en valencià fora de classe... Només dir-vos que tindré en compte la vostra participació. Confieu i treballeu, que la recompensa ja arribarà.

El que sí que m'agradaria és que em féreu suggerències d'allò que us interessa més i que trobeu a faltar en aquest espai. Què us agrada més? Quines activitats podríem plantejar a través del blog que us ajudaren amb la nota? Podeu enviar-me un correu electrònic a oretoescola@gmail.com o fer un comentari o per preguntar qualsevol cosa que us interesse.

Fer un cometari és tan fàcil com seguir els passos següents:

1. Punxeu on diu "comentaris" al final de l'"entrada" o text escrit.
2. Escriviu dins del quadre on diu "deixeu el vostre comentari".
3. Si no teniu una adreça de correu feta a Google (gmail) el més senzill és que trieu l'opció "anònim". No us oblideu d'aquest cas perquè no es publicarà.
4. Punxeu damunt del requadre taronja on diu PUBLIQUEU EL VOSTRE COMENTARI. No us oblideu d'aquest pas perquè no es publicarà.
5. El comentari es publicarà automàticament; només heu d'actualitzar la pàgina (torneu a prémer ENTER) per veure'l.

De moment i com a novetat, encetem un apartat on podreu navegar per blogs recomanats per companys i companyes vostres. La primera recomanació us la faig jo mateixa, fins que us animeu. La teniu a la dreta i l'apartat es titula "nous camins".

Espere les vostres aportacions!

Maneres de parlar

12 maneres de parlar és el títol del dibuix que teniu a l'esquerra. Si punxeu al damunt podeu veure'l més gran. És un dibuix a tinta de Joan M. Mas i podeu veure més obra seua al magnífic blog Secundaris.

Segons diu l'autor, hi ha maneres de parlar com ara:

"D'esquerra a dreta, i de dalt a baix:
1. Embullós
2. Lògic
3. Caòtic
3. Entusiasta
4. Negatiu
5. Dubitatiu
6. Bloquejat
7. Lacònic
8. Fragmentat
9. Complex
10. Dolç
11. Contradictori".


"Tot depén de la paraula", va dir Joan Fuster. Que la paraula és important, ja ho sabem, però mireu que ha decidit fer Lluís Colet amb les paraules...

DILLUNS, 12/01/2009 - 06:00h

Un perpinyanès prova de fer el discurs més llarg que s'hagi pronunciat mai: de 124 hores

Lluís Colet ha començat a parlar avui, a les deu del matí, amb la idea d'acabar divendres

Lluís Colet, conegut defensor de la llengua i de la cultura a Catalunya Nord, vol batre el rècord Guinnes de llargària d'un discurs. L'actual és d'un indi que va parlar durant 120 hores seguides. Doncs bé, Colet vol superar-lo amb un discurs que començarà a les deu del matí, titulat: 'Els catalans en discursos i poesies'. El lloc escollit també és significatiu, l'estació de tren de Perpinyà, 'el centre del món', en paraules de Salvador Dalí.

La seva intenció és de parlar sense pausa fins divendres a les dues del migdia.

El tret de sortida de la prova l'ha donat un notari que visitarà Colet d'incògnit durant 6 dies i 5 nits per verificar que respecta les regles i no para de xerrar i per, si ho aconsegueix, poder homologar posteriorment la nova plusmarca al Llibre Guinness dels Rècords.

Una urna també recollirà els testimonis firmats de les persones que assistiran a l'acta i que podran així testificar de la proesa de Colet que serà regularment seguit per un metge que controlarà el seu estat físic.

Durant aquests dies de discursejar sense aturador, Colet menjarà i anirà al lavabo, és clar, però sense interrompre el discurs, si bé en certs moments, com durant els àpats, parlarà més pausadament. La cosa més difícil, com diu ell, és de poder resistir cinc dies sense dormir.

Aquesta no és pas la primera vegada que Colet emprèn una iniciativa semblant. En alguna altra ocasió ja ha fet rècords amb discursos de 24 hores i de 48 sobre Dalí.

El discurs serà en català, amb algun petit fragment en francès. I és que un dels objectius de Colet és de 'cridar l'atenció sobre la llengua catalana i honorar-la'.

Notícia extreta de vilaweb.

Bon any 9!

Espere que hàgeu acabat molt bé el 2008 i que el 2009 siga un any millor que l'anterior.

I el meu desig sincer per a vosaltres és que sempre aspireu a més, encara més enfront de les dificultats que us aneu trobant.

Curiositat: sabeu que el dia 1 de gener no es publica premsa escrita? És un dia de descans. Però amb l'Internet això ha canviat. Supose que la possibilitat de programar la publicació en digital permet publicar i descansar també.


De qualsevol manera, sense més romanços, ací us deixe un text d'opinió. M'ha semblat bonic per treballar-lo amb vosaltres; hi ha molts elements a comentar.

Amb aquest text repassarem el que ja heu estudiat del comentari i explicarem conceptes nous referents a la cohesió lèxica i a la modalització.

Sanchis El Gran Desig

Publish at Scribd or explore others:

Però, abans de començar les classes de nou...

QUE ELS REIS DE L'ORIENT,
MELCIOR, GASPAR I BALTASAR
SIGUEN
MOOOLT GENEROSOS
AMB TOTS VOSALTRES!

Bones festes!

Jo també sóc més dels Reis d'Orient, però no calia ser tan radicals, no?

Aquest Nadal i any nou no dubteu a abusar dels torrons i dels somriures.


Us desitge de cor que passeu bones festes junt amb els amics i la família.

Lectura

Ací teniu una fotografia del Montgó, un dels protagonistes del llibre que llegireu per a la segona avaluació: La mel i la fel, de Carme Miquel.

Més avall teniu la proposta del treball de lectura. Es tracta d'unes qüestions i una valoració personal de la novel·la.

M'he guiat de les propostes d'aprofitament didàctic de Carles Mulet per a l'editorial Tàndem i les he adaptades a vosaltres amb la idea que practiqueu el comentari de text també a partir de la lectura.

En el pròxim escrit us proposaré un llistat de lectures optatives perquè, els qui estimeu llegir, pugueu passar uns moments agradosos alhora que milloreu les vostres qualificacions. Ja en comentarem les possibilitats si us interessa.

FOTOGRAFIA DE Joan Soler

Treball La mel i la fel

Publish at Scribd or explore others:

LES NOVES TECNOLOGIES

Me'n recorde molt bé de la primera vegada que vaig entrar a un xat d'internet. No era el messenger, no, era un xat d'aquests multitudinaris on no coneixes realment ningú! Cada línia era un seguit d'emoticones i lletres de colors i mesures diferents que corrien com la pólvora. Em sentia com, ací, l'amic de l'esquerra...

Amb el temps hi aprens. Aprens com va el xat, el correu electrònic, el messenger, els blogs!

I pense, de vegades, en els diferents canvis al llarg de la història. I com d'estranyats devien quedar els nostres avantpassats quan van veure que s'encenia una bombeta de la llum, l'aixeta, la televisió o encara en temps més antics... qui ho sap!

Què en penseu d'aquest "ajudant d'escriptori"?

Examen tipus PAU

Ací teniu dos documents perquè repasseu els apartats de comentari que entren per a l'examen del dijous dia 11. Espere que us siguen profitosos.




Apartats Comentari Per a l'Examen 11 Desembre

Publish at Scribd or explore others:

Varietat Diatòpica de La Llengua Catalana

Publish at Scribd or explore others:

Combinacions de pronoms febles

Quadre amb les possibles combinacions binàries de pronoms febles extret de la
Guia d'usos lingüístics.